Els crítics

Bogeria a ‘The Terror’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

The Terror explica la història d’una expedició a l’Àrtic que va tenir un final funest. Es tracta d’una història ben documentada pels historiadors. L’any 1845, dues embarcacions van salpar a les ordres del capità Sir John Franklin amb 129 homes a bord. Es tractava de l’HMS Terror i l’HMS Erebus. Totes dues van quedar encallades al gel, que obligà la tripulació a enfrontar un destí incert. Cap d’ells no va tornar a casa. Estudis posteriors van servir per determinar amb més exactitud què va passar amb aquests mariners, però la seva història va quedar amb molts buits. Són aquests buits els que l’escriptor nord-americà Dan Simmons va decidir omplir amb elements fantàstics, per convertir la història de l’expedició en una novel·la que enganxa el lector de la primera a l’última pàgina i que ara s’ha adaptat en forma de minisèrie. El principal mèrit de la versió televisiva rau, precisament, en el fet que ha sabut llegir molt bé quina era la intenció de la novel·la i es planteja obertament com una història de terror, hibridant recursos propis del gènere amb l’escenari de la història d’aventures. Cadàvers que al fons del mar semblen prendre vida, sorolls inquietants que sobresalten els personatges en la foscor i la presència d’un monstre que segueix els protagonistes sense deixar-los petja són només alguns dels elements sobrenaturals que la ficció fa servir per inquietar l’espectador. 

The Terror està pràcticament concebuda com un slasher, ja que l’audiència sap que els personatges aniran caient un a un a mesura que avancin els episodis. Aquest ús dels recursos del gènere del terror dona a la ficció un ganxo que probablement no tindria si fos una història sobre una expedició a l’Àrtic (la fa clarament més comercial) i també serveix per portar més al límit els personatges. En el que més interessada està la ficció és a mostrar com els protagonistes acaben sent presos de la bogeria, al més pur estil del Kurtz de Joseph Conrad. La presència d’un monstre afegeix pressió en aquest sentit, i se suma a les dificultats pròpies de la supervivència, la duresa de la climatologia, la inevitable manca d’aliments i la tensió creixent producte del fet d’estar confinats en un espai molt reduït sota una pressió extrema. Totes les escenes filmades a l’interior d’un dels dos vaixells estan rodades buscant que l’espectador se senti presoner de l’espai, creant un efecte claustrofòbic que compartim amb els personatges, mentre que les escenes a coberta sovint acaren l’audiència amb una nit negra que no permet veure l’horitzó. 

The Terror
Creador: David Kajganich
(adaptant la novel·la de Dan Simmons)
Repartiment: Ciarán Hinds, Jared Harris, Tobias Menzies
Minisèrie: 10 episodis 
Canal: AMC España (a Movistar+ i Vodafone TV)

L’efecte resultant és una inquietud permanent que no deixa anar l’espectador i que fa que estigui enganxat a la pantalla malgrat que bona part de la minisèrie està basada en diàlegs. De fet, The Terror és molt teatral, i si funciona és perquè les tres peces clau del repartiment són actors que venen d’aquest àmbit. Encara que Ciarán Hinds sigui conegut per sèries com Rome o Game of Thrones, ha desenvolupat la part més important de la seva carrera al teatre, des de mitjan anys 70 fins avui. Els seus companys d’escena també tenen experiència en aquest sentit. Tant Jared Harris (avui associat a Mad Men) com Tobias Menzies. És el seu treball amb el text el que fa que les escenes teatrals siguin igualment magnètiques per a una audiència acostumada a l’espectacle audiovisual. D’escenes més grandiloqüents també n’hi ha, però The Terror les dosifica. Una decisió que té sentit des d’un punt de vista de pressupost, però també d’un guió que té clar que el que és més interessant dels monstres és l’impacte psicològic i l’horror que desperten en els personatges. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.