D'ençà que el 23 d'abril de 1923 se celebrà per primera vegada a Barcelona, a iniciativa del valencià Antoni Clavel, la Diada del llibre, coincidint amb l'aniversari de la mort de Cervantes i amb la festivitat de Sant Jordi, ha arrelat com una oportunitat periòdica de reconsiderar la situació del món editorial en una llengua minoritzada però amb vitalitat com és el català.
Cada any en aquesta data, amb especial incidència a Catalunya, el dia del llibre serveix perquè els ciutadans s'acosten a les novetats editorials i es deixen temptar per aquell vici tan recomanable que és la lectura. Hem volgut, aquí, fer una aproximació puntual a l'aspecte estructural de l'edició del llibre català, a les seues característiques i perspectives i, també, un viatge veloç per allò que ens ha semblat més significatiu de tota l'allau de novetats literàries que es presenten enguany. Les opinions dels presidents de les associacions d'Escriptors i d'Editors en Llengua catalana, Josep M. Llompart i Carles Jordi Guardiola, compareixen també en aquest balanç, com a veus d'indiscutible solvència i perfecte coneixement dels entrellats del sector.
Domènec Ros
Entre els anys 1975 i 1982 foren editats al País Valencià un total de 4.851 llibres. Concretament, en 1982, que fou un any d'especial volum editorial, se'n van editar 823, xifra que representa el 2,7 % de la producció del sector a l'Estat espanyol. Això dóna una idea de la situació marginal que el món editorial valencià ocupa en el conjunt de l'estat, si ho comparem amb el gran centre editor que és la ciutat de Barcelona (tant en castellà com en català), amb un 41 % de la producció total, superior inclús al 35 % de Madrid. Una cosa semblant, més agreujada encara, s'esdevé a les Illes Balears, on foren publicats 142 títols aquest mateix any 1982.
És a Catalunya, per tant, on se centra quasi tota la producció editorial en català, la qual cosa confereix una especial transcendència als esforços per tractar de trencar l'aïllament cultural entre els diversos Països Catalans. Assenyalen les xifres una constant tendència al creixement en la quantitat de llibres publicats anualment en català.
Així, si en 1975 n'eren 590, l'any 1984, arribaren ja als 2.555, molt per damunt de la producció en gallec (201 títols el 1984) i en èuscar (379 en 1985). Així i tot, unes condicions de plena normalitat haurien de situar el volum anual d'edicions per damunt dels 5.000 títols. Una altra dada és la que fa referència als tiratges i, en conseqüència, a la quantitat de lectors que aconsegueix un llibre editat en la nostra llengua. Si bé la mitjana, molt estabilitzada, es situa al voltant dels 3.000 exemplars, hi ha un conjunt de col·leccions de llibres infantils, juvenils i de butxaca que ultrapassen els 5.000 exemplars. Això dóna una idea esperançadora de la capacitat de «normalització» del mercat del llibre català, de la fidelitat i la bona resposta dels lectors al llibre considerat «comercial».
Evidentment, les traduccions, els llibres de gènere i de fort impacte popular, allò que es coneix com a bestsellers, són una de les claus que fan possible les col·leccions de butxaca (de preus més barats i ampli consum). L'altra gran línia de consolidació i de creixement ve definida per tot el sector de la literatura infantil i juvenil, que ha experimentat un fort impuls en els últims anys i assoleix unes xifres de vendes ben respectables.
És clar que la introducció del català a l'escola, l'escolarització massiva en català, és la base d'aquest fenomen, i constitueix l'element imprescindible per a poder garantir que un públic massiu podrà donar suport a les edicions populars i de butxaca i, al mateix temps, podrà diversificar suficientment el mercat per a vèncer la peremptorietat actual de les edicions especialitzades, mancades d'un públic professional i sectorialitzat que faça servir el català com a llengua d'estudi, de treball i d'investigació. Tot plegat, més de cent trenta empreses integren el sector editorial en llengua catalana. Cap no és allò que es pot considerar una gran editorial, tot i que n'hi ha alguna que es situa en un nivell mitjà (amb més de ) 00 titols nous a l'any). En tot cas, la política de suport i subvencions de la Generalitat de Catalunya ha afavorit la subsistència i la consolidació del sector. Al País Valencià, en canvi, si n'hi havia poques, d'editorials, encara n'ha desparegut alguna, devorada per la precarietat. S'ha parlat alguna vegada de la necessària «reconversió» del sector, a favor d'un plantejament amb major competitivitat i eficàcia. En tot cas, tant com de la racionalitat industrial i comercial, el futur de l'edició del llibre en català depèn encara de la possibilitat de consolidar una autèntica normalitat cultural.
