Es tracta de gent que empra aimbots, programes que ens atorguen algun avantatge com l’autoapuntament o el seguiment d’enemics. La cosa va començar, més o menys, amb el disparador en primera persona Counter Strike (Valve, 2000). Aviat va aparèixer PunkBuster, un programa que s’integrava dins del joc i identificava els aimbots més coneguts, i bloquejava el jugador. PunkBuster acompanyà jocs tan famosos com Return to Castle Wolfenstein, Far Cry o Battlefield.
Però ja se sap, com més difícil t’ho posin, millors seran les trampes. I en aquesta cursa Valve va llançar, el 2002, VAC —Valve Anti-Cheat—, un programa que anava integrat en jocs de la mateixa desenvolupadora com Counter Strike, Left 4 Dead, Team Fortress o Rust. VAC no era perfecte, i si per exemple detectava que jugaves sovint contra usuaris d’aimbots, t’identificava a tu també com a trampós i eres bloquejat —banejat— injustament.
Penseu que aquests jocs viuen d’un gran nombre d’usuaris que paguen petites quantitats, cada vegada més d’acord amb models freemium. Que calen milions d’usuaris que hi juguin per primera vegada i, avesats, segueixin fent-ho durant una bona colla d’anys. Si corre la veu que hi ha tramposos, la gent toca el dos i l’invent es pot desinflar com un globus.
Per això es combaten durament programes com LMAOBox, que feia impracticable Team Fortress 2, o LoLip-OP, un web que permetia congelar la IP d’un jugador de League of Legends —el Multiplayer Online Battle Arena o MOBA que va globalitzar el gènere més enllà de Corea. I fins i tot que programadors com l’asperger Shanes Stephen Duffy hagin rebut elevadíssimes multes i condemnes de presó.
Recordeu no fa gaire que us parlava de PUBG, el nou “Battle Royale” que s’ho està menjant tot? Doncs el seu èxit perilla si no aconsegueixen eliminar pràctiques tramposes: programes com Jue Ying trenquen l’equilibri entre jugadors: el venedor et recomana no matar més de 15 enemics per partida per no ser detectat...
Valve acaba de programar un nou VAC, invertint en 64 servidors amb 54 nuclis cadascun i 128 GB de RAM a cada slot, i un total de 1.700 CPUS! Les trampes són virtuals i la policia també, però fet i fotut el dany econòmic és ben real.
I nosaltres, quant trigarem a ser acusats per una màquina, sense intermediació humana? Vull dir per un semàfor en vermell, un impost no satisfet, un tuit ofensiu...
The Swords of Ditto
macOS, Win, Linux, PS4. 19,99 euros
Roguelike independent que ens recorda els Zelda de 8 i 16 bits. Visió zenital lleugerament inclinada, generació procedimental d’escenaris, masmorres i missions, i una estètica volgudament infantil amb tocs d’humor adult. La bruixa Mormo irromp cada cent anys a l’illa de Ditto. El nostre heroi, acompanyat de l’escarabat Pukku, haurà de superar entrebancs i destruir tot el que atorgui poder a la bruixa. Pel camí, algunes joguines ens serviran d’instruments per superar masmorres, i els adhesius potenciaran les nostres capacitats.
Total War Saga: Thrones of Britannia
Win. 39,99 euros
No sé què passa amb les illes britàniques del segle IX, però estan de moda: sèries com Vikings o The Last Kingdom... i ara aquest plançó de la nissaga Total War. Aquí han rebaixat el pes de la gestió d’unitats i recursos, i les batalles han guanyat espectacularitat. Tenim anglesos, escocesos, irlandesos, gal·lesos, víkings... i una fidelitat històrica molt acurada: la majoria de les tropes són de baix nivell i costa reemplaçar-les. Apassionant i complex.