En lʼantic balneari de les Arenes, ara reconvertit en hotel de luxe, Carlos Mazón ha rebut el primer bany de masses de la classe empresarial valenciana com a cap del Consell. Era la quarta vegada que protagonitzava un esmorzar informatiu del Nueva Economía Fórum, el tercer al cap i casal. En lʼaltre, celebrat a Madrid ara fa un any, el navilier Vicente Boluda va desitjar, en veu alta, que lʼaleshores president de la Diputació dʼAlacant es mudara al Palau de la Generalitat: “Espere que ara, quan Carlos estiga al capdavant de la Generalitat Valenciana, continue espentant amb nosaltres perquè sʼacceleren les obres del corredor mediterrani”.
Boluda ocupava aquest dijous una de les cadires de la taula presidencial, en companyia dels consellers del PP, dels alcaldes de les tres capitals de província, dels rectors universitaris i dels diversos agents socials. Mazón els ha saludat a lʼinici de la seua intervenció —“i a les autoritats militars i religioses, si nʼhi ha”— conscient que jugava a casa. No sols per la proximitat ideològica de la gran majoria dʼassistents, sinó, sobretot, perquè la seua primera legislatura com a president serà com governar des dʼun balneari.
Entre el caos econòmic que assegura haver heretat del Botànic i el caos que significa, segons ell, la continuïtat de Pedro Sánchez al Govern de lʼEstat, el panorama no pot resultar més encoratjador. Tots els missatges que ha enviat aquest dijous transitaven en la mateixa direcció: contenció de la despesa per a eixugar el deute i atacs al president espanyol per les cessions “als separatistes i sobiranistes catalans”. Els tres anys i mig que li resten a aquest mandat, Mazón els jugarà amb tres cartes de la baralla espanyola. Li’n sobren totes les altres.
Sí, tot serà sota, caballo y rey. Per això ha esmerçat una bona part de la seua al·locució a lamentar els 57.000 milions de deute que arrossega la Generalitat, més de 15.000 dels quals generats en els vuit anys del Botànic. Per això ha reiterat, també, que els interessos dels partits catalans circulen en direcció contrària als dels valencians i ha presentat la trobada bilateral del 12 de desembre a Madrid, amb la seua homòloga Isabel Díaz Ayuso, com una mena de taula de salvació. El front madrilenyo-valencià, batejat ampul·losament com a “eix de la prosperitat” en temps dʼEsperanza Aguirre i Francisco Camps, promet molt titulars a cinc columnes.
Uns comptes de veritat
Però anem a pams. El president Mazón sʼha mostrat exultant pels Pressupostos que el seu executiu va presentar dilluns passat per a lʼexercici 2024. En primer lloc, perquè “diuen la veritat, han deixat de mentir”, i en segon lloc, perquè “feia vuit anys en què tothom mirava quines conselleries pujaven i quines baixaven”, cosa que ara —diu— no ha succeït. És a dir, que les tensions dʼantany entre PSPV i Compromís són als antípodes de la relació que mantenen PP i Vox. O dit dʼuna altra manera, que Vox, des de la comoditat del poder, ja no destaca per la condició dʼextrema dreta, sinó per lʼextrema candidesa.
Tal com havia avançat El Mundo en la seua edició dʼaquest dijous, Mazón també ha lamentat que els anteriors governants atorgaren “a dit”, sense concurs previ, 876 milions dʼeuros en el lustre 2018-2023. “Són més de 450.000 euros cada dia durant la passada legislatura”, ha precisat Mazón, que ha anunciat lʼobertura dʼuna investigació interna per determinar lʼexistència de possibles irregularitats al respecte.
El nou president considera que Ximo Puig va equivocar-se en no aprofitar una “època dʼexpansió econòmica” per a reduir el deute. Nʼha parlat, ras i curt, de “negligència” i de fer servir lʼinfrafinançament com a coartada: “Com que estic mal finançat, algú seʼn farà càrrec del deute...”, venia a ser, al seu parer, el full de ruta botànic. “Van confondre lʼinfrafinançament amb un xec en blanc”, ha expressat. “Ara, malgrat tenir una despesa financera superior als 8.000 milions dʼeuros anuals, hem previst el pressupost en sanitat més alt de la història de la Comunitat Valenciana”.
Mazón ha justificat la reversió dels hospitals de Manises i Dénia pels “riscos jurídics” que suposava la pròrroga de les concessions
Després de desgranar les rebaixes impositives en lʼIRPF i lʼimpost de transmissions patrimonials i després de felicitar-se per la reducció dʼun 10% de totes les taxes autonòmiques, per la congelació de les taxes universitàries, per la pròrroga de les ajudes al transport i per les ajudes a les famílies més necessitades a lʼhora de pagar el canon de sanejament de lʼaigua, Mazón ha subratllat que lʼestalvi “en polítics” serà de 20 milions dʼeuros al llarg de la legislatura: “Hem passat de 12 conselleries a 10, reduint un 25% els càrrecs polítics i un 47% el nombre dʼassessors designats a dit”.
Igualment, Mazón ha destacat la creació de la Mesa de lʼAigua, les ajudes a fons perdut al sector de la ceràmica, la injecció de 39,4 milions per a atendre de manera urgent la dependència i els 36,5 milions destinats a la renda valencians dʼinserció. Pel que fa a lʼanomenada “llibertat educativa”, el cap del Consell ha aplaudit la recuperació del districte únic i el pas “de la cultura del pati a la cultura de lʼesforç”.
