Si no la van mirar en el seu moment es van perdre una de les millors minisèries britàniques dels últims anys. Em refereixo a Condena, una excel·lent producció de la BBC que es va estrenar ara ja fa dos anys i que, no només comptava amb dos dels actors amb més talent de la televisió, Stephen Graham i Sean Bean, al capdavant sinó que tenia al darrere a un dels seus escriptors més valents, Jimmy MGovern. El guionista portava l’espectador a l’interior d’una presó i en feia un retrat molt dur. No pel que els passava als personatges -que també- sinó sobretot per la mirada crítica que feia a la institució penitenciària, assenyalant-ne les múltiples febleses i reclamant una reforma. Els guions punyents de Jimmy McGovern, que sempre ha mantingut en tots els seus projectes un interès clar per impulsar canvis socials a través de la ficció (és el més proper a Ken Loach que té la televisió britànica) unida al treball dels actors, que aconseguien posar-te un nus a la gola constant, va fer de Condena una minisèrie molt aplaudida. Però era una minisèrie, i amb un final rodó. Per això va sorprendre quan la BBC va anunciar una continuació. Jimmy McGovern hi va accedir, amb la condició de no continuar la mateixa història, sinó convertir Condena en una antologia, amb una història diferent per temporada. I així és com la segona temporada, que s’ha estrenat fa poc a Movistar+, ens torna a portar a l’interior d’una presó, però aquest cop a una presó de dones.
I presenta tres personatges nous: tres dones que ingressen a la presó el mateix dia. Les tres actrius hi fan un gran paper i, com passava en l’original, per si soles justifiquen el visionat. Particularment la feina de Bella Ramsey, l’actriu que es va donar a conèixer a Game of Thrones i que ara és coneguda per The Last of Us, que interpreta una jove que ingressa a la presó preocupada pel mono que tindrà si no li donen una dosi de metadona suficient. Té algunes de les escenes més dures i fa una interpretació molt crua i realista que està per sobre de la resta del repartiment. I això que les seves companyes són actrius del nivell de Jodie Whitaker i Tamara Lawrence. També apareix, en un paper secundari Siobhan Finneran, que és l’únic personatge de la temporada anterior que es recupera. A priori les tres protagonistes tenen poc a veure entre si. Però a mesura que avança la història s’endevina de fons el tema de la maternitat com a motiu que les uneix i que, com a sinònim de la vida, es contraposa a la vida a la presó, que es continua retratant com una institució deshumanitzada on el càstig (del sistema cap a les preses o de les preses entre elles) passa sempre per sobre de la idea de la reinserció.
Com passava a la primera temporada, Condena assenyala el context social i les trampes estructurals que han portat els seus personatges a la presó. No són dones innocents però sí dones que han estat empentades per uns condicionants concrets i on la figura masculina sovint catalitza les seves situacions. Jimmy McGovern s’ha associat amb la també guionista Helen Black en aquesta temporada, potser per assegurar que el punt de vista femení estava ben expressat. El que se li pot retreure és que hi ha una sèrie d’elements comuns que es fan repetitius en relació a la temporada anterior. El guionista coneix bé el format antològic (seva és, per exemple, la magnífica Accused) però en aquest cas li ha costat donar forma a una història realment diferenciada de l’original. Sembla més aviat una extensió, en la forma i el discurs, que vol tornar a clavar el mateix cop de puny, en el mateix lloc exacte, per fer la denuncia més efectiva.
Condena
Creador: Jimmy McGovern
Repartiment: Bella Ramsey, Jodie Whitaker, Tamara Lawrence
Temporades: 2
Plataforma: Movistar+