Una cruïlla decisiva per al llibre català
Carles-Jordi Guardiola
Un altre any, el dia del llibre ens convoca a tots a celebrar la gran festa anual del llibre català. Com fidels d'un culte no escrit, acudim a participar activament a la gran celebració. Any rere any, hi ha motius d'esperança: més llibres, més editorials que publiquen, col·leccions noves, en definitiva, més lectors. Certament, això és un fet: des dels vuit-cents setanta-dos llibres nous editats al 1976 hem passat a dos mil cent vuitanta-vuit llibres, el 1982; dos mil tres-cents setanta-cinc, el 83, i dos mil cinc-cents cinquanta-cinc, el 84 (només fins novembre). Alguns títols assoleixen ja vendes d'uns quants milers d'exemplars; algunes col·leccions, sobretot les de butxaca i les destinades al públic infantil i juvenil, surten amb tiratges inicials bastant importants; el mercat s'omple de bones traduccions, i algunes obres catalanes ja comencen a ser traduïdes a d'altres llengües; també el llibre català comença a ser present cada dia de manera més important a l'escola i sembla que les institucions polítiques —unes menys que les altres— arbitren algun tipus de suport o d'ajuda al llibre català.
Certament, aquests són fets reals que ens permeten ser optimistes, però també cal mirar l'ampolla per la part que és buida. Malgrat tots els avenços, tots els progressos, som encara lluny d'on hauríem de ser. El camí que ens queda per recórrer és molt, és molt llarg, i els mitjans que tenim per recórrer-lo són limitats, molt limitats. No podem pretendre fer aquest camí amb els mitjans que fins ara hem tingut. En necessitem més, i, sobretot, una altra perspectiva política, una altra manera de fer política. Darrerament, hem tingut la sensació que el llibre català era ja considerat per alguns —cal afegir: polítics?— com una partida ja guanyada, ja aconseguida. Però, cal dir ben clar que no és així. Hem acomplert una etapa, és cert, però la més petita. El llibre català és ara en una cruïlla decisiva, si voleu en un aiguabarreig fet de creixences i de febleses, de futur i de mancances, d'aspiracions i de temences. En un país petit com el nostre, en una nació sense estat, el combat pel llibre català, i també per la cultura, és el repte més important que tenim al davant, i el més decisiu. Aquest combat passa per quatre grans fronts que cal guanyar de tota costa si no volem ser definitivament colonitzats culturalment i lingüísticament, és a dir morts com a país, incapaç de generar, de crear, una cultura pròpia, nacional i sobirana.
L'escola, els mitjans de comunicació, les biblioteques i la creació d'hàbits de lectura són aquests fronts en els quals cal presentar batalla. Tots ells, dependents d'una política cultural del poder institucional. D'aquí, doncs, el paper i la responsabilitat històrica de les institucions polítiques dels Països Catalans. Qualsevol dubte, qualsevol vacil·lació, pot ser a la llarga una traïció.
Allò que hem aconseguit fins ara pot esmorteir-se com una fulla de tardor, pot desaparèixer com un grapat de plomes al vent. Sense una decidida i immediata actuació d'aquells a qui el poble ha donat democràticament el poder, sense una clara voluntat de portar endavant una política del llibre catalana i democràtica, sense uns fets reals i tangibles que aportin solucions pràctiques i duradores, tot pot esdevenir un foc d'encenalls, una falla que dura el que dura. Toca, doncs, a les institucions polítiques —i sobretot i especialment a les autonòmiques— posar els mitjans adequats per garantir el futur del llibre català. La resta, ja la posarem nosaltres: escriptors, editors i llibreters.
Guia de novetats
Vicent Sanchis
Cada oportunitat que els llibreters del nostre país utilitzen per a traure al mercat una nova onada de llibres permet —i cada volta ho permet menys, iencara sort!— fer-ne un balanç. Un balanç, com hem dit, que cal fer en cada ocasió més selectiu, menys detallat.
La guia de novetats editorials d'aquest 23 d'abril no pot abraçar-les totes, i n'ha de fer una tria. Només aquelles obres que més destaquen, els autors més reconeguts, o, ben al contrari, els més nous, els darrers.
Les novetats d'aquest Sant Jordi 83 es nodreixen en gran part de la narrativa —noves edicions i reedicions—, un gènere on els tiratges es fan gradualment més importants, i on algunes obres han assolit xifres elevadíssimes i es reediten contínuament, fet que ha potenciat, per exemple, l'aparició de les col·leccions de butxaca. Ja en la novel·la, doncs, Edicions Proa ha editat recentment el darrer Premi Sant Jordi, Al meu cap una llosa, d'Olga Xirinacs, juntament amb el finalista, No passaran!, del mallorquí Miguel Ferran. Aquesta mateixa editorial ens serveix una traducció d'una obra fortament popular gràcies a la pel dia, d'E. M. Foster.
