Va ser el 660 abans de la nostra era quan la dinastia xinesa Zhou va fer servir per primer cop -que es conegui- una tela de seda de colors amb inscripcions per identificar simbòlicament el seu poder polític. Des d’aleshores ençà no falla mai: per les seves banderes els coneixereu. Ben clar ha quedat ara a la capital baleàrica.
L’Ajuntament de Palma, governat pel PP amb suport de Vox, va decidir el dia 27 d’octubre, a petició de la formació ultra, retirar les banderes feminista i Lgtbei de la façana d’un establiment municipal a la qual estaven penjades des de feia temps. Quatre dies després apareixia a la noble façana principal del Consistori, la que dona a la plaça de Cort, un enorme quadre que representa Alonso Rodríguez, a qui la creença catòlica atorga el rang de «sant».
Els dos actes varen irritar a Més, la portaveu municipal del qual, Neus Truyol, denuncià que PP i Vox van contra «els drets» que representaven les dues banderes retirades i, pel contrari, el govern municipal del PP «demostra que vol imposar el nacionalcatolicisme a la nostra societat». Segons assegurà,«és intolerable que, en un estat aconfessional, un partit polític que es defineix com a democràtic, faci ús de les façanes públiques per exaltar elements religiosos». En relació als dos actes endenats no tingué dubte en efirmar que «amb el Partit Popular tornam 50 anys enrere, a la Palma en blanc i negre caracteritzada per la imposició dels dogmes religiosos i del pensament únic» que nega els drets LGTBI i feministes per una banda i per l'altra imposa la religió catòlica des de la institució pública. «El Govern de Jaime Martínez (el batlle) és clarament un Govern de Retrocés que retalla en drets socials, que no respecta la llibertat religiosa i de consciència, i que imposa les seves conviccions ideològiques més retrògrades».
El primer tinent de batlle, Javier Bonet, negà cap intenció de proselitisme religiós amb el quadre exposat a la façana. «Es tracta d’un homenatge a Sant Alonso Rodríguez, patró de Mallorca. Mostrar aquesta imatge era una tradició que es va interrompre fa vuit anys i que ara recuperam». Les tradicions «s’han de mantenir i respectar», afirmà el portaveu de la majoria conservadora. I advertí que l’actual govern municipal no descarta «recuperar més tradicions», tant si es tracta de mostrar imatges religioses com si no, perquè, al seu entendre, mostrar una imatge catòlica sobretot «és una tradició» i no tant una «qüestió religiosa». Una tradició «que es va deixar de fer per temes polítics o d’ideologia» de l’esquerra, mentre que ells, PP i Vox, únicament preserven o -pel cas- recuperen «les tradicions».