Anàlisi dels mitjans

Premsa internacional: Espanya paralitzada, afer polític i mediació

Mariano Rajoy ha de negociar. Així ho veuen alguns dels grans mitjans europeus. Cada cop, més. Com que el conflicte, raonen, és sobretot polític, la política és l'àmbit que l'ha de resoldre, o sigui la negociació. I si cal amb la intermediació d'un país poderós, Alemanya. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mariano Rajoy

 

Mariano Rajoy insisteix en la seva coneguda estratègia de situar el conflicte català en el món dels tribunals. Però fora de les fronteres espanyoles cada cop són més les veus que el veuen com un conflicte polític que requereix d'una negociació política per intentar trobar una solució.

 

Comencem avui per França. El parisenc Le Monde titula “Espanya paralitzada per la crisi catalana”. Així de fort. La tesi és que “la crisi catalana s'ha submergit més que mai en el conjunt d'Espanya provocant una paràlisi (política) permanent”. Al seu parer “les conseqüències del conflicte català a la vida política espanyola monopolitzen els debats, condicionen les intencions de vot, contaminen les posicions dels partits sobre altres afers i congelen els (altres) debats. El 2017 el govern (de Mariano Rajoy) només aprovà 13 lleis, incloses tres disposicions de directives europees, una de pressupostos i una de finançament basc”. Un inventari legislatiu de tot un exercici que segons el rotatiu parisenc és molt magre. Massa magre. I tot obeeix al fet que “l'agenda política està condicionada per les decisions judicials relacionades amb els esdeveniments catalans perquè el senyor Rajoy, degut a la falta de diàleg amb els separatistes, va delegar en els jutges la tasca de resoldre l'empenta secessionista”. Segueix argumentantLe Monde que la incapacitat d'aprovar el pressupost per a 2018 “il.lustra aquest clima” i, el que és pitjor, el govern de Rajoy “no té garantida l'aprovació (dels comptes de l'Estat) perquè encara li falten els vots dels nacionalistes bascos del PNB per completar la majoria”, els quals “han condicionat el seu suport a l'aixecament de l'article 155 a Catalunya”. En cas de no aprovar-los la situació política espanyola, diu el diari francès, entraria en una fase “encara més incerta”.

 

A Itàlia Il Corriere della Sera, editat a Milà, torna una vegada més a analitzar la qüestió catalana. En aquesta ocasió sobre el fons que es dirimeix en el ja famós jutjat regional de Schleswig-Holstein. Signat per Paolo Valentino, l'anàlisi que fa el diari parteix d'una pregunta: “és correcte considerar Carles Puigdemont com un terrorista o un lladre?”. I acte seguit afegeix: “perquè aquest és el problema” que cal resoldre i no un altre. Terrorista, és clar, ja no, perquè no s'ha acceptat el delicte de rebel.lió. Però i lladre? Cita un jurista alemany, Wolfgang Janisch quan diu que “l'ordre de detenció europea no és un instrument per regular els assumptes de política interna amb l'ajuda de fiscals i jutges estrangers”. Diu el diari milanès que a pesar que Espanya sigui un estat de dret, no es “pot ignorar la sospita de persecució política que acompanya les accions de les autoritats centrals espanyoles contra els líders del moviment català”. Encara més: tot i acceptar que “la secesió catalana no és legal ni constitucional, és difícil per Alemanya, igual que per a qualsevol altre país, acceptar que Madrid tracti de derrotar un moviment de masses democràtic només per la força o pel codi penal”, i més difícil ha de ser, insisteix, en que ho faci “gràcies a una ordre de detenció europea” que, entén, no està pensada per aquestes qüestions. Il Corriere considera que les relacions diplomàtiques entre els governs de Madrid i Berlín, “que sempre han estat excel.lents” gràcies a la sintonia política i personal “entre Angela Merkel i Mariano Rajoy”, corren un seriós risc d'erosió en el futur immediat, en funció del que decideixi el tribunal germànic citat. I és i serà així perquè “el cas ja és polític” i no merament judicial. La prova són les peticions d'intermediació que estan sorgint a Alemanya. “Els Verds (alemanys) suggereixen que Berlín promogui les negociacions entre el govern de Madrid i els líders catalans”. Fins i tot assegura que a la capital teutona “es confia amb la mediació de la Unió Europea”. Finalitza el diari italià la seva anàlisi amb la conclusió que, agradi o no, “Puigdemont ha internacionalitzat la qüestió catalana, i això confirma que a la Unió Europea ja no existeixen crisis locals, cada aleteig causa un efecte profund”.

 

La internacionalització del conflicte i la possible mediació s'està obrint pas cada cop amb mésintensitat a Europa. Si més no entre les interpretacions que fan els mitjans més influents, com una possible sortida a la qüestió. Una idea que alguns polítics també s'expressen en el mateix sentit. De bell de nou tracta la qüestió Der Spiegela partir del xoc diplomàtic entre Berlín i Madrid a compte de les declaracions de la ministra de Justícia. Ja s'hi havia referit, al tema, però el recupera per l'última de les frases de Katerina Barley al Süddeutsche Zeitung: “ara hauran de parlar entre ells (Espanya i Catalunya) sobre els components polítics” del conflicte. Això, diu el setmanari, és el que de bon de veres ha provocat que estiguin “particularment enutjats”els espanyols. S'ha pogut superar el xoc puntual, recorda el mitjà, a través de l'habilitat diplomàtica i el sempre recurrent “malentès”. No obstant, “els nous sons de Berlín”, que representen les paraules de Barley, suposen "la necessitat de buscar una solució política al conflicte català”, quelcom que, a banda de matisacions o “malentesos”, és el fons de tot plegat. I tant espanyols com catalans ho saben i per això ha estat tan forta “la reacció del ministeri d'Afers Exterios espanyols” quan ha criticat les paraules de Barley. La incomoditat de Madrid, suggereix Der Spiegel no vindria tant pel que diu la ministra alemanya com perquè quedi clar a ulls de tota Europa que le mediació és l'única sortida. “Una mediació internacional és el gran objectiu dels catalans. Només si un estat poderós com Alemanya interferís en el conflicte donaria als catalans la possibilitat d'obtenir concessions substancials de part de Madrid. Els contendents ho saben, i això és el que en el fons explica la reacció” d'Espanya. Segons el setmanari alemany “el nerviosisme espanyol pareix justificat” perquè augmenten les veus favorables a la mediació. “Polítics alemanys volen que Brusel.les intervingui entre Catalunya i Espanya, molts membres del Parlament inclús suggereixen que (el govern de) Berlín actuï com a intermediari”. Cita com un exemple de l'opinió creixent el que diu l'eurodiputat Elmar Brok, de la CDU de Merkel, que “proposa a la UE que digui als espanyol que 'estem llestos per mediar si ens ho demanen'”, tal i com explicà al Frankfurte Allgemeine. Afegeix el setmanari que una operació política com aquesta només podria funcionar “si els catalans acceptessin oblidar l'objectiu de la independència” i anar “a una mediació” de la qual pogués sortir “obtenir més autonomia, aleshores inclús el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, ja no podria seguir dient que no”.

 

Qui sap, tot pot ser, en aquest món. Si més no està clar que a Europa cada cop hi ha més veus que demanen aquesta discreta intermediació per intentar trobar una sortida al conflicte català.

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.