Política i no tribunals

La premsa internacional demana diàleg Espanya-Catalunya

Els principals mitjans alemanys i alguns altres internacionals veuen la decisió judicial alemanya d'alliberar Puigdemont com una oportunitat per al diàleg.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb Carles Puigdemont alliberat, és l’hora de reflexionar amb més serenor. Si més no així ho fa aquest dissabte el columnista de Der Spiegel Claus Hecking. Sota el títol, d’allò més gràfic, de “Rajoy ha de fer la seva feina”, analitza que “l’atònit Madrid” encara “no ha encaixat” que, “com diuen allà”, un “tribunal provincial” hagi contradit el Tribunal Suprem espanyol. La decisió judicial alemanya, assevera, ha estat “un desastre per a Espanya, i per a Rajoy, perquè el cap de govern s’amaga des del començament de la crisi catalana darrere de la justícia. Mai ha intentat de veres resoldre el problema polític per mitjans polítics”. Al parer de l’articulista tot la qüestió catalana és responsabilitat del PP de Rajoy des del temps “que el seu partit torpedinà un nou estatut d’autonomia, rere de la qual cosa centenars de milers de catalans moderats es convertiren en separatistes”. La incapacitat del cap de govern espanyol és manifesta, diu Hecking, fins i tot en com ha afrontat el referèndum català: “cap govern democràtic se l’hauria pres seriosament. Cap govern del món ha reconegut a la ‘república catalana’, no és més que una invenció” i, així i tot, Rajoy “ha posat la regió sota administració de Madrid”, està “sense govern”, alhora que persegueix Puigdemont, “que no té poder”, per Europa, fent la sensació que, a pesar “que els jutges són políticament independents”, vol “més venjança que justícia”. Resumeix tota la qüestió dient que “cal trobar una solució” que podria passar per una reforma radical del sistema de finançament que donés a Catalunya “un sistema igual que el del País Basc”. Ara bé, es demana, “podria l’obstinat Rajoy fer un tomb tan radical” i posar-se a negociar quelcom així? La resposta, acte seguit: “res indica, fins ara” que ho faci. Tanmateix, a pesar de tot, el president espanyol ha d’entendre el missatge que li ha arribat “d’una província”, diu, sorneguer, “del nord d’Alemanya: els problemes polítics no són responsabilitats dels jutges o fiscals. Rajoy ha de fer la seva feina”.

Així mateix, el prestigiós setmanari es rendeix a la temptació d’analitzar el dia després dels principals mitjans de comunicació espanyols, explicant als seus lectors que han viscut l’alliberament de Puigdemont com “un desastre”, els més conservadors, fins a “la derrota d’Europa” del més moderats, i que sovintegen les opinions d’articulistes contra la Unió Europa, quelcom que fa que puguin augmentar “els euroescèptics”.

I en un tercer article, Der Spiegel analitza que a la petició “del jutge Llarena per malversació no hi ha ni una paraula sobre la participació de Puigdemont en el suposat acte” que justifica essencialment la demanda davant del tribunal alemany. A judici del setmanari “això és massa prim” i no cal donar per tant per fet que s'accepti l'extradició per malversació.

En el mateix sentit, la ministra de Justícia d’Alemanya, Katarina Barley, explica en una entrevista concedida al Süddeutsche Zeitung, de Munic, allò que a Madrid deu haver posat els pèls drets: “no serà fàcil” que el famós tribunal de Schleswig-Holstein, accepti l’euro ordre de detenció per malversació perquè, si bé “cal esperar”, de moment la petició resulta ser molt dèbil: “cal que s’ampliï i es justifiqui bé” per ser atesa, diu. Després de valorar com a “absolutament correcte, i de fet me l’esperava” la decisió presa sobre rebel.lió, la ministra espera que Espanya “expliqui perquè l’acusa de malversació”, deixant entendre, és clar, que de moment no ho ha explicat. Una deducció que suposa una crítica al paper instructor de Llarena. I en cas de no ser atesa l’ordre europea la conclusió, adverteix, no pot ser duna altra que “Puigdemont sigui un home lliure en un país lliure, és a dir Alemanya”. És difícil no veure-hi una crítica el.líptica cap a Espanya. Per si faltava res, Barley no té cap problema en assegurar al diari que “ara ha arribat el moment de parlar també de tots els components polítics”.

