Per què Manuel Valls ho té gairebé impossible

El fins avui primer ministre francès ho tindrà molt magre per arribar a l'Elisi la pròxima primavera. No només carrega a les espatlles una gestió econòmica i de seguretat molt impopular. També haurà d'enfrontar-se a durs contrincants en les primàries socialistes i haurà d'unir una esquerra profundament dividida.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Diuen que va ser el llibre del president François Hollande, Un président ne devrait pas dire ça... (Un president no hauria de dir això, octubre del 2016), el que va acabar de trencar les relacions amb el primer ministre Manuel Valls, la seva mà dreta fins llavors. Valls va arribar a dir que sentia "còlera" i "vergonya" pel que en aquelles pàgines s'hi deia. Hollande parlava dels grans maldecaps del seu mandat, fins i tot anant més enllà del que li recomanarien els seus assessors. I el llavors primer ministre ja no va callar res. "És el que sento, no s'ha de callar sinó dir sempre les coses", va afirmar l'avui candidat presidencial.

Només faltava posar data a aquest anunci. Que el càrrec de primer ministre li quedava petit, era per tothom sabut. Manuel Valls sempre ha aspirat a arribar fins dalt de tot: ser president de la República. Ell pensava en les eleccions del 2022, però els esdeveniments s'han precipitat. La renúncia de François Hollande a presentar-se a la reelecció -un fet inèdit en un president de la V República- li ha deixat via lliure. Però el seu anunci d'aquest dilluns, dient que concorrerà a les primàries socialistes, és només el primer pas d'un camí que estarà ple d'obstacles, al final del qual molt probablement no hi arribarà.

L'herència del quinquenni

Quan va arribar a l'Elisi la primavera del 2012, després d'imposar-se en la segona volta a l'expresident Nicolas Sarkozy, la popularitat del nou president François Hollande, que venia una sortida progressista de la crisi econòmica, arribava fins al 62%. Avui, segons les últimes enquestes, tan sols obtindria el 7,5% dels vots si hagués decidit presentar-se a la reelecció. Què hi ha hagut enmig? Cinc anys a l'Elisi.

Gran part de les crítiques a la gestió socialista se centren en l'àrea econòmica. Quan va arribar al poder, Hollande va comprometre's a combatre el gran mal que patia França: l'atur. La primavera del 2012 era del 9,8%, i a finals d'aquell any ja va superar la barrera del 10%. Des de llavors, tan sols en dues ocasions ha baixat del 10%. L'última vegada, el segon trimestre del 2016. Però en el tercer trimestre ja tornava a estar en el 10%. Avui hi ha al voltant de 2,8 milions de francesos sense feina.

En aquest sentit, les polítiques econòmiques socialistes han estat àmpliament contestades socialment. La més emblemàtica va ser la polèmica reforma laboral, duta a terme pel llavors ministre d'Economia Emmanuel Macron, avui candidat presidencial fora del Partit Socialista. Tant els sindicats com part de la ciutadania han mostrat el seu rebuig a mesures com ara la supressió de la famosa jornada laboral setmanal de 35 hores.

Però la impopularitat de l'actual administració no només té a veure amb l'economia. Els diversos atemptats gihadistes -Charlie Hebdo, Bataclan, Niça...- que durant els dos últims anys han sacsejat França també han deixat tocat de mort l'executiu. Estat d'excepció rere estat d'excepció, la política de seguretat ha quedat en entredit i el Front Nacional n'ha sortit reforçat. Avui el Front Nacional, amb un contundent missatge xenòfob i antimusulmà, té gairebé assegurat el pas a la segona volta.

La divisió socialista

Només en les primàries de l'esquerra -que celebren conjuntament el Partit Socialista i els seus partits associats-, ja han anunciat la seva candidatura Arnaud Montebourg (PS), Marie-Noëlle Lienemann (PS), Benoît Hamon (PS), Gérard Filoche (PS), Manuel Valls (PS), Jean-Luc Bennahmias (Front Demòcrata), François de Rugy (Ecologistes) i Pierre Larrouturou (Nova Situació). Vuit candidats, en total. I en podrien sorgir més, perquè els possibles aspirants tenen fins al dia 15 de desembre per a inscriure's com a candidats.

Durant el quinquenni socialista, especialment a l'Assemblea Nacional, els socialistes s'han acabat dividint en dos bàndols: els 'loyalistes' (lleials) al govern i els 'frondeurs' (rebels). En els dos anys que ha ocupat el càrrec de primer ministre, aquests diputats rebels han sotmès Manuel Valls a fins a tres mocions de censura en el parlament, que ha superat sense gaires problemes. Però, a les primàries de l'esquerra, qui votaran seran els militants i simpatitzants, no els parlamentaris.

Justament a les primàries de l'esquerra, Manuel Valls haurà d'enfrontar-se a aquests 'frondeurs', com ho són Arnaud Montebourg i Benoît Hamon, que no dubtaran a fer servir la seva gestió al capdavant del govern en contra seu. Tant Montebourg, que va ser ministre d'Economia fins al 2014, com Hamon, que va ser ministre d'Educació durant menys de cinc mesos, van sortir del gabinet liderat per Valls per desacord amb les polítiques que s'estaven prenent. La guerra entre els exministres tan sols acaba de començar, assegura la premsa francesa.

L'esquerra fracturada

Després de les primàries d'Els Republicans, que va enfrontar set candidats força diferents, tot el centredreta francès ha fet pinya al voltant del seu candidat presidencial François Fillon. Nicolas Sarkozy ja va donar-li suport per a la segona volta. El centrista Alain Juppé, molt allunyat de les posicions de Fillon, també li ha fet cantó. Una situació molt diferent de la que es viu, ara per ara, en l'esquerra francesa.

A l'esquerra, no només hi ha els vuit candidats que, fins al dia d'avui, ha anunciat que concorreran a les primàries de l'esquerra. Fins a sis personalitats polítiques d'aquest espai ideològic ja han anunciat que es presentaran a les eleccions fora del paraigua del Partit Socialista, que ho faran pel seu compte, malgrat que el sistema francès de doble volta els impedeixi aspirar a res. Entre aquests 'outsiders' destaquen l'històric líder del Front d'Esquerres Jean-Luc Mélenchon, l'eurodiputat ecologista Yannick Jadot i, per sobre de la resta, l'exministre d'Economia Emmanuel Macron.

Macron, que ja no té el carnet socialista, ha descartat concórrer a través de les primàries de l'esquerra perquè, diu, no vol participar de les «guerres de clans» del Partit Socialista. Després d'abandonar el govern francès el passat mes d'agost, l'exministre ha impulsat el seu propi moviment polític, 'En marche!' (En marxa!). "L'honestedat m'obliga a dir-vos que ja no sóc socialista", admetia llavors. Titllat de socioliberal -responsable de la polèmica reforma laboral-, tracta de formular una tercera via.

Fins i tot sent capaç de superar tots aquests grans obstacles, Manuel Valls no tindria gaires motius per a l'optimisme. Una enquesta realitzada la setmana passada per Le Figaro, després de la segona volta de les primàries d'Els Republicans, revelava que, en tots els casos, fos qui fos el candidat de l'esquerra en les eleccions presidencials, els qui passarien a la segona volta serien François Fillon i Marine Le Pen. Valls ho té realment molt magre per arribar a l'Elisi la pròxima primavera.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.