Manuel de Pedrolo, prolífic, publica Joc Tapat, a la valenciana Tres i Quatre; Detall d'una acció rutinària, en la col·lecció «El Cangur» d'Edicions 62. I Apòcrif quatre: Tilly, el darrer «Apòcrif», en «El balancí», també d'Edicions 62. Igualment, Joan Perucho es mostra crescut en distints fronts. Són seues Roses, diables i somriures, publicat a «Llibres a mà», col·lecció de butxaca editada conjuntament per Destino i Edicions 62, i Carnet d'un diletant. Algunes traduccions que convé destacar són, també, La filla del clergue, de G. Orwell —amb dues obres més en la mateixa col·lecció— publicada en «Llibres a mà»; igualment, en la mateixa col·lecció, apareix ara la llargament postergada per una jugada bruta o intel·ligent, segons des de l'angle en què es mire, de l'editorial que la tragué en castellà, El nom de ta rosa, d'Umberto Eco.
En aquest mateix apartat, Edicions la Magrana publica la darrera novel·la d'Italo Suevo, La consciència de Zeno, obra que enceta una nova col·lecció, «Venècies», on apareixeran, amb una acurada presentació, traduccions dels grans autors del nostre segle. Per ara, s'hi han previst obres de Raymond Queneu, Mikhaïl Bulgàkov i Umberto Saba. També Empúries publica El nebot de Witggenstein, del darrerament cotitzat Thomas Bernhard. La col·lecció «El Balancí», d'Edicions 62, trau a la venda Nunquam, de Lawrence Durrell, d’El quartet d’Alexandria, publicat per Proa.
Finalment, en l'apartat de literatura juvenil, la col·lecció «L'esparver», d'Edicions de la Magrana, publica tres noves novel·les d'autor estranger, El meu amic Friedrich, de Hans Peter Richter; Un estiu per morir, de Lois Lowry, i El creuer del Dazzler, de Jack London. Tornant als autors catalans, encara dins l'àmbit de la narrativa, la mateixa editorial edita ara com a novetats, dins la col·lecció «Ales esteses», ídols, d'Isabel Clara Simó, autora que amb la seua primera novel·la, Júlia, ha assolit ja les tres edicions; El cafè de la granota, de Jesús Moncada —del qual ara es reedita, igualment, Històries de la mà esquerra—, i Estudi en Lila, de Maria Antònia Oliver. Tres i Quatre publica una novel·la d'un jove autor valencià, Han donat solta als assassins, de Manuel Joan Arinyó, el qual també publica un recull de contes, Gris, a la col·lecció «Papers Inicials», en la traducció d'Entitats Culturals del País Valencià. La mateixa Federació edita La reina Calva, un conte infantil guanyador del Premi «Enric Valor»-83, de Mercè Company. Al seu torn, Edicions 62 trau aquests dies a la venda Llibre de preludis, de Jaume Cabré —un volum d'històries curtes—; Cambra de bany, de Joaquim Soler; La rara anatomia dels centaures, de Miquel Àngel Riera, i una nova novel·la de Gabriel Janer Manila, Els rius de Babilònia. Planeta trau a la llum una nova novel·la de Jaume Fuster, L'anell de ferro, en la col·lecció «Ramon Llull», la segona part de L'illa de les tres taronges. Enmig de tots aquestes novetats, convé destacar la publicació de quatre novel·les d'autor rossellonès, tres de les quals han estat editades a la Catalunya del Nord: Àxort, obra de ciència ficció de Pere Verdaguer, que s'inclou dins la col·lecció «L'esparver», de la Magrana; Jocs de vida i de mort, de Vicens Pérez i Viriell; El cant de les sirenes, de Jordi Carbonell —Miquel Fricker edicions—, i La guerra de la sal, un relat històric escrit per un col·lectiu d'alumnes d'institut, amb l'assessorament d'Alícia Marcet, professora de la Universitat de Perpinyà. L'editorial Moll publica —dins la Biblioteca Raixa— Ofici de torsimany, una novel·la de caire líric d'Antoni Munné i, com a commemoració dels cinquanta anys del'editorial, Antologia de les millors rondalles de Mallorca, de mossèn Alcover, en edició de luxe, un llibre que ja va veure la llum en 1956. I, ja en un darrer bloc, hi ha les novetats d'editorial Destino: Estiu grec, un llibre sobre aquest país, de viatge i interpretació lírica, de Josep Piera, i el darrer premi «Josep Pla», Papers contra la cinta magnètica, de Norbert Bilbeny. En la col·lecció «Llibres a mà» —conjuntament amb Edicions 62— publica Vel de Maya, de Marià Manent, i Sóc James Hassel, una novel·la políciaca de Terry Venables, l'entrenador del Barça. Finalment, l'editorial valenciana Gregal, especialitzada en literatura infantil i juvenil, edita una nova edició corregida de L'ambició d'Aleix, novel·la d'Enric Valor, i a «Gregal Juvenil», Llegendes del sol i la lluna, dos relats de Carles Cano.
