Escrits de presos polítics

El nostre Sant Jordi també va ser groc

Des del seu estand, ubicat enfront de la redacció, EL TEMPS també va contribuir al record i a la solidaritat amb els presos polítics i els exiliats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La jornada del Sant Jordi d’enguany va ser atípica. Trista, perquè no hi érem tots. Però també enfortidora. Perquè entre tots vam recordar les persones que no han pogut ser-hi. Uns estan encarcerats. Altres no poden tornar. Es troben al cor d’Europa, fent saber al món el que passa a Catalunya. No sense l’amenaça de la justícia espanyola que, fins ara, s’ha quedat sola defensant les seues decisions.

El Sant Jordi d’aquest any s’ha tenyit de groc. Així ha estat arreu del Principat. A tot arreu hi ha hagut, almenys, paraules de record per a les víctimes de la repressió. En EL TEMPS, no podíem fer cap més cosa que sumar-nos-hi i contribuir al record i a la denúncia d’una situació que, esperem, acabe com abans millor.

És amb aquest esperit de denúncia i de record que hem impulsat el llibre Escrits de resistència. Es tracta d’una recopilació de textos, de poesia i prosa, d’autors passats i presents, enviats pels nostres lectors i subscriptors a petició del setmanari. La resposta va ser immediata i en pocs dies vam arreplegar contribucions suficients per poder omplir pàgines. Cada exemplar s’ha venut a cinc euros. La recaptació ha estat entregada íntegrament a l’Associació Catalana pels Drets Civils, fundada i integrada pels familiars dels presos polítics i exiliats. A la coberta del llibre, setze llaços grocs recorden cadascuna de les persones que no poden estar amb nosaltres més enllà del pensament.

Aquest, per tant, és un homenatge d’agraïment a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Anna Gabriel, Marta Rovira, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Carles Puigdemont. També és una crida a l’optimisme. Molts d’aquests textos recorden que la repressió és una dinàmica reiterada al llarg de la història. I que les víctimes, sovint, han acabat guanyant. A Catalunya, a hores d’ara, després dels darrers pronunciaments dels tribunals de distints països, no es contempla un altre final que no siga el de la victòria. Un resultat que s’obtindrà, només, des de la constància, la lluita, la perseverança, la cautela i la valentia que les víctimes de la repressió estan protagonitzant i fet pel qual són castigades.

La iniciativa ha comptat amb el suport dels familiars. Al llarg del dia vam rebre distintes visites. Diana Riba, Txell Bonet i Laura Masvidal ens visitaven al matí. Parlem de les parelles de Raül Romeva, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, respectivament. A la vesprada ho feien Montserrat Puigdemont i Ferran Civit. L’últim és la parella de Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica des del mes de novembre.

Tots, ells i elles, malgrat la dificultat de la situació, es van transmetre una fermesa i una convicció ben contagiosa. La integritat en les seues respostes i la seguretat que l’etapa que estan passant mostra que tiren endavant, malgrat tot. Segons explicaven, cadascun dels presos s’ha hagut d’adaptar a circumstàncies distintes. Uns estan tancats des de fa més de mig any. D’altres, inesperadament, tornaren a ingressar de cop i volta. Les darreres declaracions de tots els presos davant el jutge mostren una convicció ben ferma de la seua condició. I una claredat absoluta que el camí que han pres no té marxa enrere. Saben que el preu que estan pagant servirà per millorar la societat. A Catalunya i més enllà. El que estan pagant és el preu que ha posat l’Estat per arribar a on volen. I el temps, estan segurs, mostrarà la validesa d’aquesta lluita avui castigada. Les eines emprades per fer transcendir aquesta lluita més enllà del nostre entorn estan funcionant. Tots es mostren segurs que els fruits arribaran. I de fet, a poc a poc, arriben.

Els presos es limiten a rebre visites cada dues setmanes en condicions lamentables. Els fills, molts en edats d’infantesa, encara no estan madurs per entendre ben bé el perquè de les absències. Les parelles trauen forces de tot arreu. El caliu rebut els ajuda. Tothom els agraeix la seua tasca. No estan sols. I els queda el gran consol que el patiment obeeix a un projecte que, estan segurs, s’ha de perseguir. Perquè estan convençuts que cal canviar les coses per tenir una societat millor.

En aquest Sant Jordi, a més del tribut i del record, també s’ha expressat un desig generalitzat. Que aquest siga el darrer dia del llibre sense els que enguany no han pogut acudir-hi. Que l’any vinent, el groc de les roses només tinga el significat del record d’allò que no s’ha de repetir.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.