El mateix diari analitza que la llibertat de Carles Puigdemont ha estat rebuda a Madrid “amb incredulitat i ràbia”, però que així i tot a Espanya s’haurà d’acceptar la realitat “i dialogar” amb els independentistes.

El Frankfurter Allgemeine Zeitung titula “Gran impotència de Madrid” per passar a exposar per als seus lectors “el gran malestar que existeix a Madrid perquè un tribunal regional, a Schleswig-Holstein, en tan sols 48 hores hagi rebutjat la petició d’Espanya. Analitza que “la decisió col.loca el jutge espanyol en una posició difícil” perquè podria trobar-se amb que hauria de processar Puigdemont per un delicte molt inferior en pena en relació al principal de l’acusació contra els altres encausats independentistes. Això sí, diu, citant El País, que existeix una jugada que a Alemanya no s’havia contemplat com és que si Puigdemont és extradit a Espanya, jutjat i condemnat per malversació, “45 dies després de ser jutjat” podria tornar ser acusat de rebel.lió o sedició legalment, segons la normativa espanyola. Així mateix fa referència al delicat moment polític pel qual passa Rajoy i el PP, que s’ha agreujat encara més “amb aquesta decisió” del tribunal alemany.

Aquest diari de Frankfurt, a més, anunciava una exclusiva al vespre del dissabte. "La Unió Europea hauria de mitjançar en el conflicte de Catalunya", titulava. I especificava que des de diversos polítics de Bèlgica i Alemanya es desitjava una mediació europea en el conflicte. L'eurodiputat de la CDU de Merkel, Elmar Brok hauria proposat, segons aquest diari, que la UE faci de mediadora. Sempre i quan, això sí, Catalunya continuès acceptant formar part d'Espanya. El cas, però, és que Alemanya, segons el Frankfurter, començaria a pensar a mitjançar en el conflicte a través de la CDU, quan fins ara només havien apostat per aquesta opció els Verds i els esquerrans del Die Linke. Tot quan des del Partit Popular, que ha celebrat un congrés a Sevilla, s'han refermat en l'estratègia. Tant que Esteban González Pons ha dubtat del sentit de l'existència del tractat Schengen quan no s'ha pogut executar l'euroordre contra Carles Puigdemont.

El Die Welt recull una mostra de les queixes dels mitjans de comunicació i sobretot es fixa amb l’argumentació editorial d’El Mundo segons la qual la decisió deixa malparada tota la Unió Europea, perquè la posa en dubte. Contesta el rotatiu d’Hamburg que encara que sigui “difícil d’acceptar” pels espanyol, la decisió judicial alemanya “no és cap crítica fonamental de l’estat de dret a Espanya” però sí que és “una declaració clara” de com entén la justícia del país que s’han de fer les coses, i que “les pràctiques europees”, com l’euro ordre de detenció, no posen posar ni posen en dubte la capacitat "dels jutges alemanys per a l'hora de posar en pràctica els seus propis raonaments” sobre la idoneïtat de la petició espanyola. I afegeix: “la decisió alemanya és de fet com un shock per a Espanya, però (Madrid ha d’entendre) que els seus mètodes per resoldre un problema polític només per mitjans jurídics no és compartit pels tribunal estrangers. Madrid ha de tocar de peus a terra”.

L’opinió de la premsa alemanya és unànime. El resumeix el Stuttgarter Zeitung amb un titular que no pot ser més clar concís i concret: “Decisió justa”. El Lübeck Zeitung, editat a la ciutat del mateix nom, afegeix que “podria ser que en haver donat (la decisió) un escenari (Alemanya) a la disputa sobre el moviment independentista (català) podria haver ajudat” al diàleg entre les parts. El Stuttgarter Zeitung, de Stuttgart, troba que la decisió ha estat “justa i prudent” El Rheinische Post, de Düsseldorf, fa una lectura política interessant: “el govern federal aixecava les mans i deia que era assumpte intern (espanyol), cosa que era escandalosa perquè Puigdemont estava tancat en una presó a Neumünster. Ara, tanmateix, els jutges han assolir una victòria eloqüent per a l’estat constitucional alemany (...) Els jutges no permeteren que se’ls tractés com a hostatges d’un partit polític, així és com funciona el poder judicial independent. Aquests jutges són uns artistes”. El Hamburger Abendblatt, d’Hamburg, avalua que la decisió s'inscriu “entre allò que són els acords entre els Estats membres de la UE”, al contrari del que diu la premsa espanyola, i que ara cal esperar a veure la reacció de la justícia de Madrid “que no vol conformar-se amb la decisió alemanya”

