Blair va exagerar "deliberadament" l'amenaça iraquiana

L'anomenat 'informe Chilcot' assegura que l'exprimer ministre laborista britànic va enviar tropes a l'Iraq abans d'esgotar totes les vies pacífiques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El llavors primer ministre britànic Tony Blair va exagerar de forma deliberada l'amenaça que representava l'Iraq quan va decidir enviar-hi tropes. Aquesta és la principal conclusió de l'anomenat 'informe Chilcot', per John Chilcot, exfuncionari del ministeri per a Irlanda del Nord que ha revisat uns 150.000 documents, molts d'ells confidencials. Les seves conclusions són un cop molt dur per a l'exmandatari laborista.

"El Regne Unit va unir-se a la invasió de l'Iraq abans que les opcions pacífiques s'esgotessin", denuncia John Chilcot. La invasió del 2003 va ser impulsada i duta a terme amb un plantejament "totalment inadequat" i amb unes bases "lluny de ser satisfactòries". Segons l'informe, la decisió va prendre's en funció d'idees equivocades, com la falsa creença que el règim de Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva. Es tractava d'una amenaça "amb una certesa injustificada".

Chilcot ha criticat en la presentació de la investigació que les decisions a l'Iraq van adoptar-se a partir de "intel·ligència i avaluacions defectuoses". En aquest sentit, ha afirmat que "no van qüestionar-se i haurien d'haver-se qüestionat". Si bé l'acció militar podria haver estat necessària en algun moment, aquest moment no era el 2003. "L'acció militar en aquell moment no era l'últim recurs".

L'informe Chilcot, que ha estat elaborat durant set anys, era molt esperat esperats pels familiars dels soldats morts, així com per tots aquells que, en el seu moment, van condemnar la decisió del primer ministre laborista. Fins a 30.000 soldats va enviar la Gran Bretanya a la invasió de l'Iraq. La investigació va ser encarregada el 2009 pel també mandatari laborista Gordon Brown.

El passat mes d'octubre, Tony Blair ja va demanar disculpes pel seu paper en la guerra de l'Iraq. Llavors l'exprimer ministre va demanar perdó "pel fet que la intel·ligència que vam rebre va ser errònia" i "per alguns dels errors en la planificació i, certament, pel nostre error en comprendre el que passaria un cop desallotgéssim el règim".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.