Un vers curt d’una cançó és el que ha encès molts debats en les últimes setmanes i sobre el qual el Comitè Internacional d’Auschwitz s’ha mostrat horroritzat. Un vers que inclou una comparació entre les conseqüències del benestar físic i els martiris inhumans. Travessant, de manera susceptible, els límits del bon gust: “El meu cos està més definit que el dels presos d’Auschwitz”.
El vers és de la cançó “0815” del cantant de hip-hopKollegah i el seu company Farid Bang, qui va rapejar el vers. El 2017 va sortir a la llum el seu àlbum conjunt, Jung,brutal,gutaussehend3 (JB3, Jove, brutal, guapo). L’àlbum va ser nominat a un dels premis musicals alemanys més importants, l’Echo, en la categoria de “Hip-hop/Urbà nacional”. Els àlbums de més èxit hi són nominats. Durant el 2017, JBG 3 es va vendre millor que els altres discos de hip-hop alemanys. Més de 200.000 exemplars l’inserien en la llista. Però també va ser un jurat especialista el qui va decidir que JBG 3 guanyés el premi, a pesar dels versos que menysvaloren l’Holocaust.
Ja abans de l’entrega del premi, el vers havia plantejat algunes preguntes: No haurien de llevar la nominació a Kollegah i a Farid Bang? No haurien de cancel·lar la seva actuació a l’Echo, que es fa coincidir amb el Dia en Memòria de l’Holocaust a Israel? Els responsables de l’Echo van decidir en contra de tots dos suggeriments. Per consegüent, després de la gala de l’Echo, molts artistes van tornar els seus premis. Per exemple, Marius Müller-Westernhagen, qui ja no volia tenir cap dels seus Echos. I el pianista Igor Levit. I amb tots ells encara va sorgir una altra pregunta que molts textos periodístics ja havien fet servir en els últims anys per als titulars: “Té el hip-hop alemany un problema d’antisemitisme?”.
Si es parla d’un cotxe, primer caldria aclarir si és turisme amb tub d’escapament dens o un cotxe elèctric amb cable de càrrega. En tot cas, el hip-hop alemany ha crescut cap a un sistema variat, molt després dels seus primers èxits als anys noranta. Això es mostra, per exemple, en el tracte de temes de gènere: encara que hi ha una branca sexista específicament masculina, també hi ha raperes que, de fet, recuperen i reinterpreten paraules denigrants com puta. Com ara el duo SXTN. En el hip-hop alemany hi ha rapers jueus com Spongebozz, qui també va ser nominat a l’Echo. I hi ha també himnes de l’antiantisemitisme com “Beate Zschäpe escolta U2”, del grup de rap polític Antilopen Gang.
En alguns sectors del hip-hop, com el gangsta rap, creat a finals dels vuitanta pel grup nord-americà N.W.A (“Fuck tha Police”), entre altres, i també en la variant alemanya, les transgressions són elements importants. El gangsta rap s’alimenta principalment d’una protesta dels marginats, o dels qui se senten així, contra estàndards civils. Els agrada enaltir el que està prohibit o mal vist. Aquí el que compta és la provocació, una expressió de rebel·lar-se que no és nova, sinó que té una llarga tradició en la cultura popular: rock, punk, techno...
Com encaixa el raper Kollegah en tot això?
Kollegah és el nom artístic de Felix Blume. Té 33 anys i és fill d’un canadenc i una alemanya. Els seus pares es van divorciar quan ell tenia 6 anys. Va créixer al Hunsrück amb sa mare, qui treballava com a netejadora. Amb 15 anys es va convertir a l’islam, inspirat pel seu padrastre, que li va donar el sobrenom de “Kollegah”. Es va traure el batxillerat i va començar a estudiar dret a Magúncia.
Blume rapeja des de fa quasi 15 anys. Ell mateix classifica la seva música com a battle rap, una forma que busca denigrar els enemics amb l’eloqüència. Sols en JBG 3 hi ha més de 30 noms de persones difamades. La injúria, l’insult, la provocació... Tot això importa molt en la Rollenprosa de Kollegah (tipus de narració en què l’autor s’introdueix en la veu d’un personatge i aquest és qui parla). En diu de tots els colors, més que cap altre raper, i hi ha tingut èxit: els seus últims quatre àlbums van ser número u. Blume va dir d’ell mateix una vegada que era un “milionari self-made” i un “exemple”. Ell, a qui li agrada mostrar els bíceps a la càmera, també va guanyar els diners que té amb un programa d’esport, la “Transformació del líder” (“Boss-Transformation”), que es pot veure per internet.
