Debat sobre els PGE

Nova disputa entre PP i Ciutadans per atacar l’independentisme

Albert Rivera i Cristóbal Montoro han debatut al Congrés sobre la presumpta malversació de fons públics en el referèndum de l’1 d'octubre. La disputa dialèctica ha estat el darrer exemple de la competició que totes dues forces mantenen per enaltir la bandera de la lluita contra l'independentisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Malgrat que el debat estava convocat per discutir sobre les esmenes a la totalitat contra els pressupostos de 2018, el tema central ha tornat a ser Catalunya. Concretament, l’1 d’octubre. Les declaracions reiterades de Cristóbal Montoro, ministre espanyol d’Hisenda, negant que el referèndum es finançara amb diner públic, va obrir una porta a Ciutadans per retreure-li el fet de contradir al jutge instructor, Pablo Llarena. El magistrat del Tribunal Suprem investiga un possible delicte de malversació, defensat pels informes de la Guàrdia Civil, que calcula en 1,9 milions d’euros la despesa pública de la Generalitat de Catalunya en el referèndum. Cal recordar, a més, que després que un tribunal alemany negara l’existència de delicte de rebel·lió en l’actuació de Carles Puigdemont -fet pel qual no ha estat extradit-, només queda sobre ell pendent un possible delicte de malversació que el mateix ministre espanyol d’Hisenda ha negat. Fins ara.

Els retrets llançats des de bona part de l’opinió espanyola semblen haver condicionat el seu relat. Abans es preocupava de garantir que cap de les transferències del Fons de Liquiditat Autonòmic a Catalunya s’hagueren emprat per dur a terme el referèndum. Ara, en canvi, és conscient que aquesta posició de contradir el jutge li està generant problemes. I és per això que ja no descarta que els dirigents independentistes hagen pogut cometre malversació.

«Catalunya continua sent Espanya per l’actuació del Govern del Partit Popular», reivindicava Montoro en la seua intervenció al Congrés, defensant l’aplicació de l’article 155. «No confonguem ningú més», deia també per evitar prolongar un debat amb Ciutadans que tant està afectant el seu partit. El ministre espanyol defensa que hi va poder haver falsejament de factures per pagar el referèndum sense que el seu departament ho detectara. Ho va dir en l’entrevista en El Mundo. La mateixa en què va assegurar que el referèndum no s’havia finançat públicament.

Pel que fa a Albert Rivera, el seu torn de paraula en el debat d’esmenes als PGE l’ha aprofitat per carregar contra l’independentisme. Concretament, s’ha referit als «comandos separatistes» encarregats «d’assetjar famílies». Però, com calia esperar, no s’ha quedat ahí. El líder de Ciutadans ha reforçat el seu argument d’assenyalar Montoro com el creador del «principal argument de Puigdemont i Junqueras per dir que no hi ha hagut malversació». Segons Rivera, Montoro hauria negat la malversació en la jornada de l’1 d’octubre per no reconèixer que ha estat enganyat. «No pot defensar-se com a ministre i perjudicar els interessos d’Espanya».

Tot plegat reflecteix l’intent de Ciutadans per guanyar simpaties. El relat de Rivera assenyala Montoro com un ministre que, bé per benevolent o bé per irresponsable, afavoreix l’estratègia de defensa dels líders independentistes. Segons Rivera, doncs, negar que el referèndum s’haja finançat públicament «perjudica els interessos d’Espaya». Malgrat que aquest fet, encara, quede lluny de provar-se.

 

El Tribunal Constitucional, contra la investidura de Puigdemont del 30 de gener

Mentrestant, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat, tres mesos després, contra la investidura de Carles Puigdemont prevista per al passat 30 de gener i que va resultar fallida. Davant aquesta possibilitat, el Govern espanyol va presentar un recurs al TC per impedir una investidura que no es va produir perquè ni tan sols es va celebrar el ple, alhora que declara "radicalment nul i sense valor ni efecte qualsevol acte, resolució, acord o via que contravinga la suspensió acordada" i "adverteix tots del seu deure d'impedir o aturar qualsevol iniciativa que supose ignorar o eludir la suspensió acordada". És a dir, que amenaça amb conseqüències penals si es torna a proposar una investidura de Carles Puigdemont.

Aquesta possibilitat era real, atès que els diputats independentistes havien mostrat la voluntat de tornar a intentar una investidura telemàtica. En canvi, tal com ha avançat Nació Digital, els presos de Junts per Catalunya -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- han demanat per carta a Carles Puigdemont que es forme govern quan abans i s'eviten unes noves eleccions. Un fet que convidaria a evitar un intent d'investidura de Puigdemont. Més ara, quan el TC ha amenaçat amb conseqüències penals si es duu a terme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.