La disputa entre el Govern balear i l’oposició i la comunitat educativa per mor del català a l’ensenyament s’ha convertit en un embolic que és molt probable que acabi en els tribunals. Alhora, la pretensió de la presidenta, Marga Prohens, de no tenir un mandat amb conflicte lingüístic pareix allunyar-se cada cop més. El que sí que sembla que s’ha solucionat, almenys de moment, és la brega entre PP i Vox, atès que els ultres ara es mostren satisfets quan fa tres setmanes amenaçaven amb la guerra oberta.
PP i Vox. El partit ultradretà va signar el juny un pacte programàtic amb el PP en el qual no apareixia la derogació de la Llei de normalització lingüística ni del Decret de mínims d’ensenyament en català. Entre una part de les bases ultres no es va entendre aquell acord que, objectivament, no podia acabar amb la «dictadura catalanista» que els neofeixistes asseguren que existeix a les Illes, en especial a l’ensenyament. Davant les crítiques, Santiago Abascal va defensar expressament a Twitter l’acord perquè «permetrà per primera vegada (a les Illes) que els pares triïn la llengua» en la qual s’han d’escolaritzar els seus fills.
Ara bé, aquesta interpretació casava força malament amb la literalitat del pacte, que només preveu la citada «llibertat» fins als vuit anys, tal com el PP havia promès. Respecte a la resta de l’ensenyament, es limita a assegurar que «progressivament» s’implementaria. Sense més concreció.
Els nirvis ultradretans van anar creixent durant l’estiu, així com les seves bases reclamaven més contundència i posar en marxa la segregació d’alumnes per llengua com a única manera efectiva d’imposar la referida «llibertat».
El setembre, la direcció balear de Vox reclamà a la Conselleria d’Educació, que dirigeix Antoni Vera, un «calendari per fer efectiva» la segregació de forma immediata. A això el PP contestà que el pacte no ho preveia. Aleshores la portaveu parlamentària ultra, Idoia Ribas, advertí que presentaria una proposició no de llei per instar al govern que presentés un calendari per imposar immediatament la separació. La portaveu conservadora contestà que Vox era lliure de presentar el que volgués, igual que el PP ho era de no votar-ho.
La tensió entre els dos partits va créixer durant un mes fins al punt que ara fa tres setmanes Vox votà amb l’esquerra contra el sòtil de despesa per als pressupostos vinents, un tràmit imprescindible per poder aprovar-los. I Ribas no tingué cap problema a explicar el vot negatiu per mor de la resistència del Govern a imposar de forma immediata la segregació lingüística a l’escola.
A partir d’aquell moment hi hagué negociacions discretes a diverses bandes, incloent-hi converses de Prohens amb Abascal a Madrid. Mentrestant, però, els missatges públics de Vox a les Illes eren cada cop més durs. El 24 d’octubre, la diputada ultra Manuela Cañadas identificà el conseller d’Educació, Antoni Vera, com el «responsable de la crisi» entre els dos partits perquè es negava a imposar el que li exigien els ultres.
El divendres 3 de novembre es feia públic el nou acord PP-Vox sobre la qüestió lingüística a l’ensenyament, en el qual dues vegades s’assegura de manera expressa que no s’imposarà la «segregació», al contrari del que exigia la formació ultra fins aquell moment. La interpretació general de la majoria dels mitjans de comunicació illencs fou que Vox havia rectificat la seva postura. Com es pot explicar? No hi ha resposta, només es poden fer suposicions.
Per intentar entendre el que passà, és bo recuperar què deia ara fa tres setmanes en aquest setmanari Joan Huguet, veterà militant del PP —partit pel qual ocupà nombrosos i importants càrrecs institucionals: president del Consell de Menorca, vicepresident del Govern, president del Parlament i, entre d’altres, senador—: «Pens que (Vox) cerca treure qualque cosa dels pressupostos i forçarà la màquina en aquest sentit».
I, en efecte, quan la setmana passada es va conèixer el projecte de pressupostos per a Balears, l’anomenada Oficina de Garantia de Llibertats Lingüístiques que gestionaran en exclusiva els ultradretans disposarà almenys de 750.000 euros, no se sap per fer què. I cal tenir present que durant el procés parlamentari la quantitat es pot esmenar i ser finalment superior.