Mazón ha posat en valor la creació de “la primera oficina de salut mental”, que no ha dubtat a contraposar a lʼOficina de Drets Lingüístics, “la qual, en realitat, hauria dʼhaver-se dit Oficina Contra els Drets Lingüístics”. I ha llançat una picada dʼull als rectors de les universitats públiques, “que per primera vegada coneixen quin serà el seu pressupost abans que lʼaprovem”.
La reversió dels hospitals de Manises i Dénia, que passaran a ser gestionats pel sector públic, sʼexplica per a evitar els “riscos jurídics” que suposava la pròrroga dʼambdues concessions. “Allà on la col·laboració público-privada siga eficaç, nʼhi haurà”, ha dit Mazón, “el paradigma no és gestió público-privada sí o no, sinó gestió eficaç sí o no”.
Lʼúnica referència a les conselleries de Vox, i molt de passada, ha estat en referir-se a les ajudes que la Generalitat oferirà, per primera vegada, als ramaders víctimes dels atacs “de la fauna salvatge”.
En el terreny inversor, el president de la Generalitat ha confirmat lʼexecució de la línia 10 de metro entre lʼAlbereda i la mar, però ha dit que les obres del Palau de Congressos dʼAlacant i de la línia 1 de tramvia entre Castelló de la Plana i Benicàssim van més lentes. En el primer cas, el projecte sʼelaborarà al llarg de 2024, i en el segon, el projecte estarà a punt abans que acabe 2023, per bé que sense cap obra prevista per a lʼany vinent.
Amb un ull a Madrid i lʼaltre a Barcelona
“Sʼaproxima una Espanya de dues, tres, quatre i cinc velocitats”, ha sintetitzat Mazón a lʼhora de descriure la conjuntura política estatal. “Ja es va veure dimarts, amb la jura de la princesa Elionor”, ha continuat per tal de criticar els partits que, segons ell, plantegen un “assalt a la Constitució”.
“Som una terra de primera, no els deixarem passar ni una, arribarem allà on calga”, ha avisat tot seguit, “ens toca lluitar una vegada més, però hem de lluitar amb rigorositat i amb determinació”.
“Som una terra de primera, no els deixarem passar ni una, arribarem allà on calga”, ha dit Mazón sobre el Govern estatal i Catalunya
Lʼampliació o no del port de València ha estat un dels temes que ha concentrat lʼatenció en el torn de preguntes. No perquè Boluda haja tingut lʼatreviment de preguntar-ho a través dʼun dels paperets que els convidats tenen a taula, sinó perquè diversos integrants del públic i de la premsa hi estaven molt interessats. Mazón tem que el Govern Sánchez “evite lʼampliació” pel suport dels partits independentistes. I com a mostra, el botó de la votació a Les Corts de la setmana passada, en què el PSPV va abstenir-se i Compromís va votar en contra dʼuna moció del PP que instava el Govern espanyol a licitar lʼampliació de manera immediata.
Encara que ha reconegut que la seua relació amb lʼentitat pública Ports de lʼEstat “és bona” i que el seu president “continua defensant aquesta ampliació”, a Mazón lʼafer del port de València cada vegada li recorda més el conte de Pere i el llop. Li fa por que, finalment, el llop decidisca “esmolar-se les ungles” i engolir-se lʼampliació.
I és que Mazón ha deixat clar que governarà amb un ull a Madrid i lʼaltre a Barcelona. No permetrà que es condone ni un sol euro del deute a Catalunya si abans no se nʼha condonat deute valencià. Quant a la llei dʼamnistia, ha confirmat que hi presentarà un recurs en contra si els lletrats de la Generalitat Valenciana consideren que és il·legal.
Mazón veu Puig “més preocupat pel seu futur polític i per ser el munyidor valencià del ʻprocésʼ que no per defensar la seua terra”
“Arribarem allà on calga”, ha dit també en aquest cas. “La llei dʼamnistia no té a veure amb delictes romàntics relacionats amb el somni dʼemancipaciò dels pobles oprimits, hi ha gent processada per corrupció que ha advertit que tornaran a fer-ho”. A Joan Baldoví, síndic de Compromís, Mazón sʼha alegrat per la circumstància de compartir “líder gallec, en el seu cas gallega”, i a lʼexpresident Puig el veu “més preocupat pel seu futur polític i per ser el munyidor valencià del procés que no per defensar la seua terra”.
Mazón, amb Boluda a tan sols dos metres de distància, ha garantit que estarà molt atent al corredor mediterrani, “no siga cas que, ara que la part catalana ja està enllestida, les obres no tinguen continuïtat”. També li preocupa que “el president català haja vingut a València a una cosa que es diuen els Premis Octubre, ens haja dit Països Catalans i ací no passe res”.
Relaxat en el seu jacuzzi, amb un daiquiri a la mà, un ull a Madrid i lʼaltre a Barcelona, la legislatura de Mazón es preveu ben plàcida. Té la sensació que només ha de vigilar de prop Pedro Sánchez, per un costat, i Pere Aragonès i Carles Puigdemont, per lʼaltre. Proclamar-seʼn víctima sempre que puga i posar en pràctica la dita catalana —amb perdó— de “qui dia passa, any empeny”.