Anàlisi dels mitjans

Premsa internacional: De la possible no malversació fins a Ponsatí

La premsa alemanya parla de la possible no convalidació de la malversació contra Puigdemont i en la potencial sortida política del conflicte, mentre que a Gran Bretanya l'interès se centra en Clara Ponsatí.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Clara Ponsatí

 

Com quasi sempre, una bona forma de començar la mirada a la premsa internacional és amb l'alemanya i, més en concret, amb el setmanari més llegit i prestigiós, Der Spiegel, editat a Hambrug, que posa l'esment en la qüestió del delicte de malversació. Sota el títol ben gràfic de “La cort alemanya va prendre la decisió correcta”, un dels seus analistes, Dietman Hipp, explica la falta de substància que té l'ordre de detenció europea que va cursar Madrid, i a la qual ha tingut accés la publicació. “En efecte, els espanyols han assenyalat la casella de corrupció, però no hi ha cap referència en el text de l'odre indicant res més”. Per això el tribunal teutó ha demanat “més informació” a Espanya, perquè amb el que s'ha presentat “tampoc es proporciona cap evidència per suportar l'acusació” de malversació.

 

El setmanari insisteix en un altre article en la mateixa anàlisi del seu columnista. Explica que si bé “no està descartada l'extradició” per mor de la malversació, el que té a la seva disposició el tribunal “no és suficient” i cal que Madrid “ampliï” la informació. El bessó de la qüestió és d'on varen sortir els diners del referèndum de l'1 d'octubre: “si els costos varen ser pagats amb el pressupostos regionals” o que fossin “assumits per donants privats”. El setmanari adverteix el.lípticament Espanya que atès que “la Guàrdia Civil ha acusat Jordi Turull de la responsabilitat de malversar 1,4 dels 1,6 milions de diners públics” que se suposa que anaren a sufragar el referèndum, podria ser ben bé que no hi hagués marges “per justificar” la responsabilitat de Puigdemont en aquest delicte. “Si Schleswig també rebutja l'extradició per infidelitat (així li diuen a Alemanya al delicte) aleshores Carles Puigdemont seria un home lliure".

 

Així mateix, Der Spiegel fa referència a la indignació que hi ha a Madrid i a la suposada voluntat d'anar a reclamar, per part del Tribunal Suprem, al Tribunal de Justícia Europeu. El setmanari recull que “segons ells (els jutges del Suprem) el tribunal d'Alemanya aprofundeix massa en els detalls” però recorda que “en casos excepcionals es pot examinar la informació” que incorpora l'ordre europea de detenció amb l'objectiu “de determinar si serien actuacions punibles segons la llei alemanya”, que és, al seu parer, el que ha passat exactament. I conclou que si per la rebel.lió Madrid “considera anar al Tribunal de Justícia Europeu”, si també es rebutgés la malversació aleshores “el malentès seria al més alt nivell en la relació entre Espanya i Alemanya”. Això del malentès és una irònica referència a la catalogació diplomàtica de Berlín de les manifestacions de la ministra de Justícia, Katarina Barley, al Süddeustche Zeitung a les quals titllava de "molt correcte" la resolució del tribunal alemany i que ara "caldrà abordar el component polític" del conflicte, quelcom que feu esclatar Madrid en flamígera ràbia.

 

Seguint a Alemanya, el Die Welt, també editat a Hamburg, avalua que passi el que passi amb l'extradició per malversació, Carles Puigdemont ha assolit un gran èxit desfent-se de l'acusació per rebel.lió perquè en estar lluire, residir a Berlín -fins i que hi hagi resolució del tribunal- i poder actuar, encara que no pugui sortir d'Alemanya, "ja té el conflicte allà on volia tenir-lo: en un escenari internacional".

 

El diari germànic que s'ha fet famós per les declaracions de la ministra de Justícia, el Süddeustche Zeitung, analitza el camí de la potencial solució o, si més no, sortida de tanta tensió judicial i política per mor del conflicte català. El seu analista Thomas Urban escriu que "la independència" catalana "no és una opció" perquè "no té prou suport" intern i no en té gens d'extern, entre els governs. En conseqüència, assegura, "tal i com va reconèixer implícitament Puigdemont", cal buscar camins que es puguin transitar: "negociar els drets a un increment de l'autonomia" de Catalunya. Clar que, reconeix, "el primer ministre Mariano Rajoy també hauria d'avançar en aquesta direcció", quelcom que és difícil però cal tenir present, recorda, que "se li ha recordat (amb la sentència alemanya) que l'estratègia de neutralitzar un moviment de masses democràtic amb càstigs draconians per als seus líders no funciona". Adverteix que "el fet que les autoritats judicials hagin construir delictes que no estàn coberts pels fets ha tingut un eco negatiu a tot Europa". Assevera l'analista que existeix un punt comú potencial entre Madrid i Barcelona per trobar la sortida: "Puigdemont i els seus col.legues han volgut trencar la Constitució, cap estat de dret es pot permetre el luxe d'ignorar aquest fet. Per tant és correcte que els líders catalans hagin estat destituïts i portats a judici. La saviesa política, tanmateix, dicta que els càstigs han de ser lleus i que el Parlament català ha de fer el seu camí cap un nou inici sense els polítics de la tensió".

 

A les Illes Britàniques The Guardian centre el seu interès, en aquesta ocasió, en la situació de Clara Ponsatí, a través del seu comentarista Kevin McKenna. Diu l'analista que "la justa bel.ligerància escocesa", que és un element identificador del país i de les seves gents, s'ha d'activar ara en la defensa de Ponsatí. No és acceptable que "el govern d'Espanya més desquiciat i reaccionari intenti extradir la professora Clara Ponsatí per enfrontar-se a càrrecs de rebel.lió violenta", un despropòsit, assevera. Tirant de mordacitat assegura que "el càrrec de rebel.lió és la conseqüència d'aquelles escenes angunioses a les quals es veu agressius grups de ciutadans catalans desarmats atacant amb els seus caps els escuts i les porres policials". Davant d'aquest fets "la Unió Europea" s'ha limitat "a dir (a Espanya) 'segueix pagant (el deute) i mirarem cap un altre costat'". Entre el desintès de la UE i la repressió espanyola "el destí de Ponsatí dependrà dels esforços del seu advocat escocès, Aamer Anwar, i de l'aplicació rigorosa de la llei escocesa (...) En aquesta cort d'Edimburgno serà la conducta de Ponsatí la que s'haurà d'escrutar sinó la d'un país que, segons sembla, segueix obsessionat amb el general Franco, un altre líder espanyol que també atacà el seu propi poble”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.