La setmana va començar amb l'exigència de la comunitat educativa a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que no cedís davant Vox, que volia imposar la segregació lingüística a les aules. La presidenta negà que es pogués imposar. Mentrestant, PP i Vox negociaven i finalment aquest divendres a migdia feren públic l'acord definitiu pel qual s'introduirà el castellà a tot l'ensenyament obligari a les Illes.
Tots els àmbits educatius s’uniren per reclamar una reunió amb la presidenta per expressar-li el seu rebuig absolut a la pretensió de la formació ultradreta d’obligar al Govern a acceptar la segregació per raó d’idioma a l’ensenyament. Les federacions d’associacions de pares i mares de Mallorca, Menorca i Eivissa, les associacions de directors de les escoles infantils i dels centres de primària i secundària, les cooperatives d’ensenyament, inspectors d’educació, l'Escola Catòlica, els sindicats de docents STEI, CCOO, UGT, SIAU, UOB i Alternativa... demanaren una reunió d’urgència amb Marga Prohens per expressar-li el rebuig frontal a la segregació i per demanar-li que no cedeixi davant les pretensions ultres. La petició es basava en que el Govern «no pot trencar el consens, dinamitar el model lingüístic educatiu, atemptar contra la cohesió social, només per satisfer unaminoria extremista que persegueix obsessivament l’aniquilació de la nostra llengua».
Pel seu costat, la presidenta va declarar que tant l'Estatut com la resta de la legislació vigent «no permeten que hi hagi segregació» en l'ensenyament. Per això, explicà, la negociació amb Vox d’un calendari i la mecànica per imposar la «llibertat d’elecció de llengua» es farà «en el marc dels límits (legals) que el Govern té molt clars». Per la seva banda, el portaveu del Govern, Antoni Costa, també volgué deixar clar que qualsevol acord al respecte es farà «des del màxim respecte a l'Estatut d'Autonomia» i «escoltant a tota la comunitat educativa».
Prohens defensà que encara existia un marge ample per negociar amb Vox i arribar a un acord. Assegurà que confiava amb disposar del seu primer pressupost i que no hagués de prorrogar els comptes aprovats pel Govern d'esquerres el desembre farà un any. La presidenta, així mateix, llançà un «missatge de tranquil·litat» a la comunitat educativa. «Sabem quins són els nostres límits», va concloure.
Al mateix temps, el seu partit, el PP ja estava negociant amb la formació ultradretana. Després de diversos contactes les dues delegacions es veren les cares al Parlament durant tot el dijous. La trobada fou tensa, amb retrets per ambdues parts, però finalment arribaren a un acord. En síntesi, segons el comunicat que feren públic les dues formacions i que posteriorment explicà el conseller d'Educació, Antoni Vera, els pares dels nins fins a 8 anys podran elegir l'idioma el curs 2024-2025, "en els centres on sigui possible", tal i com havia promès el PP, el Govern ja havia anunciat i segons preveu la Llei de Normalització Lingüística de 1986. La novetat és que en el mateix curs els pares dels alumnes de 9 a 12 anys podran triar llengua en funció de si el centre ho accepta "voluntàriament" i "s'estudiarà" implementar la mateixa mesura per al futur per a totes les altres etapes del Batxillerat i la Formació Professional.
Totes les organitzacions de la comunitat educativa així com l'Obra Cultural Balear van ser citades pel mateix divendres per entrevistar-se amb la presidenta. Suposaren que negociaria amb elles. No fou així. En el moment en que s'havien de reunir-se ja s'havia anunciat el pacte PP-Vox. Davant d'això, plantaren a Prohens i es negaren a reunir-s'hi, acusant-la d'haver "trencat el consens lingüístic".