Manuel Valls

Del roig al taronja

Manuel Valls podria ser fitxat per Ciutadans com a candidat a l'alcaldia de Barcelona l'any que ve. Així ho ha desvelat en una entrevista a TVE. L'expresident francès, exmembre del Partit Socialista, ja s'havia aproximat al partit taronja. El 21 de desembre els va donar suport participant en mítings i, més endavant, ha encapçalat manifestacions de Societat Civil Catalana. Ara, podria fer un pas més enllà. Molt més enllà. Albert Rivera ha confirmat l'oferta. Rescatem aquest perfil polític de Valls.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 

Manuel Valls, va ser, amb Mario Vargas Llosa, una de les estrelles de l'acte de Ciutadans previ al 21D. Es tracta d'un producte del socioliberalisme modern: l'exemple de com l'assumpció del neoliberalisme ha condemnat la socialdemocràcia europea. D'origen català i, fins i tot, en algun moment sensible al catalanisme, Valls s'ha convertit durant els darrers mesos en un flagell internacional contra l'independentisme català. Un posicionament, més proper a les coordenades conservadores que no a les progressistes, que mostren el corpus doctrinal d'aquells liberals-conservadors integrats a les files del socialisme europeu de tercera via.

Valls, de fet, sembla ser un alter ego del seu mentor, l'exdirigent del socialisme francès Michel Rocard. Si Rocard va encapçalar el gir liberal que va realitzar l'expresident francès del Partit Socialista, François Miterrand, durant les dues últimes dècades del segle XX, Valls va realitzar la mateixa tasca sota les ordres de François Hollande. És a dir, mentre Rocard protagonitzava la rendició del socialisme francès davant els mercats financers, Valls comprava quasi tot el paquet neoliberal que va oferir-li la Comissió Europea. Les similituds entre ambdós, fins i tot, van escenificar-se en les polítiques de control de la immigració. «França no pot acollir tota la misèria del món», va afirmar la mà dreta de Miterrand, mentre Valls durant el seu mandat com a Ministre d'Interior va perseguir a les persones d'ètnia gitana acusant-les de fomentar la delinqüència.

Ara bé, si el primer encara va impulsar polítiques socials com ara la inclusió de la Renda Mínima d'Inserció, el segon, quan era primer ministre de França, va aplicar una reforma laboral que va aixecar nombroses protestes socials. I que, com el seu antecessor Nicolás Sarkozy, va defensar amb violència policial i l'ampliació de l'Estat d'emergència per detenir sindicalistes de forma arbitrària. La modificació de les condicions laborals va imposar-se a través d'un decret que rebutjaven el 70% dels francesos i bona part de la bancada socialista.

Valls, a més, va comprar bona part del discurs racista que pregonaven Sarkozy i la líder del Front NacionalMarine Le Pen. L'eliminació de la binacionalitat per als nouvinguts va mostrar la seua aposta política: control exacerbat de les fronteres, retallades dels drets civils i polítiques d'austeritat. Un còctel que va provocar que Valls no comptara amb cap opció per ser escollit entre la militància del socialisme francès com a presidenciable a inicis d'aquest any. Amb tot, va millorar considerablement els resultats que havia obtingut el 2012 a les primàries del partit de la rosa: del 5,6% dels vots va passar al 41,35%.

La bufetada interna de la militància va provocar que Valls anunciara la seua adscripció al partit de l'exministre d'Economia d'Hollande, Emmanuel Macron. L'actual president francès, però, va negar-li en aquell moment l'entrada al partit que havia fundat. I Valls, sense partit, va extirpar en juny d'enguany el carnet del Partit Socialista Francès.

Amb l'objectiu aconseguit, finalment, d'integrar-se en la formació de Macron, Valls s'ha encarregat durant els darrers mesos d'atacar el procés de Catalunya. «No és un poble oprimit», «els salafistes han apostat per Catalunya i no se'n parla d'això pel procés», «desfer Espanya és desfer Europa» o «la independència de Catalunya és contrària a la identitat de la regió» són algunes de les seues declaracions. Unes afirmacions que se sumen als elogis que realitza a Ciutadans. «Rivera i Arrimadas representen una nova generació. M'interessa el fenomen de Ciutadans», expressava aquesta setmana en una entrevista en El Mundo, mentre ressaltava Espanya i la seua constitució. «Espanya és un dels Estats-nació més vells d'Europa, igual que França. La Constitució Espanyola de 1978 és molt moderna i progressista», defensava.

Una actitud bel·ligerant contra el procés que li ha comportat els retrets de la seua germana, Giovanna Valls. Als seus missatges a favor de la unitat de l'Estat espanyol, Giovanna va contestar-li a Twitter: «Per Déu, prou. Per l'avi Magí! No és democràtic, ni tampoc ho és el 155. Des de quan s'ha vist una cosa tan bèstia com cessar les llibertats?». Un enfrontament familiar fet públic a les xarxes que s'ha evidenciat, de nou, amb el suport de la seua germana als presos polítics catalans. Aquest senyor, retirat de la primera plana política al seu país, no perd el gust per la seua professió. La seua pròxima estació pot ser la de Barcelona. Ja veurem si al Govern local o a l'oposició.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.