Conflicte. Més enllà de les topades entre PP i Vox, el Govern insisteix que de «cap manera» hi haurà «segregació», tal com va tornar a dir en el Parlament la setmana passada el conseller d’Educació, Antoni Vera. Tot i així, l’oposició d’esquerres el critica per, justament, obrir la porta a la potencial «segregació», encara que no se li digui d’aquesta manera. A això Vera contestà que «el que és segregar és crear espanyols de primera i de segona, per exemple condonant deutes per interessos polítics», en referència al pacte PSOE-ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, o bé «pactar una llei d’amnistia per seguir en el Govern».
Per a l’esquerra baleàrica —PSIB, els dos Més i Unides Podem— el que han fet Vera i Prohens ha estat «bescanviar» amb Vox el sòtil de despesa per als pressupostos de 2024 per a l’obertura «de la porta» a la potencial segregació. Tanmateix, el conseller de cap manera ho accepta, perquè, «com ha dit la presidenta», tal cosa no està «prevista» per la normativa legal vigent, i el Govern «no incomplirà la llei». I insisteix: «Ho he dit per activa i per passiva», el que fa el Govern «és desdoblar i no segregar, cosa que no és el mateix» per molt que l’esquerra «digui el contrari».
Les explicacions del conseller no satisfan l’oposició. La diputada socialista Sílvia Cano creu que el que està fent el Govern amb el català és «encendre un misto» per tirar-lo «a la benzina» que aporta Vox per incendiar les aules.
Des d’Unides Podem, la seva única diputada, Cristina Gómez, adverteix que «el PP ha de complir la legalitat en els centres escolars, que és el Decret de mínims». Al seu entendre, el pla presentat per Vera, «per molt voluntari que sigui (cada centre decidirà si el segueix o no) també serà il·legal».
Per al portaveu del PSOE, Iago Negueruela, «el Govern parla ara de desdoblament i abans de separació per no admetre una segregació lingüística que han pactat d’amagat i que suposa que el PP ha assumit el marc de Vox».
Més per Mallorca portarà el pla lingüístic del Govern als tribunals. Segons el seu portaveu parlamentari i líder, Lluís Apesteguia, el que pretén el conseller Vera és incompatible amb el Decret de mínims. A parer seu, per dur endavant la intenció governamental, primer s’hauria de «derogar i aprovar (en el seu lloc) un decret de segregació». Apesteguia assegura que «Prohens havia proposat diàleg a la comunitat educativa, però s'entén que diàleg no és una rendició de comptes o explicar un paper, la comunitat educativa va demanar conèixer l'acord per a poder dialogar i no simplement anar a escoltar, que era el que pretenia el Govern».
La major part de la comunitat educativa, per la seva banda, critica frontalment el pla de Vera. Les nombroses entitats que la formen i que havien estat citades per Prohens per explicar-los què vol fer el Govern es trobaren amb el pacte amb Vox ja fet, cosa que consideraren una ofensa i es negaren a reunir-se amb la presidenta.
Dilluns de la setmana passada, es reproduí l'enfrontament quan el principal sindicat de l'ensenyament a Balears, l'STEI, abandonà la mesa sectorial que havia convocat el conseller Vera per explicar el seu pla lingüístic. El portaveu sindical, Lluís Segura, advertí que estaran vigilants perquè el que ha anunciat el Govern «introduiria un conflicte a les escoles que no existia».
El segon sindicat amb més representació, ANPE, s’ha mostrat favorable a la negociació amb el Govern, si bé el seu president a les Illes, Víctor Villatoro, considera que el pla de Vera «és inaplicable a la pràctica si atenem els espais i mitjans existents en els col·legis públics de les Illes».
Des d’Unió Obrera Balear - Ensenyament s’ha acusat el pla del Govern d’anar contra «l’ús del català» a l’escola. Des d’UGT i CCOO també s’hi mostren en contra. A l’ensenyament concertat les patronals el veuen amb bons ulls i no consideren que vagi contra la legalitat vigent, mentre els sindicats en són crítics.
Tal com estan les coses, el que pareix quasi impossible és que es pugui fer realitat la pretensió de la presidenta Marga Prohens de no tenir un «conflicte lingüístic» durant la legislatura. El catalanisme polític i social ha declarat la guerra al pla de la Conselleria d’Educació i no es pot descartar tampoc que pel flanc espanyolista Vox recuperi l’enfrontament lingüístic quan li torni a interessar.