[ACTUALITZACIÓ] Aquest dijous al matí, abans de l'inici del ple, Carles Puigdemont ha comunicat per mitjà d'una carta des de la presó la seva aposta per intentar investir Jordi Sánchez. A la missiva, el president català demana aprofitar l'oportunitat que s'obre arran de la petició de l'ONU que demana que es respectin els drets polítics de l'expresident de l'ANC. Minuts més tard, l'actual candidat a president, Jordi Turull, ha fet pública una carta, també des de presó, en la que deia renunciar "provisionalment" a ser investit president, cedint el seu lloc a Jordi Sánchez. Finalment, aquest darrer ha tancat el cercle confirmant, en una nova missiva, que estava disposat a "afrontar el debat d'investidura".
Fa tres mesos i mig de les eleccions i Catalunya segueix sense president executiu. Amb un parlament aturat, l’atenció s’ha centrat, bàsicament, en el procés repressiu que pateix l’independentisme. En això i en la possible investidura, tot i que aquest tema apareix i desapareix cíclicament condicionat pel factor judicial.
Ara s’aposta per investir Carles Puigdemont, ara Jordi Sànchez, al cap d’uns dies Jordi Turull i tornem-hi. La manca de consensos als tres partits independentistes és evident. Tanmateix, de tant en tant, algun mitjà de comunicació tanca la quadratura del cercle i anuncia, #EXCLUSIVA #ÚLTIMAHORA #PRIMICIA, que la investidura serà imminent i que hi ha candidat. La inestabilitat del moment, però, evoca les temptatives de donar la gran notícia a errar el tret.
Dimecres, dia de tranquil·litat absoluta al Parlament, semblava que, de nou, els astres s’havien alineat. Deu ser, però, que es veuen diferent en funció de la redacció o la seu des de la qual s’observi el cel. En qüestió d’una hora, fins a tres versions diferenciades han arribat a transcendir a la premsa sobre la possibilitat d’una investidura imminent. “Aquesta setmana o la que ve”.
Des del carrer taronja sembla que l’astrologia indica que Jordi Sànchez seria l’escollit i que hi podria haver un ple a finals d’aquesta setmana o a principis de la setmana que ve. Fonts de Junts per Catalunya, consultades per EL TEMPS, afirmen que a principis de la setmana que ve es podria intentar una investidura. Ara bé, sempre que s’aconseguís assegurar el suport de la CUP. Els de Puigdemont ni confirmen, ni desmenteixen el nom de Sànchez, tot i que fonts de la presidència del Parlament, la setmana passada, afirmaven que, després de l’escrit de la ONU, era la carta a jugar. Ara bé, des d’Esquerra asseguren que no hi ha pacte ni pel nom ni per la data d’una futura investidura.
Al carrer blau, la lectura dels astres assenyala que l’independentisme prepara una investidura simbòlica de Carles Puigdemont. Des d’aquest indret de la cartografia barcelonina, es podria observar un acord entre JxCat, la CUP i ERC per tal de tirar endavant el pla. Ara bé, els anticapitalistes ho desmentien de manera fulminant, pocs minuts després que s’hagués publicat. És més: remarcaven que no han mantingut reunions ni amb JxCat ni ERC. La hipòtesi que les reunions estan aturades encaixaria amb la possibilitat que s’estigués esperant, abans, un pronunciament per part de la justícia alemanya sobre l’extradició de Puigdemont.
Finalment, al carrer roig, res es veu clar del tot, però afirmen que JxCat i ERC voldrien jugar la carta de Puigdemont o Sànchez fins que no trobin un Pla D de consens. Una mica de cada i sobre la taula, tot un reguitzell de noms alternatius per a la investidura. De Marc Solsona a Marta Madrenas –els dos del PDeCAT- fins a Elsa Artadi o Ferran Mascarell. Aquest darrer ja havia estat conseller durant l’etapa d'Artur Mas després d’abandonar les files del PSC.
Les tres vies tenen punts en comú i de divergència que fan complicat treure’n res en clar. Ara bé, conegudes les diferents opcions, el lector pot fer com en aquells llibres, que qui més qui menys, havia trastejat en alguna ocasió, i escollir la seva aventura preferida. Pot ser una bona manera per entretenir-se mentre, al Parc de la Ciutadella, els partits independentistes intenten consensuar una estratègia. De moment, però, el que pugui passar a Alemanya complica afirmar quina de les opcions serà l’escollida. O, fins i tot, és difícil pensar que cap de les esmentades acabarà entrant en acció. Fins aleshores, gaudeixin de l’aventura.