Govern espanyol

El llarg historial de les condecoracions 'made in Spain'

Alemanya evita que el Govern estatal condecore els policies que van detenir Carles Puigdemont. Repassem uns altres intents que sí que es van materialitzar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’Estat espanyol és bastant procliu a les condecoracions inversemblants. Enguany s’ha fet públic l’intent de condecorar els policies que, el passat 25 de març, van detenir Carles Puigdemont quan va superar la frontera alemanya, arribant des de Dinamarca. La història posterior ja la coneixem: un encarcerament immediat i un inesperat alliberament. Almenys, inesperat per a part dels polítics espanyols, que celebraven el que semblava una extradició immediata.

 

 

 

Mentre el Govern espanyol no ha volgut criticar massa aquesta decisió de la justícia alemanya per evitar problemes diplomàtics, membres del Partit Popular i personatges afins no s’han estat de denunciar, quan no condemnar, la decisió. Com si es tractara d’un acte de consolació, el diari bavarès Süddeutsche Zeitung informava que les autoritats espanyoles van comunicar a la policia alemanya la voluntat de condecorar els policies que detingueren Carles Puigdemont. Segons el mateix rotatiu, el govern alemany s’hi ha negat.

«El govern estatal no té intenció de transmetre a les autoritats espanyoles els noms dels policies implicats en la detenció», explicava Peter Höver, portaveu del Govern alemany, a una agència de notícies del país. Segons aquest càrrec, els policies només van complir amb la seua feina, per la qual cosa no mereixerien cap distinció especial.

Aquest ha estat, per tant, només un intent. Però han estat molts els casos en què, des del Govern espanyol, s’han efectuat condecoracions extravagants.

Un dels més habituals en aquesta pràctica és l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz. En diverses ocasions s’ha encarregat de condecorar verges amb medalles policials. Per exemple, el 2014, concedia la Medalla d’Or al Mèrit Policial a la verge de Nostra Senyora Maria Santíssima de l’Amor, amb tradició a Màlaga. Segons l’ordre del llavors ministre, aquest símbol comparteix amb la policia «valores com la dedicació, la solidaritat i el sacrifici».

Un lliurament encara més curiós si és té en compte que la verge no reunia els mèrits establerts per a la concessió de la medalla: morir o ser mutilat en acte de servei o dirigir o participar en un servei de la Policia «de transcendental importància», entre més condicions similars.

Fernández Díaz va repetir. El setembre de 2015 va condecorar amb la Creu de Plata de la Guàrdia Civil la Santíssima Verge dels Dolors d’Archidona, també a Màlaga. Un obsequi també adreçat als qui han prestat col·laboracions rellevants amb la Guàrdia Civil. El seu substitut al Ministeri d’Interior, Juan Ignacio Zoido, també va condecorar un símbol religiós: la confraria del Crist de la Legió, protagonistes de la processió els dijous sant a Màlaga.

Alguns premiats no eren símbol religiosos. Però la seua devoció pel Govern de Mariano Rajoy també ha estat condecorada. L’abril de 2016, el director del diari La Razón, Francisco Marhuenda, era nomenat comissari d’honor de la policia nacional per ordre de Fernández Díaz. El motiu: «els mereixements adquirits en virtut de la tasca realitzada a favor del cos policial espanyol». La fidelitat no és un valor associat només als humans. És per això que en l’octubre de 2017, Fernández Díaz va condecorar quatre gossos policia jubilats en l’Escola de Policia d’Àvila.

Però hi ha hagut casos, encara, més cridaners i de més repercussió. L’any 1991, el poble de Puerto Rico va rebre el premi Príncep d’Astúries de les Lletres. El motiu: que el Govern del país havia llevat la cooficialitat de la qual fins llavors havia gaudit la llengua anglesa. El castellà quedava reconegut com a únic idioma oficial del país, el que per als membres del jurat resultava una «decisió exemplar». Una valoració feta pel president d’aquell jurat, Camilo José Cela.

Per acabar, esmentem un reconeixement a un dirigent espanyol. El 2014, el president hongarès d’ultradreta Viktor Orbán, va condecorar José María Aznar per «representar la grandesa, l’honor i el compromís», valors que, segons ell, «manquen en l’Europa actual».

 

Orbán condecora Aznar

 

L’Estat no podrà augmentar la llista amb la condecoració als policies que van detenir Puigdemont. Caldrà esperar quina és la pròxima decisió en aquest sentit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.