Pel que fa a la poesia, cal dir que, malgrat comptar amb uns tiratges molt més curts i amb un índex d'aparició de novetats bastant més baix, continuen reeditant-se obres que ja han esdevingut clàssiques i continuen apareixent autors nous, per bé que quasi es limiten a l'apartat de guanyadors o finalistes de premis. En l'apartat de les traduccions, destaca la recent aparició d'una Antologia de la poesia italiana, publicada per Edicions 62, en la col·lecció «Les millors obres de la literatura universal», a cura de Mercè Comadira. Aquesta mateixa editorial publica una selecció de Sol i de dol, de J. V. Foix —en la col·lecció «El Garbell»— i un interessant escrit del crític Àlex Broch, Poesia Catalana (1939- 1968).
Tres i Quatre trau a la venda aquests dies Anys i paranys, la més recent obra de Joan Valls, un poeta alcoià, que, a poc a poc, està sent objecte d'una revisió crítica que pretén col·locar-lo en el lloc que es mereix en el panorama de la poesia de postguerra.
Joan Tocavens, professor de l'Escola Normal de Perpinyà, publica ara Amor Tramuntana, un recull de poemes inspirats en la natura. També d'autor rossellonès ix aquests dies a la venda Poemes catalans, de Miquel Sartagal. Igualment per al Dia del Llibre potser es trobarà a la venda el darrer guanyador del Premi «Carles Riba», Als límits de la sal, de Carles Torner, editat per Proa. Editorial Moll publica en aquest apartat el volum Poesies de Joan Guiraud, poeta contemporani a Costa i Llobera, mort molt jove i que ha esdevingut un mite a Mallorca. Aquest volum replega la seua poesia completa i duu un pròleg del mateix Costa i Llobera. En la col·lecció «La Balanguera» trobem El xerrac i la subtilesa, obra guanyadora del Premi «Ciutat de Palma», de Joaquim Sala.
Al seu torn, Empúries publica tres clàssics: Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, una obra editada en 1966, exhaurida i fins ara no tornada a publicar; Noves versions de Rilke, llibre pòstum de Joan Vinyoli, i Llibre d'absències, una nova reedició d'aquesta obra de Miquel Martí i Pol.
Finalment, la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià publica el premi de poesia «Beniarjó», Cants de cada vegada, de Jacint Sala; Cant de Morella, de Víctor Soler, i Passadís voraç del silenci, de Josep Ballester, finalista i guanyador, respectivament, del premi «Vila de Canals». Acabem aquesta ràpida revisió de novetats centrant-nos en la producció de novetats que ha produït l'assaig.
Edicions 62 publica el segon volum de l'Obra Completa de Carles Riba —Clàssics Catalans del Segle XX—, Assaig crítics; La Renaixença valenciana i Teodor Llorente, de l'escriptor Lluís Guarner, i el volum La repressió franquista a Catalunya, de Solé i Sabaté. Pel que fa a Tres i Quatre, edita com a novetats Cròniques de les Germanies, de la professora Eulàlia Duran; Les Corts valencianes, de Sylvia Romeu, i Tradició i canvi científic al País Valencià modern, de Víctor Navarro —totes incloses dins la col·lecció «La Unitat»—. I, en la col·lecció «Alliberament», la Magrana publica dues obres: Armes nuclears i seguretat a Europa, de Jordi Galí, i la segona edició de La drogació, de Jordi Vila Abadal. Aquesta mateixa editorial edita ara dos volums més de la «Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català»: Per Catalunya, i altres textos», de Domènec Martí i Julià, i Catalanisme i socialisme. El debat de 1923, de R. Campalans i A. Fabra Ribas. L'Ajuntament de Perpinyà publica Toponímia rossellonesa, «Premi Vila de Perpinyà», de Renada Laura Portet. També al Rosselló, Miquela Valls, professora de la Universitat, ha editat un estudi de cinc autors contemporanis de la Catalunya del Nord, contrastant-los amb la realitat d'aquestes comarques.
