El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha sortit de la presó de Neumünster poc després de les 13,50 hores. En una breu compareixença davant de la premsa, Puigdemont ha demanat l'alliberament dels companys del seu Govern que són a la presó i ha alertat que "la nostra lluita també és per la democràcia, no només per l'autodeterminació".
Puigdemont també va insistir a demanar diàleg. Va recordar que l'han demanat sempre i només ha "rebut una resposta repressiva". I, també que "continuem més vius que mai". A més, ha demanat l'excarceració dels presos polítics. Puigdemont s'ha traslladat a Berlín, on es preveu que dissabte comparega amb els diputats de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
L'advocat del President, Wolfgang Schomburg, ha recordat que la "lluita penal i legal continua" i ha insistit en que el govern espanyol no ha de "fer servir la via penal per resoldre els conflictes interns" sinó "buscar el diàleg".
L'Audiència de Schleswig-Holstein ha descartat el delicte de rebel·lió que el Tribunal Suprem imputa a Carles Puigdemont. És aquest el motiu pel qual la Justícia alemanya ha deixat en llibertat el president català sota fiança de 75.000 euros. Encara queda, però, pendent de si l'extradeix o no.
Com que la rebel·lió ha estat descartada, en principi, Puigdemont només podria ser extradit i jutjat per malversació.
De moment, en el comunicat emès pel tribunal encarregat de valorar la petició d'extradició, s'ha expressat que, en principi, la imputació del delicte de rebel·lió és "inadmissible", tot i que no descarta acceptar l'entrega de Puigdemont per malversació de fons públics.
"Per motius jurídics" no es podria acceptar l'extradició per rebel·lió d'acord amb el Codi Penal espanyol, apunta el comunicat, que considera que aquest delicte no té paral·lelisme amb la llei d'Alemanya.
En declaracions a Catalunya Ràdio, el penalista Joan Queralt ha argumentat que "a Alemanya la rebel·lió no existeix". "Cal considerar que a Alemanya coneixen Espanya i els espanyols. I se n'han estat informant". També ha alertat que la Fiscalia espanyola "podria recórrer", perquè aquesta serà una batalla que durarà mesos.
La pregunta, segons el penalista, no és "per què han decidit això els alemanys", sinó "per què els jutges espanyols parlen de violència" en les interlocutòries. Per a l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, aquesta decisió és "un gran èxit".
Per argumentar la decisió, el tribunal de Schleswig-Holstein aclareix que perquè Alemanya puga acceptar que hi ha hagut violència s'hauria de comprovar que ha existit una "pressió suficient sobre un òrgan institucional com per fer malbé la seua voluntat". Admet la violència que hi va haver durant l'1 d'octubre, però no la considera suficient pel que fa a la seua naturalesa, al seu abast i al seu efecte. Els actes que la justícia espanyola vol imputar a Carles Puigdemont, doncs, "no serien punibles a Alemanya segons la seua legislació".
Caldrà veure el pròxim pas que pren el Tribunal Suprem. Cal recordar que, quan Carles Puigdemont era a Bèlgica, Pablo Llarena va retirar l'euroordre per evitar que la justícia d'aquell país li llevara la raó i anul·lara el cas. Ara, vistos els precedents, podria prendre una decisió similar per impedir jutjar Puigdemont per un delicte distint i menor al de rebel·lió. La malversació podria implicar fins a sis anys. La rebel·lió, vora trenta.
Segons ha anunciat el magistrat del Suprem, ell mateix està estudiant com qüestionar la decisió del jutge alemany. Una possibilitat seria acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. D'aquesta manera, plantejaria un mecanisme processal per preguntar al tribunal continental, ubicat a Luxemburg, sobre la interpretació o la validesa de la decisió presa pel jutge europeu. Una mena de recurs, presentat des de l'àmbit judicial per veure si pot corregir la decisió presa des d'Alemanya que, sembla, Llarena no esperava.