La imatge dels seus músculs encaixa amb el seu so, que sovint és bast i ràpid. Kollegah també és conegut per la tècnica de rap que utilitza. Els seus textos tracten sobretot dels seus èxits, de la seva musculatura extremadament forta, d’una relació transgressora de violència i sexe (“la teva noia és una puta amb el cul trencat perquè me la follo fins que se li trenca el còccix”), de drogues i riquesa. Sovint proveïts de les anomenades punchlines, versos aguts, o com un joc de paraules (“el teu casset no està a Amazon, sinó a PobreFilldeputa”). En la seva obra usa codis que no són nous en el hip-hop. A vegades també insisteix en allò que en l’escena musical s’anomena realness, l’autenticitat, en el fet que les seves històries siguin creïbles (com en “Alpha” o “Genozid”), encara que una vegada se li va recriminar falta de veracitat. Però clar que no rapeja sobre la suor freda que li cau per la cara quan estudia de valent els paràgrafs del Codi penal, sinó que provoca en la tradició del gangsta rap: elogia allò prohibit. Per a Kollegah, el més característic de la veracitat és la sobreescenificació teatral, l’actuació com un super-alter ego hipermasculí, subscrit en allò grotesc. En aquest paper ell és el boss, un líder fort, com en la cançó “Hardcore”, “Imperator” o “Diktator”, millor que els altres, en qualsevol cas. I millor es pot dir de diverses maneres: amb més èxit, més home, més musculós, però també que difama de manera més forta, que menysprea més l’ésser humà. En “0815”, per exemple, rapeja contra rapers com Bushido o Sido, però també amb referències a les dones. “Du bist Boss” (“Eres líder”), diu la seva cançó amb el mateix nom, “... quan veus totes les mirades de la gent però no t’importa una merda el que pensen”.
Però el vers sobre Auschwitz en “0815” no és el primer en una cançó de Kollegah que menysprea l’Holocaust. En altres cançons rapeja sobre “la solució final del problema dels rapers” o sobre un “Holocaust de fills de puta”. També utilitza aquest vocabulari de l’horror per difamar. O en la seva cançó “Sanduhr”, en què concedeix la paraula al raper Favorite, qui fa servir la teoria d’una suposada conspiració mundial dels jueus: “et deixo diners, però mai sense una taxa d’interès jueva, ehm, explosiu jueu”. Igual que la documentació de l’ARD mostra “la part obscura del rap alemany”, que dona una idea en tendències antisemites en el panorama del hip-hop alemany, Kollegah lluita en el seu vídeo d’“Apokalypse”, per exemple, contra els criats del diable, i porta un anell amb l’estrella de David. El dimoni es marca com a jueu. Tendències semblants es manifesten en diferents formes que cal examinar amb rigor en rapers com Bushido o Haftbefehl.
No és que el vers de “0815” fos un cas especial. I, així i tot, Kollegah mateix nega el retret d’antisemitisme. Diu que “no és racista”. Com a conseqüència del debat portat a l’Echo, va publicar al Facebook el següent comentari: “Des d’ara, entrada lliure per sempre més a cada concert per a tots els nostres amics jueus!”. Un gest megalòman, que fa la impressió de boig, per mostrar que no és antisemita.
“En l’obra de Kollegah veig un estratagema”, diu el professor Uffa Jensen del Centre Berlinès per a la Investigació de l’Antisemitisme. “Un estratagema amb el qual guanya diners. Fa al·lusió una vegada rere l’altra a prejudicis antisemites i després demana disculpes com un hipòcrita. Intenta, amb gran habilitat, cridar l’atenció amb aquests versos que segurament cauen en un terreny poc prolífic entre els joves, especialment amb un fons musulmà”.
Kollegah rapeja versos sexistes i a vegades també nega ser sexista. Kollegah rapeja versos homòfobs i a vegades també nega ser homòfob. Kollegah aconsegueix, així, a través d’una ruptura rere una altra, més atenció que sols a través de la simple ruptura d’un tabú: provoca, escalfa els ànims per després dir que no és antisemita, amb la qual cosa escalfa de nou els ànims, que encara no s’han gelat, i continua en boca de tots. Precisament perquè sap provocar a un nivell màxim, té tant d’èxit entre els joves, qui, fascinats per tanta crueltat, per tanta boca grossa impertinent i lliure o per un “per fi algú ho diu”, ensenyen a tot el món els seus vídeos als patis de les escoles.
El rap de Kollegah és Rollenprosa. Però això no ha d’ometre el fet que algú que s’anomena a ell mateix “exemple”, que juga amb foc en l’espectacle, arrisca fins i tot encendre un foc que podria ser perillós segons de quina manera sistemàtica juga amb foc, com de fort certs fans s’identifiquin amb aquest model i com interpretin finalment el que ell difon. “Això és el que escolten els joves, i el que condueix als inicis de l’assetjament a les escoles contra els companys de classe jueus”, diu l’investigador Jensen. “Jo denunciaria gent com Kollegah.”
El debat d’Echo sobre Kollegah també és una oportunitat per considerar el que actualment es considera normal, on castiga la societat les transgressions i on no. La poesia de Kollegah, vista un milió de vegades, en algunes parts brutalment sexista, no ha dut a un escàndol que seria comparable amb el que fa un parell de setmanes va provocar un poema escrit en els anys cinquanta en una paret d’una casa berlinesa. I en tot cas és curiós que durant un temps el vers sobre Auschwitz en “0815” passés quasi desapercebut. JBG 3 es va publicar l’1 de desembre de l’any passat i de seguida va aconseguir un gran èxit. Més endavant, es plantejà la qüestió si hi ha hagut indiferència dels crítics i del jurat de l’Echo, atès que es trivialitzava l’Holocaust, un fet inimaginable.
Fa dues setmanes es va fer públic que la productora de discos BMG ha ajornat, de moment, la col·laboració amb Kollegah i Farid Bang.
Traducció de Mar Sanfèlix