Günther Oettinger entra al Sejm, el Parlament polonès, i desenes de càmeres s’empenyen cap a ell. Un periodista li crida en alemany si vol canviar alguna cosa “en les subvencions regionals”. La pregunta és difícil però és igual què hi contesti Oettinger, sortirà igualment en les notícies d’última hora de Polònia. La qüestió és si els milions dels fons de subvenció de la UE en el futur només es pagaran si Polònia compleix amb l’estat de dret. Aquesta és la pregunta que acompanya Oettinger en cada reunió del dilluns.
Encara que ell és només el comissari responsable dels pressupostos en la Comissió Europea, un càrrec no especialment brillant, a Varsòvia el tracten com un convidat de l’Estat. El primer ministre, Mateusz Morawiecki, i el ministre d’Afers Estrangers es prenen temps per a l’home de Brussel·les. Al final, tot gira entorn d’una pregunta que per a Polònia i altres països de l’Est és vital: com serà el pròxim marc pressupostari i quants diners rebran del pressupost de la Comunitat?
La quantitat que rebran podria ser molt menys que fins ara, i la culpa la té el mateix Govern de Varsòvia. La Comissió Europea ha iniciat un procés legal per violacions a l’estat de dret segons l’article 7 del tractat europeu contra la reforma judicial tan controvertida del partit Dret i Justícia (PiS), amb la qual el partit podria fer que els jutges del país estiguessin sotmesos a ell. Quan acabi aquest procediment, Polònia podria fins i tot perdre el dret de vot en la Comissió Europea. Però, fins aquest moment, l’home fort de Polònia, el cap del partit PiS, Jaroslaw Kaczynski, deixa fer els polítics de Brussel·les. Ara, però, la UE ha aplicat una nova tàctica, l’eficàcia de la qual és indiscutible. Precisament, el pla financer d’Oettinger per als anys 2021-2027 podria causar moviment.
Mai no es negocia de manera més dura en la UE que quan són diners el que hi ha damunt la taula, sobretot si en total hi ha un bilió a repartir. L’última vegada, la disputa entre els països donants i els països beneficiaris es va allargar més de 29 mesos. La situació s’agreuja perquè la UE, aquesta vegada, vol gastar més per protegir les fronteres exteriors, integrar els immigrants i investigar en l’àmbit transfronterer. Al mateix temps hi ha menys diners perquè, amb els britànics, prompte sortirà de la UE un membre amb gran capacitat financera.
I a això s’afegeix la qüestió que Oettinger ha plantejat a Varsòvia: ha d’utilitzar la UE els diners també per disciplinar els membres refractaris? La Comissió encara no ha pres la decisió definitiva; però, si depèn d’Oettinger, la resposta és clara. En la reunió de la Comissió de finals de març va rebre gran suport per aquesta idea.
És una mescla explosiva, però Brussel·les està farta de destinar any rere any milers d’euros a Europa de l’Est i, al final, acabar tenint problemes contínuament amb els beneficiaris. Al voltant de 150.000 milions d’euros nets és el que han rebut només els quatre països del grup Visegrad: Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria, des del 2007 dels fons de la UE. Però quan es tracta de rebre refugiats o d’obeir les sentències del Tribunal europeu de Justícia, donen l’esquena a la UE. Segons es comenta a Brussel·les, i cada vegada més també en el Govern de la cancellera Angela Merkel, és un programa d’ajuda electoral per a populistes i partits de dretes com Alternativa per Alemanya (AfD).
“La UE és una comunitat de valors, no solament un mercat interior”, diu Michael Roth (SPD), el secretari d’estat europeu en el Ministeri Federal d’Afers Exteriors. “Però això també cal que es reflecteixi en els pressupostos de la UE”. Tots els països membres tenen el deure de respectar els principis de l’estat de dret. “Si això no ocorre, transcendirà també en la prestació de recursos de la UE”.
Així, la divisió entre Est i Oest amenaça d’agreujar-se de nou, i això justament en un moment en què la UE ha de mostrar-se unida contra els atacs de Salisbury i Donald Trump que amenacen amb una guerra comercial. “Una lluita de migració contra cohesió, d’ajuda agrícola contra recursos per a una defensa conjunta dividiria la UE”, adverteix Oettinger al Parlament polonès. I també se’n queixa el comissari d’Agricultura, Phil Hogan: la rivalitat entre est i oest “es cola en el debat”.
El ministre d’Afers Estrangers alemany Heiko Maas també va poder sentir la preocupació quan va visitar fa poc Varsòvia per primera vegada. Durant la reunió amb el seu company polonès Jacek Czaputowicz en la luxosa casa de convidats del Govern també es va enfrontar a la pregunta sobre l’estat de dret. “Espero que no arribem a una situació en què els fons estructurals juguin cap paper”, diu Maas.
A porta tancada, però, no deixa dubtes que el Govern alemany dona suport als plans de la Comissió Europea d’unir diners i valors. L’argumentació és simple. Si Alemanya, tal com s’ha anunciat, ja està disposada a pagar més en el pressupost de la UE, Berlín també voldrà opinar sobre com es reparteixen els diners.
Oettinger agafa la pilota agraït. “Sols podem posar en joc fons pressupostaris allí on estiguem segurs que els jutjats són independents”, diu a Varsòvia davant d’empresaris polonesos.
El comissari sap que és una amenaça forta, ja que les transferències des de Brussel·les estan incloses en el pressupost dels països europeus de l’Est. Així, a Hongria, els fons de la UE van constituir en el període de finançament del 2014 al 2020 almenys el 2,6% del producte interior brut; a Polònia, el 2,4%; a la República Txeca, l’1,8%; i a Eslovàquia, el 2,3%.
