El pla lingüístic del Govern per a l’ensenyament a Balears no para de concitar rebuig. A pesar que la presidenta diu que no vol una «legislatura amb conflicte lingüístic» cada cop és és improbable que ho assoleixi. Perquè segueix endavant amb el pla que va presentar a grans trets el conseller d’Educació, Antoni Vera, que suposa la implementació del que ells en diu «la llibertat d’elecció de llengua» a l’ensenyament, el qual aixeca un gran rebuig polític i social.
Malgrat que Vera assegura amb vehemència que no es tracta d’un pla de segregació, l’entitat referencial en la lluita civil a favor del català, l’Obra Cultural Balear, no s’ho creu. El seu president, Joan Miralles, acompanyat d’altres directius, s’ha reunit amb tots els responsables institucionals del PP, inclosa la presidenta del Govern Marga Prohens, i de cap de les trobades n’ha sortit satisfet. Sobretot l’Obra s’ha sentit decebuda per les explicacions de Prohens sobre què farà amb el català a l’ensenyament. Per això en els últims mesos ha advertit el PP que està jugant amb foc.
L’entitat s’ha mostrat intensament preocupada pel pla d’implementar a l’ensenyament el que el Govern en diu «la llibertat d’elecció de llengua». A tal efecte ha demanat aquest setmana a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que convoqui amb caràcter extraordinari i urgent el ple del Consell Social de la Llengua Catalana per tractatun punt únic a l’ordre del dia: valoració i presa de posició sobre el denominat ‘Pla per a la lliure elecció de llengua en les etapes educatives’ signat per PP i VOX.
Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, ha anunciat -tal i com recollia el dBalears.cat- que, si la presidenta Prohens no accepta la petició, l’entitat es reserva el dret d’activar el mecanisme que preveu el reglament del Consell Social, que permet a un o diversos vicepresidents convocar una sessió ordinària del Ple quan hagi transcorregut un any natural sense que el president el convoqui, situació que es produeix actualment.
El Consell Social de la Llengua Catalana és l'òrgan de consulta, planificació i assessorament que integra tots els sectors socials de les Illes Balears amb l’objectiu d’assolir els objectius de planificació lingüística que impulsa el Govern. Per aquest motiu, segons l’OCB, constitueix el fòrum idoni per a estudiar i valorar una mesura tan lesiva per a la llengua catalana com el pla de segregació lingüística signat per PP i VOX.
Segons Llabrés explicava a dBalears.cat «el Pla Vera trenca amb el model lingüístic educatiu que ha funcionat al llarg d’aquests darrers vint-i-cinc anys i amb el consens en aquesta matèria. S’ha acordat d’esquenes i en contra de l’opinió unànime de la comunitat educativa (associacions de pares i mares, associacions de directors de centre, sindicats docents, associació d’inspectors d’educació, juntes de personal docent no universitari, etc.) i de les entitats culturals de referència, amb l’OCB al capdavant».
Al parer de l'Obra Cultural, el Pla Vera no és compatible ni amb la Llei de Normalització Lingüística i la Llei d’Educació, que prohibeixen la segregació dels alumnes per raó de llengua, ni amb el Decret de Mínims, que prescriu que determinades matèries s’han d’impartir necessàriament en llengua catalana. A més, «suposa desviar recursos de manera gratuïta, que haurien d’anar destinats a necessitats més peremptòries» com són, entre d’altres, «labaixada de ràtios, millora i manteniment d’infraestructures, plantilles...»