El dilluns 30 d’octubre es manifestaren pel centre de Palma al voltant de 2.000 activistes contra el model turístic de Balears. Era el colofó a tot el cap de setmana durant el qual es va celebrar a la capital illenca la «Contracimera turística» que un grup d’entitats civils organitzaren per contestar la presència dels responsables de Turisme dels diferents governs la Unió Europea (UE) que feren la cimera oficial. A la qual, val a dir-ho, únicament hi assistiren quatre dels vint-i-sis ministres del ram i la resta foren de segon nivell.
Mentre que els assistents a la cimera oficial apostaren per «millorar» el model turístic a tota la UE, els de la contra es mostraren a favor no de cap millora sinó de començar amb el «decreixement» del nombre de turistes, perquè al seu entendre «Menys turisme, més vida», segons l’eslògan que feren servir.
Contracimera social. L’any passat arribaren a l’arxipèlag 16,5 milions de turistes. Enguany se superaran els 17 milions i podria ser que la xifra s’acostàs als 17,5. Fa vint anys n’arribaren 10,2 milions. És a dir: un increment del 60,7% entre 2003 i 2022, i enguany el percentatge probablement serà de l’ordre del 66,6%. La població ha passat de 883.400 a 1.218.441 habitants entre 2003 i 2022, un 36,6% més. El 2021 hi havia 328.536 vehicles per habitant, ara fa dos anys -l’última xifra disponible- eren 1.067.897: 225% d’increment...
Dades com aquestes són les que els participants a la Contracimera consideraren que demostren el caràcter insostenible del model econòmic, davant del qual cal apostar per decréixer perquè si no el futur serà per a la majoria social prou pitjor que el present o el passat.
El Manifest. El document aprovat a la Contracimera que reclama el decreixement explica que ja fa sis anys que a les Illes existeix una resposta social crítica amb el model turístic vigent. Un moviment que, al seu entendre, explica «les veritats incòmodes de la turistificació: impacte ecològic; devastació del territori i dels recursos naturals; precarització de les condicions de vida de les persones residents; i, especialment, de les persones migrades que no aconsegueixen tenir la seva residència regularitzada en unes illes que s’alimenten de treball precari i l’explotació i que neguen la garantia dels drets fonamentals, amb un augment devastador dels discursos i les polítiques de l’extrema dreta; augment de la pobresa, l’exclusió i les desigualtats socials; pèrdua d’identitat: l’habitatge com a mercaderia d’un mercat especulatiu i turístic sense límits…»
El Manifest es mostra extremadament crític amb les esquerres que governaren les illes entre 2015 i 2023. Assevera que l’única reacció davant la seva reivindicació fou, «en un exercici suprem d’insult a la intel·ligència col·lectiva i a la dignitat d’aquesta societat», la campanya 'Benvingut, Turisme Sostenible'. I és un insult perquè, argumenta, «la sostenibilitat de la maquinària turística no existeix, és una fal·làcia (...) Ens diuen que serà sostenible, després s’inventen que circular, després que si regeneratiu, i ara que socialment responsable… tot d’etiquetes múltiples i diverses que només es tradueixen en una empenta i una excusa més perquè la indústria turística reconverteixi i augmenti les seves possibilitats de negoci a costa del territori i les persones que vivim aquí, del clima global...»
Segons les entitats que formen el moviment la situació no ha fet més que empitjorar d’ençà de la pandèmia, el 2020: «batem rècords i rebem a més persones. Més avions, més creuers, més vehicles a les carreteres, més residus...». O, el que és el mateix: «més massificació, més precarització, més degradació i menys vida».
La prova que l'actual model turístic s’intensifica cada cop més és, diuen, que la temporada creix cada any i ja és previst que arribi als deu mesos: «comença el març i acaba el desembre». Aquest sistema d’explotació econòmica suposa una creixent degradació que, assegura el dit Manifest, es pot notar -entre d’altres àmbits- en la «privatització de l’espai públic al servei de l’activitat de restauració i de l’oci que transforma els carrers i barris saturats», en «l’especulació immobiliària i el lloguer turístic». Cosa que provoca, entre d’altres problemes, que «l’accés a l’habitatge, que hauria de ser un dret fonamental, s’ha convertit en una mercaderia al servei del mercat especulatiu financer».
Lluny del discurs oficial que assevera que el turisme dona més treball i que això és positiu, «la realitat ens mostra una situació de precarietat a on el mateix engranatge que sosté aquest model turístic empobreix cada vegada més a les persones treballadores que ni poden fer front a un lloguer ni cobrir amb dignitat les seves necessitats bàsiques».
L’impacte negatiu del turisme desbocat s’ha vist intensificat, assegura el document crític, «amb l’arribada de megacreuers, que provoquen impactes ambientals (contaminació,afectació a la salut de les persones i al medi marì) i socials (massificació i turistització de la ciutat)» i, també, amb «l’eclosió de l’ús de jets privats i mega iots als ports i aeroports d’Eivissa i Mallorca, que constitueixen la màxima expressió de la injustícia climàtica, social i energètica en matèria de transport. L’1% dels mega rics contaminen el doble que els 50% de la població.»
Els experts que participaren en la contracimera destacaren que aquest model econòmic basat en el monocultiu turístic intensiu és «altament carbonitzat, contribueix de forma desmesurada a la crisis climàtica i no té en compte el riscos climàtics per l’economia, el territori i la població. El Mediterrani s’encalenteix un 20% més ràpid que la mitjana global. Això fa que les Illes Balears siguin una de les zones més vulnerables al canvi climàtic» i així i tot s’hi segueix apostant pel mateix sistema de producció.
En resum, per als redactors del Manifest no es tracta de buscar, al contrari del que diuen els polítics, «el turisme sostenible, ni la diversificació turística, ni la desestacionalització, ni el turisme de luxe, ni l’ecoturisme, ni el turisme responsable, ni el turisme circular» perquè «res» de tot això és possible: «l’única solució és menys turistes i la desmercantilització del nostre territori!».