El Tages Auzeiger, de Zurich, Suïssa, posa esment en les reaccions espanyoles: “Mariano Rajoy no sembla que esperés” la decisió de la justícia alemanya i cita La Vanguardia per assegurar que fonts del govern de Madrid li han assegurat que és “un desastre per a Espanya”. Analitza el diari helvètic que “Rajoy té el dret i el deure de defensar la unitat d’Espanya” però “mai ha entès que l’independentisme es fonamenta en les emocions” i que cal que tingui “gestos per invalidar la imatge que tenen els catalans de ser víctimes”, de ser “sempre maltractats per Madrid”. I conclou a veure si no serà vera que, com “l’acusen” alguns a Espanya, ha optat “per l’escalada en el conflicte (català) per distreure l’atenció dels processos judicials per corrupció contra polítics del PP i del fet que perd intenció de vot a les enquestes”.

Curiós: fins i tot a Zurich li han pres la mida exacte a Rajoy.

 

A França, Liberation dedica un article a les declaracions de Carles Puigdemont després de ser alliberat. Posa esment sobretot en que al parer de l’ex pres “ha arribat el moment del diàleg” i que assegura que “les autoritats espanyoles no tenen excusa per no iniciar un diàleg”. Una negociació, però, que “de moment”, diu el diari, no hi ha “cap signe” de Madrid que indiqui que podria acceptar la invitació de Puigdemont. Recorda aquesta capçalera que “nou separatistes estan actualment sota custòdia penal a Espanya, inclosos sis antics membres de l’executiu (català) i l’expresidenta del Parlament”. Respecte a la possible extradició per malversació, Liberation destaca també que els advocats de Puigdemont, després d’haver aconseguit eliminar el càrrec de rebel.lió, “es mostren confiats que també poden assolir la inadmissibilitat del càrrec del malversació”.

Fora del continent, al Financial Times l’interessa posar de relleu l’aspecte més polític de la qüestió. Sota un pretitular força definidor, “Separatisme europeu”, i un titular ben descriptiu, “Puigdemont deixa la presó i demana conversacions amb Madrid”, analitza que després de recobrar la llibertat “l’ex líder de Catalunya busca l’alliberament immediat dels ‘presos polítics’ de les presons espanyoles” i “reclama” indirectament la intervenció europea per instar Madrid “a dialogar”.

Als Estats Units, el New York Times focalitza tota la qüestió en l’aspecte judicial si bé no deixa passar tampoc l'ocasió per comentar, encara que sigui de passada, la vessant política quan –breument- diu que “els independentistes de Catalunya celebraren (la llibertat de Puigdemont) com una victòria sobre Madrid”.   

A Buenos Aires, Argentina, el diari Clarín, que durant els últims dies ha dedicat amplies cròniques a la qüestió, explica els escenaris possibles que queden oberts després de la sortida de la presó de Puigdemont: l’extradició “per malversació”, la “no extradició”, “que Espanyi aixequi l’ordre de detenció europea” o bé que “l’ampliï amb més delictes”, i una lectura en clau política de tot plegat: “amb la llibertat condicional els independentistes més rabiosos de la CUP demanen la seva investidura com a nou president de Catalunya (...) Tot i que Puigdemont ha reflotat la candidatura a president de l’ex líder social i actual diputat Jordi Sánchez, detingut a Espanya des d’octubre de 2017” en realitat, assevera el rotatiu argentí, “Puigdemont no es rendeix i podria cedir a la temptació de deixar-se investir” per forçar la situació “fins que Europa doni el vist-i-plau a la independència de Catalunya” o, si més no, obligui “a Rajoy a dialogar”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.