1- Guerra de Vietnam: ofensiva del Tet
La nit del 30 al 31 de gener uns 85.000 soldats del Vietcong —del nord, comunista— atacaren les sis principals ciutats del sud —sota control d’un govern teledirigit pels Estats Units— El resultat foren molts milers (entre 30.000 i 50.000) de baixes del Vietcong, però l’impacte en l’opinió pública dels Estats Units fou brutal: augmentà la crítica interna a l’enviament de tropes, s’incrementaren les manifestacions, les topades entre manifestats i policia foren més violentes i l’opinió pública es capgirà: ja ningú pensava que es podia guanyar aquella guerra i, el que era pitjor per al Govern de Lyndon B. Johnson, la majoria dels estatunidencs passaren a opinar que aquella no era una guerra justa. Des del Tet el nombre de tropes dels Estats Units a Vietnam disminuí progressivament.
2 - Dos assassinats
Estats Units: enmig de les protestes pel racisme contra els negres i per la guerra del Vietnam, dos assassinats sacsejaren encara més el país. El primer, el de Martin Luther King, el 4 d’abril, i el segon, el de Robert, Bob, Kennedy, el 6 de juny, que aspirava a ser president dels Estats Units, com el seu germà John, assassinat el 23 de novembre de 1963. Tots dos assassinats commocionaren un país ja en estat de xoc per tot el que li estava passant, sense que les classes dirigents hi entenguessin res.
3- Guerra Freda
La invasió de Txecoslovàquia per l’exèrcit roig de Moscou, que començà el gener i durà fins a l’agost, pareixia que revifaria encara amb més virulència l’anomenada Guerra Freda entre Estats Units i l’URSS, però no fou així. Occident s’oblidà del petit país envaït. Washington se centrà a assolir un acord amb el gegant comunista, que es concretà l’1 de juliol en el primer Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears que prohibia la fabricació i adquisició d’aquest tipus d’armament a tots els països que no en tinguessin.
4- Black Power
El món quedà bocabadat: els guanyadors de les medalles d’or i bronze en els 200 metres dels Jocs Olímpics de Mèxic, els estatunidencs negres Tommie Smith i John Carlos, respectivament, reberen les medalles amb un guant negre i, quan començà a sonar l’himne, abaixaren el cap i aixecaren el puny estret enguantat. El món conegué l’existència d’una resistència negra contra el racisme als Estats Units diferent de la pacífica i religiosa de Luther King: el Black Power, que englobava diverses organitzacions que reivindicaven el “nacionalisme negre” contra “l’enemic blanc”.
5- Canadà i Trudeau
El líder del Partit Liberal, Pierre Trudeau, de 48 anys, guanyava les eleccions i es convertia en primer ministre del país. Fadrí, intel·lectual i esportista, tenia un estil de fer política completament nou, molt allunyat del tradicional. Impactà en molts altres líders, especialment europeus. A l’any següent un altre polític heterodox, que no pareixia polític segons els paràmetres tradicionals, el socialdemòcrata Olof Palme, es convertia en primer ministre suec. Semblava que les coses en efecte estaven canviant.
6 - ‘Hippies’
El moviment hippie —paraula derivada de hipster— havia quallat l’Estiu de l’Amor (el de 1967) al barri de Haight-Ashbury, a San Francisco, Califòrnia, on es reuniren milers i milers per proclamar “feu l’amor i no la guerra” a còpia de música rock, consum de drogues, sobretot LSD, i de practicar sexe lliure. El de 1968 fou l’any de l’extensió del hippisme com a moviment contracultural i de la cultura psicodèlica arreu d’Occident. L’any següent, 1969, el festival de Woodstock (Nova York) fou el cim d’aquell moviment d’homes de cabells llargs amb barbes i de dones sense sostenidors i sense depilar-se a qui tant odiava la gent d’ordre, com Ronald Reagan, que era aleshores governador de Califòrnia (1967-1975) —i més tard president del país (1981-1989)—, i que es referí als hippies com “aquests que duen els cabells com Tarzan, que caminen con Jane i fan l’olor de Xita”.
7- LSD
El 1968 fou l’any central del moviment hippie psicodèlic i representa també el de la massificació del consum de LSD. La droga psicodèlica per excel·lència que havia estat il·legalitzada el 1962. El consum arribà a ser tan important com que el 1968 el govern federal intensificà les penes: la simple possessió per autoconsum es convertia en delicte i la venda passava a ser molt greu i suposava llarga condemna de presó. Així i tot el consum no disminuí. Sempre s’associà el LSD a la creació artística, d’aquí l’expressió d’art psicodèlic o lisèrgic, un corrent artístic que feu fortuna a la segona meitat dels anys seixanta. Quan el consum de LSD entrà en decadència, a principis dels setanta, el consum massiu de drogues optà pels opiacis, sobretot.
8 - Una pel·lícula
L’ha vista quasi tothom: 2001, una odissea a l’espai, una obra d’art filmada per Stanley Kubrick que es va estrenar l’abril de 1968. Va ser l’inici de la cinematografia moderna gràcies a l’ús magistral, com mai no s’havia vist, dels efectes especials, del seu realisme científic, de la mateixa comunicació visual i, entre moltes més coses, de l’ús de recursos avantguardistes com una escena d’un parell de minuts de llums radiants que és, per ella mateixa, una obra d’art psicodèlica.
9 - Ernesto, Che, Guevara
Era un guerriller relativament conegut, per haver participat en la revolució cubana, en la qual dirigí un camp d’extermini de presos polítics, i que teoritzava l’extensió de la revolució armada contra el capitalisme i les democràcies i a favor del comunisme. Fou mort a Bolívia l’octubre de 1967. Va ser l’any 1968 quan l’esquerra europea, a l’escalfor dels moviments ultraesquerrans —d’universitaris, sobretot, és a dir, classe alta, com el mateix Guevara, que era metge— amb aspiracions revolucionàries que s’esdevenien per tot el continent el convertiren en una mena de mite de lluitador a favor dels pobres del món.
10 - Eivissa
Una petita illa anomenada Eivissa comença a sonar entre el hippisme internacional com un paradís de les drogues, la música i l’amor lliure que cal visitar, almenys, un estiu a la vida. És l’any en què aterren a l’illa milers de hippies, és el boom eivissenc del hippisme. Al mateix temps, molts noms de l’univers dels famosos (de cine, música...) d’aleshores també iniciaren aquell any el ritual —si no l’havien començat ja— de passar com a mínim alguns dies a l’illa durant l’estiu. •