Segons dades de l’ONU l’usen fins 150 milions de dones arreu del món. La píndola anticonceptiva és avui el gran mètode de planificació de l’embaràs per part de les dones. Als anys seixanta revolucionà la sexualitat femenina. Però l'avenç també va tenir un part obscura, poc coneguda: l’experimentació en dones d’escassos recursos i poca o nul.la formació a Puerto Rico.
L’origen de la píndola, explicava la BBC el passat 7 de setembre, es generà als laboratoris de la Universitat de Harvard (Massachusetts) de mà de dos científics del centre: John Rock i Gregory Pincus.
Explicava a la ràdio i televisió britànica la historiador Margaret Marsh, professora de la Universitat de Rutgers (New Jersey), experta en la història de la píndola, que Rock era un dels grans experts en fertilitat durant els anys cinquanta del segle XX i que, a pesar de ser catòlic, opinava que els matrimonis haurien de poder decidir el nombre de fills que volien tenir. Una idea revolucionària, en aquell moment, als conservadors Estats Units. Pincus, per la seva banda, era un biòleg força preocupat pel boom demogràfic mundial que havia escrit que la «superpoblació és el major problema dels països en vies de desenvolupament».
Dues activistes com Margaret Sanger, infermera, experta en salut i favorable a la planificació familiar, i la rica feminista Katherine McCormick ajudaren a captar fons privats -a més dels públics- per als dos científics.
La influència de les dues dones fou important. I segons recordava la BBC, resultava que Sanger era coneguda per ser defensora de l’eugenèsia, és a dir la tesi que la raça humana es pot millor a través de la selecció biològica. Una teoria que fou usada com a excusa científica pel règim nazi alemany. No fou l’únic país que la posà en pràctica, també a la resta d’Europa i en especial als Estats Units tingué relatiu èxit aquella.
Les primeres proves de la píndola es van fer en dones d’un establiment psiquiàtric públic de Massachussets, amb permís de les famílies però sense el coneixement i molt menys l’acceptació de les internes. Els resultats foren positius i els científics de Harvard s’enfrontaren aleshores a un problema doble: per una banda necessitaven fer proves a gran escala i, per l’altra, el control de la natalitat estava prohibit. Així que requerien d’un altre escenari, legalment favorable a l’estudi.
Aviat trobaren un lloc on des de 1937 -fruit de les tesis eugenèsiques- era legal l’esterilització i l’experimentació en humans per assolir-la massivament: Puerto Rico
A l’any 1955 començaren els experiments a l’illa. En principi eren dones voluntàries -estudiants, sobretot- que sabien a què anaven, però els efectes secundaris -dolors diversos, vòmits, marejos, malestar general...- i les molèsties de les proves per saber si seguien ovulant va fer que moltes abandonessin massa aviat.
Aleshores els dos científics decidiren concentrar l’experiment en un suburbi de San Juan, Río Piedras. Els seus enviats oferien a les dones de la zona la píndola assegurant que els evitaria els embarassos i sense explicar possibles efectes secundaris negatius per a la seva salut -inclosa la mort, tal i com va passar almenys en un grapat de casos- i sense pagar-lis res. L’èxit els animà a ampliar les proves a altres localitats de Puerto rico, Haití, Mèxic, Nova York, Seattle i Califòrnia.
De les aproximadament 900 dones que participaren en l’experiment dels dos científics, almenys 500 van ser porto-riquenyes de condició socioeconòmica molt baixa que prengueren la píndola sense saber que participaven en un experiment científic, que no reberen cap compensació i a les quals no se’ls explicà els riscos.
A l’any 1960 l’administració federal dels Estats Units avalà la píndola anticonceptiva.