Aquests fons han d’ajudar a igualar a poc a poc les condicions de vida entre Est i Oest, una intenció que el director general de política regional va intentar fer comprendre el dimarts als controladors pressupostaris. El que no es troba en la presentació de PowerPoint és també el dia a dia europeu: contínuament els controladors constaten que els fons s’utilitzen de manera abusiva.
Segons la cap de la comissió de control dels pressupostos de la UE, la companya de partit d’Oettinger Inge Grässle, el motiu decisiu és el següent: com que la UE no en té la capacitat, els països membres beneficiaris han de comprovar en gran part si els fons de la UE es gasten amb prudència. Lògicament, molts no s’esforcen gaire quan han de destapar irregularitats en el propi país.
Grässle i els seus companys van arribar a un diagnòstic corresponent el passat setembre en una visita a Hongria. En l’agenda no hi havia solament converses amb el Govern, sinó també esdeveniments inusuals com el trajecte amb tren de via estreta, en què a penes hi havia passatgers, però que circulava prop del poble de Viktor Orbán, un detall que desperta la desconfiança dels controladors.
Hi va haver dificultats ja en la planificació del viatge. “Els preparatius i l’organització de la missió eren difícils per la manca de cooperació inicial”, s’explica en l’informe del Parlament. Al final el diagnòstic va resultar adequadament depriment. “Les despeses públiques a Hongria sofreixen de manca de transparència”, escriuen els controladors del Parlament. El perill “de corrupció” és gran.
Ara Orbán es veu pressionat, a més, per un afer de corrupció de milions d’euros. El periòdic Magyar Nemzetinforma sobre un hongarès que és als EUA en un programa de protecció de testimonis de l’FBI. Aquest home va desenvolupar un sistema de blanqueig de diners enorme. Sembla que es van traure fora del país fins a quatre mil milions d’euros de fons de la UE. Es diu que el rastre dels diners es pot seguir fins a l’esfera més alta del partit d’Orbán, Fidesz.
Però encara més dramàtica és la situació a Eslovàquia, sobretot després de l’assassinat del periodista Ján Kuciak i la seva promesa. Kuciak havia investigat com es filtraven els fons de la UE en canals de la màfia. Una delegació dels parlamentaris europeus tenia moltes preguntes en una visita fixada urgentment a principis de març. Però qui pensés que el Govern eslovac tenia interès a esclarir-ho estava equivocat. O no hi havia intèrprets simultanis, o els eslovacs volien evitar, segons l’informe posterior, que tota la delegació de la UE pogués estar present durant les converses.
La conclusió de Grässle és poc sorprenent vist aquest balanç: “Voldria recursos més estrictes en el pròxim marc financer plurianual, i també és recomanable que hi hagi un vincle amb la qüestió de l’estat de dret”.
Oettinger ja hi està treballant, fa uns dies va presentar els detalls als seus companys en la sessió interna per primera vegada. La idea no és controvertida, ja que, si al final els ciutadans són les víctimes, se sospita que la sanció de Brussel·les podria sortir al revés. Per això Oettinger vol impedir, sigui com sigui, un escenari en què una autopista a l’est de Polònia no es pugui construir perquè el Govern ha estat castigat per vulnerar l’estat de dret.
Per evitar aquest problema sembla que vol aprofitar la mecànica del procés d’adjudicació: per norma general, els membres de la UE concedeixen un avançament per a projectes finançats per la UE, sols després Brussel·les reemborsa les despeses al tresor públic corresponent. D’ara endavant la UE vol reduir aquests reintegraments si troba vulneracions de l’estat de dret.
L’amenaça ja està provocant un cert efecte, tal com es demostra en el present procés contra Polònia. Durant mesos, la Comissió Europea va topar amb entrebancs, però finalment els polonesos van reconèixer per primera vegada que estan disposats a fer canvis en la reforma judicial, i van presentar a Brussel·les tres propostes. Per exemple, cal igualar l’edat de jubilació de jutgesses i jutges. La UE havia criticat les normes en aquest aspecte com a discriminatòries.
Però, segons l’opinió de Brussel·les, això no és ni de bon tros suficient per complir les exigències de Brussel·les, però molts pensen que les propostes de millora son només un primer senyal. “En vindran moltes més”, diu un diplomàtic de la UE.
Això també podria ser degut al fet que els incentius són més grans per al Govern polonès que els que s’havien conegut fins ara. Si Polònia cedeix, segons va dir Oettinger a Varsòvia en un petit cercle, podria renunciar a incloure la clàusula de l’estat de dret en el seu marc pressupostari, o tornar a suprimir-la més tard. La Comissió nega oficialment aquesta relació; no obstant això, els diplomàtics que coneixen l’assumpte confirmen a l’Spiegelaquest vinculació.
Seria un tracte en què podrien guanyar tots: la UE, perquè al final seria la perdedora en la qüestió de les sancions contra Polònia per falta d’unanimitat (Hongria ja ha anunciat el seu veto), el Govern polonès, que deixa de ser el nen descuidat, i també el ministre d’afers estrangers Maas, qui es deslliuraria de la molesta situació d’estar a la corda fluixa entre Brussel·les i Varsòvia.
Berlín es veu valent en cas de disputa. Encara que fins ara Varsòvia només promet canvis estètics en la reforma judicial, el Govern alemany parla del fet que la discussió sobre el pròxim pressupost del marc europeu conduirà als primers resultats. “Les converses que estem tenint”, diu el secretari d’estat Roth, “fan efecte.”
Traducció de Mar Sanfèlix