Els crítics

Estocades brutals al més feble

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En alguns entorns laborals la competència arriba a ser salvatge. Bona part de les empreses —fins i tot les més virtuals com les tecnològiques— obliguen els treballadors a un ritme frenètic de productivitat. Els exigeixen que s’adaptin com sigui a processos nous i canviants en condicions extremes, darwinianes. Sovint, a l’exigència de celeritat, eficiència i rendibilitat, s’hi afegeix un ambient laboral asfixiant, en què s’estimula la delació dels companys de feina o la submissió a l’empresa fins a extrems il·legals. No cal dir que, amb tota impunitat, moltes empreses vulneren olímpicament els drets dels treballadors, que tantes lluites han costat. 

Bull de Mike Bartlett, dirigida per Pau Roca, exposa les interioritats brutals del tracte que reben els treballadors de les oficines d’una empresa i les baralles internes per la feina que poden arribar a entaular els mateixos subalterns. A causa d’una reestructuració de personal, l’equip format per Isabel, Tony i Thomas ha de fer front a una entrevista amb el seu cap, Carter, que decidirà qui dels tres serà acomiadat. Com a autèntics psicòpates, Isabel i Tony comencen una operació de mobbing cruel per enfonsar Thomas, el més feble del trio, feiner i honest, però mancat d’una bona aparença i sobretot de malícia. Sense concessions, Bull planteja un cas ben versemblant en què triomfen inexorablement els malvats. 

Bull
Autor: Mike Bartlett

Direcció: Pau Roca
Traducció: Adriana Nadal
La Villarroel, 15 de març

La veu en off inicial —a més d’avisar el públic que apagui els maleïts mòbils— llença a l’aire la pregunta si, en la vida, som torejats o toregem. Tot seguit comença un espectacle de “linxament” (Roca dixit) en l’àmbit laboral. Seixanta minuts són suficients per contemplar la progressiva degradació moral i professional de Thomas, víctima propiciatòria dels seus companys de feina, que s’hi rabegen sense cap mena de pietat ni compunció. La batalla implacable per mantenir-se en el lloc de feina els condueix a traspassar tots els límits ètics per guanyar l’envit, costi el que costi.

El rodatge de l’obra de segur que permetrà gaudir de tota la força que insinuen les interpretacions dels quatre actors. Mar Ulldemolins (Isabel) encarna amb ímpetu admirable l’aparent feblesa d’una fura disposada a tot per devorar la presa. Marc Rodríguez (Thomas) va perdent cada vegada més capacitat d’ofensiva i, impertèrrit, acaba convertint-se en un animal malferit, que espera només que el rematin. Amb més limitació de registres, Joan Carreras (Tony) esdevé un líder de guant blanc, doblat de dandi, que calcula molt bé els moviments. Més secundari, David Bagés (Carter) resol amb determinació el seu personatge, prototípic directiu insensible, cínic i fred, que actua quirúrgicament sense embrutar-se gens.

Des del títol, el text original fa una referència taurina, a tall de símil, una mica agafada amb pinces. En l’estrena catalana s’explicita l’embolcall taurí amb un xou previ a la funció, en què se simula una plaça de bous a punt de començar el carnatge. És una addició sobrera i fins i tot contraproduent. S’hi escau molt més un ring, com en l’estrena britànica. Amb públic a totes bandes, Bull disposa l’espai escènic en un quadrilàter, on només hi ha un dispensador d’aigua. Res més. Tot depèn de l’aferrissada lluita verbal i física dels quatre actors, molt ben conduïda, que dibuixen sobre l’arena coreografies atentes a l’acarnissament contra el més feble i a la seductora i criminal eròtica del poder.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.