Pensar és un acte de rebel·lia. Sempre ho ha estat. El sistema no deixa lloc als racons de pensar, a excepció dels espais de càstig a les aules d’infantil i primària, on els menors hi són destinats per a reflexionar sobre els errors comesos. Dénia, en aquest aspecte, practica la resistència intel·lectual, amb la celebració del Dénia Festival de les Humanitats, tres dies de pensament crític entorn de la deriva del món contemporani, des de l’àmplia mirada de les humanitats. Aquesta aventura, impulsada pel consistori local, compta amb la direcció acadèmica de La Maleta de Portbou, dirigida pel filòsof Josep Ramoneda, i el suport de la Fundació Baleària i de l’anterior equip de la Generalitat Valenciana, liderat per Ximo Puig —l’actual president tan sols va fer-hi acte de presència fugisser.
Amb el Festival de les Humanitats, l’equip consistorial que lidera Vicent Grimalt reforça la identitat creativa i cultural de la ciutat i transforma Dénia i la Marina Alta en un referent del pensament. Si el 2015 va ser declarada per la UNESCO Ciutat Creativa de la Gastronomia, el Festival de les Humanitats fa de Dénia un motor generador d’idees, reflexions i debat que manté una estreta correspondència amb el llegat cultural del lloc, construint un pont entre dues temporalitats i fent de Dénia un espai projectual del futur. El lema d’aquesta segona edició “Mirar enrere per saber on anem” ho diu tot. Us oferim tot seguit alguns flaixos d’aquests tres dies.
El democ-racisme, o el desastre d’Occident
La conferència inaugural, pronunciada pel músic i escriptor turc Zülfü Livaneli, va ser un crit d’alerta enfront de l’ascens de les democràcies racistes occidentals, al qual se sumà l’alcalde Vicent Grimalt, assenyalant la manca de misericòrdia que ha mostrat el món davant del conflicte a Gaza. “La realitat actual”, va afegir Josep Ramoneda, “fa encara més imperativa la necessitat de reflexionar des de la perspectiva de les humanitats”.
Arxipèlag d’ideologies
La visió complexa de la realitat contemporània es tradueix en una deriva de les ideologies clàssiques —liberalisme, socialisme i nacionalisme— cap a fórmules transversals, transformadores i de caràcter universal. Una d’elles és el feminisme en la seua versió d’“anarcafeminisme” —amb a—, un concepte que va defensar la filòsofa italiana Chiara Bottici, en la sessió “Passat i futur de les ideologies”, com a via per erradicar la discriminació de gènere, abolir el sistema biopolític basat en el dispositiu binari sexe/gènere i acabar, a més, amb l’opressió en altres àmbits, com l’econòmic i l’ecològic.
La tecnologia, enllà dels humans
Moltes foren les sessions dedicades a la tecnologia com a motor evolutiu del món contemporani. Enfront de la crisi climàtica, la fe en l’auxili tecnològic ha portat les societats a refugiar-se en un tecnooptimisme apaivagador, suposadament capaç de resoldre els efectes de la crisi ecològica global, sense haver de plantejar un canvi de model econòmic.
En aquest sentit, el professor i activista Antxon Olabe va pronunciar-se amb contundència: “Cal repensar l’espècie humana com a custòdia d’un llegat que és la Terra. Apropiació i depredació: aquest és el nucli ontològic on comença la crisi ambiental”.
Si la tecnologia obre perspectives vertiginoses, com la intel·ligència artificial, sobre la qual va incidir, l’alacantina i vicepresidenta d’ELLIS Núria Oliver, presenta, d’altra banda, innovacions en el món de la salut i la medicina que alhora generen perillosos desequilibris globals. “No existeixen innovacions per a qui no les pot pagar”, va afirmar l’economista i investigador de l’IS Global Gonzalo Fanjul. Per la seua banda, la biòloga Cristina O’Callaghan va afegir que si la contaminació atmosfèrica es cobra 7 milions de vides l’any, la transició cap a un model descarbonitzat comporta, igualment, riscos per a la salut de les poblacions dedicades a l’extracció de liti i cobalt.
L’escenari de futur des d’una perspectiva demogràfica no es planteja de cap manera encoratjador. En paraules del periodista i director d’Anàlisi i Desenvolupament Global de l’IS Global Rafael Vilasanjuan, “el mes de novembre del 2022 érem al món 8.000 milions de persones respecte dels 1.500 milions de 1900. La xifra, que experimenta una acceleració exponencial, concentra el creixement sobretot a Àsia i Àfrica, continents amb menys recursos sanitaris i menys vacunes”. Els desequilibris, en aquests àmbits, són remarcables: “Amb la covid”, va afegir Vilasanjuan, “el 20% de la població mundial posseïa el 80% de les vacunes”.
La guerra en temps de guerres
“Guerra i guerres” va ser la sessió compartida entre la historiadora neozelandesa Joanna Bourke i l’historiador gallec Xosé M. Núñez Seixas, amb presentació a càrrec de la catedràtica d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València Aurora Bosch. Tant Bourke com Núñez Seixas varen basar els seus arguments en els conflictes de Gaza i Ucraïna. L’historiador gallec va afirmar que “un conflicte bèl·lic polaritza posicions i accelera processos de construcció nacional, com s’ha vist a Ucraïna davant de l’ofensiva russa”; i alhora “genera dinàmiques d’embrutiment, amb el desmantellament en els soldats dels seus principis morals”.
Per la seua banda, Bourke es va centrar en els efectes de la guerra en els àmbits emocional, de gènere i de llengua: ansietat, violacions massives i un llenguatge que es divorcia de l’experiència foren els tres pilars fonamentals de la seua intervenció.
La literatura, un recurs imprescindible
La literatura va estar present al llarg de diverses sessions, com a arxiu de la memòria defensat per Edurne Portela, apropiant-se literàriament de vides d’altres i anant més enllà dels historiadors. L’escriptora Marta Sanz va destacar la capacitat predictiva de les lletres, capaces de “materialitzar fantasmes que perviuen en el present”. La literatura és el territori de la ficció, va defensar Jordi Amat, perquè en aquesta dimensió la literatura esdevé “un exercici de llibertat arriscat, que pot ajudar a comprendre el present i construir imaginaris per a protegir-nos d’escenaris indesitjables”.
La intervenció de l’escriptor valencià Martí Domínguez trenà ciència i creació literària, posant sobre la taula la qüestió fonamental de la neuroètica pel que fa a l’antropogènesi i els mecanismes per a millorar l’espècie humana.
Compromís empresarial
Del món empresarial depèn actualment i en gran mesura la possibilitat d’encaminar-nos cap a una societat global més justa i equitativa. Cal reflexionar sobre la manera de produir béns i serveis, tant des de la perspectiva de la sostenibilitat com de justícia social. Per això, com a activitat paral·lela des de l’Espai Lluís Vives. Laboratori d’Idees es va organitzar el 18 d’octubre la celebració d’una jornada, que culminaria una setmana més tard, en el marc del festival, amb dues sessions amb participació d’experts, com ara el catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona Antón Costas, la historiadora Sophie Baby, o l’economista i director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats Jordi Alberich, entre d’altres.