Repressió

L'antiga direcció dels Mossos processada per sedició i organització criminal

El major dels Mossos d'Esquadra, juntament amb altres càrrecs directius del cos, hauran de prestar declaració a l'Audiència Nacional espanyola.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sembla que no se’n deslliurarà tan fàcilment. El major de la policia autonòmica, Josep Lluís Trapero, ha estat processat per dos delictes de sedició i un d’organització criminal juntament amb l’exdirector del cos, Pere Soler, i el secretari general dels Mossos d’Esquadra, César Puig. Amb ells tres, es processarà també la intendent Teresa Laplana “per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament constitucional" el passat 20 de setembre al departament d’economia. El proper 16 d’abril hauran de comparèixer tots quatre a l’Audiència Nacional espanyola.

A la interlocutòria que la magistrada Carmen Lamela ha emès s’hi considera que l’actuació de la policia autonòmica el dia que la Guàrdia Civil entrà a diferents departaments de la Generalitat podria remetre al tipus penal de sedició previst per l'article 544 del Codi Penal espanyol. Una imputació que es fa extensible a l’1 d’octubre per haver actuat, suposadament, com a cooperadors necessaris malgrat que els Mossos d’Esquadra haurien tancat més col·legis electorals que la policia espanyola i la benemèrita junts.

El text de la magistrada apunta que perquè es donés el tumult, condició necessària perquè es doni aquest delicte, calgué que els agents de la policia autonòmica es neguessin a actuar. La negativa a fer-ho, adduïnt la gran quantitat de gent que hi havia concentrada a les portes del departament d’economia, permeté una situació creada pels manifestants “amb l’objecte d’impedir o dificultar el compliment de l’ordre judicial de registre”. Cal recordar que, per tal que aquest tipus es pugui aplicar, no és necessari que l’objectiu dels tumultuosos s’arribi a consumar.

Organització criminal

La interlocutòria segueix apuntant que el govern català, juntament amb els Mossos d’Esquadra i altres agents socials, conformaven una organització l’objecte de la qual era materialitzar una il·legalitat: la celebració d’un referèndum, prohibit expressament per la judicatura espanyola. Segons la magistrada que instrueix la causa contra l’independentisme, la policia autonòmica s’hauria mantingut al marge de les actuacions encomanades per provar d’aturar la convocatòria de l’1 d’octubre. Aquestes haurien estat, d’acord amb Carmen Lamela, les ordres que César Puig i Pere Soler, amb el beneplàcit del conseller Joaquim Forn.

Així, tots els nominats conformarien una organització criminal al capdamunt de la qual s’hi trobava el “President de la Generalitat de Catalunya” amb una estratègia sincronitzada i sostinguda en un lapse de dos anys. Sense tots aquests elements concomitants, no s’hauria pogut celebrar ni l’1 d’octubre ni la declaració d’independència del dia 27 del mateix mes.

Com a elements provatoris s’aporten les anotacions de la secretària judicial que actuà en l’escorcoll del departament del Govern i les trucades entre Josep Lluís Trapero, Joaquim Forn i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez i els informes presentats pels cossos de la policia i l’institut armat espanyols.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.