Literatura

Ironia, família i turisme protagonitzen la novel·la guanyadora del premi Proa

Laura Gost (Sa Pobla, Mallorca, 1993) guanya el premi Proa amb Les cendres a la piscina, una novel·la amb molt diàleg sobre una família que viu la transformació de Mallorca per l’arribada del turisme massiu, però centrada sobretot en la manera com els canvis dràstics i sobtats condicionen les relacions entre familiars.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«La ironia és el meu idioma preferit, després del català», afirma la guanyadora del Vè Premi de Novel·la Proa, Laura Gost. Ho diu per confirmar que, tal com ha explicat prèviament el portaveu del jurat del premi (Xavier Pla), Les cendres a la piscina "és una novel·la divertida". Gost reconeix que "Hi ha humor negre, humor agredolç i més tipus d’humor que serveixen d’antídot contra situacions més solemnes".

Laura Gost explica que la novel·la comença amb un vell, Sebastià, que passa les últimes hores acompanyat només d’un cuidador. Sense la família que serà coprotagonista de la història. «La concepció de la novel·la -explica Gost- és inseparable del fet que se’m van morir els meus dos padrins al gener, amb molt pocs dies de diferència». L’escriptora afirma que va començar a escriure la novel·la abans que morissin però quan ja era molt evident que el final s’acostava. «Volia reconstruir històries i vides que només he conegut parcialment per retratar unes generacions que travessen una sèrie de canvis transversals i radicals».

El protagonista de la novel·la, Sebastià, es basa sobretot en l’avi patern de l’escriptora, «un home que havia començat treballant al camp; que es va fer constructor amb l’arribada del turisme i després va ser propietari d’hotels». Però la novel·la segueix també les dues generacions següents fins arribara a la Laura, una jove escriptora, on Laura Gost s’ha volgut retratar: «En altres personatges hi ha elements reals i de ficció. En el cas de la Laura m'interessava fer paral·lelisme bastant evident entre la meva vida i la seva. Ja que li prenc la història a d'altres, per honestedat, la mirada de la Laura havia de ser la meva».

Gost explica que el seu interès no era tant retratar aquesta transformació causada pel turisme sinó dibuixar com això afectava la família: «Com el Sebastià gestiona la seva ambició i els canvis d’estatus que va patint i com les seves expectatives esquitxen els seus fill i les seves dones -que representen diferents formes d’estimar».

Les tres dones de Sebastià, segons Gost, representen tres tipus de dona molt diferent, amb personalitats diverses i un extracte social diferent: «A Catalina, que és la primera dona, la coneix de jove quan és pagès. Ella estima l'home que va ser. Mercedes, dona sensual, contradictòria, estima l'home que el Sebastià encara podria arribar a ser; i la Leidi estima l'home que en Sebastià no serà mai».

La novel·la recorre la història mallorquina, sobretot la de Sa Pobla, el port d’Alcúdia i el de Pollença, «des dels anys cinquanta, que s’expliquen sota la perspectiva d’una de les dones de Sebastià i, amb ordre cronològic fins als anys 2000».

Cada capítol està narrat des de la perspectiva d'un personatge, «tot i que la mirada», recorda Laura Gost, «és la meva en tots els casos».

Sobre el predomini del diàleg en la novel·la, Gost l’atribueix als seus gustos cinèfils, que li fan estimar especialment els diàlegs: «Són un element clau. I em sembla divertit treballar els diàlegs perquè és molt important trobar la coherència entre els personatges, el seu caràcter i la seua forma d’expressar-se: un pagès no pot parlar com un professor de llengua: el lector hi troba les inconsistències si això passa».

El nou Proa de novel·la, Les cendres a la piscina, premiat amb 40.000 euros, estarà a la venda el 15 de novembre.

Segons Xavier Pla, el turisme i la història de la nissaga familiar, són, en aquesta obra, "l'excusa perquè l'autora comenci a estirar els fils d'uns pobres putxinel·lis que no tenen cap ocasió de decidir res sobre les seves vides, reduïts com estan al seu petit teatret de joguina on topen per les parets sense aprendre mai res de nou". Laura Gost, afegeix Xavier Pla, "els sotmet a la pressió àcida, de vegades sarcàstica i gairebé sempre divertida d'una novel·la (...) que no deixa ni respirar uns personatges que fan del materialisme el seu únic motor vital". 

A partir d'aquesta novel·la, conclou Xavier Pla a la glossa de l'obra, "apareix una nova Laura Gost, com si la neta d'Antònia Vicens tingués ara de germana una Sally Rooney mallorquina". 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.