Finalment, Curial edita el cinquè volum del Coromines, el número 17 de la revista Randa i la setena edició de Literatura Catalana contemporània, de Joan Fuster. I Empúries, Paciència dins l'atzur: l'evolució del cosmos, de Hubert Reeves, i La transició a Catalunya (1977- 1984), de Jaume Lorés.
Reflexions d'urgència sobre el llibre català
Josep Maria Llompart
Sóc enemic dels atabalaments i de les presses; i vet ací que massa sovint he d'anar atabalat i apressat. Ara mateix, em cal resumir, vulguis no vulguis, en un espai i en un temps límit, aquelles reflexions que potser he anat fent, amb lenta i assossegada calma, a l'entorn del llibre i els seus problemes. Concretament, a l'entorn del llibre en català.
La primera cosa que caldria posar en relleu, per tal de centrar la qüestió, és la complexitat del procés de producció del llibre; de qualsevol llibre. En aquest punt, sempre em ve a la memòria aquell títol, tan deliciosament carrincló, d'un conegut quadre de Sorolla —em pens que és de Sorolla, no ho sé cert—: «encara diuen que el peix és car!» doncs sí: I encara diuen que el llibre és car!
Pensem la quantitat d'arts i d'oficisque intervenen en aquell procés: l'autor, l'editor, els lectors de l'editor, el corrector (si cal, i cal massa sovint, d'ortografia i d'estil), el dissenyador, el linotipista, el maquinista, el corrector de proves, el relligador, el distribuïdor, el llibreter i, finalment, el comprador. I, tot al llarg d'aquest rosari, un considerable esplet d'il·lusions, de decepcions, de goigs i d'enrabiades. Si tinguéssim això ben present, tractaríem el llibre amb respecte, gairebé amb unció, com si fos un objecte rar, especialment delicat.
I no en parlem si el llibre està escrit en aquesta llengua nostra de les nostres penes que anomenen català. Aleshores el procés esdevé més complex, més penós i, a vegades, imprevist, sorprenent, fins i tot pintoresc. Hi ha en primer lloc, és clar, unes qüestions de caràcter general; tot seguit, els problemes propis de l'escriptura i l'edició en qualsevol llengua de caràcter restringit, i encara, per afegitó, els que comporta el fet concret d'escriure i de publicar en català. Fixem l'atenció en aquests darrers. Jo diria, per tal de resumir-los, que encara portam el ròssec dels famosos quaranta anys, quan ens movíem sota el signe del més pur voluntarisme, quan pel simple fet d'escriure en català Déu ens havia de donar glòria, quan editar en català, fos en les condicions que fos, era un acte de resistència cultural, i quan comprar llibres en català —potser més que llegir-ne— obeïa a una disciplina patriòtica.
Avui encara ens movem un poc dins la inèrcia d'aquelles coordenades. Vull dir que usar el català no és, encara, per a l'escriptor una normalitat, sinó una opció; que editar en català no és encara tan fàcil com sembla, i que el públic consumidor de literatura catalana és encara un públic especialment qualificat. En molts aspectes hem eixamplat la cleda, però encara no hem aconseguit de saltar-la, i tot plegat fa que la producció i el consum del llibre català siguin prou enfora d'aquella normalitat desitjable i desitjada. Les coses són així, i cal que les acceptem tal com són, sense somiar truites ni esbombar triomfalismes. Senzillament, seguir endavant. Les estadístiques asseguren que el volum d'edicions en la nostra llengua ha augmentat considerablement en els darrers anys i que, a conseqüència, sens dubte, de la introducció del català a l'ensenyament, certs gèneres han assolit tiratges abans impensables. És un bon senyal, però no està tot resolt, ni de molt.
I ja que estem, i hi haurem d'estar bastant temps, en pla de voluntarismes, jo crec que la millor cosa que podríem fer tots plegats fóra assumir la voluntat de treballar dins uns pressupòsits normals. Els escriptors, exercint l'ofici amb el rigor indispensable; els editors, remuntant els plantejaments artesanals del temps de la resistència, formalitzant amb els escriptors les regles del joc i respectant-les escrupolosament, i, els lectors, llegint llibres en català, no perquè Déu doni glòria a qui els escriu, sinó —com va apuntar en alguna ocasió Joan Fuster— per veure què diuen. Al capdavall, si amb la ferma voluntat de sobreviure hem assolit la supervivència, potser amb la ferma voluntat de treballar normalment arribarem a normalitzar-nos.