Catalunya trenca amb el calendari espanyol

Les diades són símbols, com també ho són el fet de protestar contra allò que signifiquen. El 6 de desembre és una data assenyalada al calendari espanyol, però els ulls estaran posats en la reacció d’una part de l’Estat durant aquest dia. I és que, des dels municipis catalans amb governs independentistes, el 6D també serà simbòlic. Perquè escenificarà el rebuig o la desobediència a la màxima representació legal de l’Estat.

El darrer 12 d’Octubre, Badalona va ocupar les portades de la premsa després que un regidor trencara, davant de les càmeres, l’ordre judicial que volia impedir l’obertura del consistori durant aquell dia. Aquest acte, també simbòlic, va esdevenir mediàtic. Però l’independentisme català va trobar a faltar una acció més coordinada entre tots els ajuntaments.

Per això, des de l’Associació de Municipis per la Independència –AMI– s’ha dissenyat una estratègia inclusiva per a tots els ajuntaments independentistes, amb la intenció de reforçar el simbolisme que implica rebutjar conjuntament la Constitució. Tot, des d’una autonomia local que promourà distints actes a cada municipi. Però tots amb un mateix fons: el de rebutjar la Constitució. “Perquè no ens hi representa”, afirma Arnau Mata, portaveu del Govern municipal de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat.

Neus Lloveras és l’actual alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’AMI. Aquesta associació ha convidat el personal electe dels ajuntaments a treballar el 6D. La proposta no s’ha ampliat al funcionariat intern dels consistoris, “que hauran de decidir si treballen o no, com poden fer també en qualsevol dia festiu”. La intenció, sobretot, és fer visible la feina que es farà durant aquest dia, pel que els equips de Govern de municipis com Vilanova i la Geltrú o Sant Vicenç dels Horts no es limitaran a treballar al despatx: també faran feina de carrer.

A la capital del Garraf se celebraran activitats adreçades als infants. També es té prevista la lectura pública d’un manifest de “reivindicació”. Lloveras, però, assenyala el caràcter “positiu” d’aquesta protesta, que s’expressarà enmig d’un acte solidari que consistirà a recaptar fons dels pares dels menuts “per a la marató de TV3”. Segons l’alcaldessa, “l’objectiu, a més de la reivindicació, és mostrar que els càrrecs electes estem al servei del ciutadà durant els 365 dies de l’any”.

A uns cinquanta quilòmetres, des de Sant Vicenç dels Horts es planteja una estratègia similar. La idea és obrir les portes de l’Ajuntament, tot i que no hi haurà atenció al públic perquè els treballadors municipals estan exempts d’aquest acte. Arnau Mata entén que els treballadors interns “no han d’estar involucrats en aquests actes de forma oficial, perquè es tracta de decisions polítiques que no poden posar en perill la seva seguretat laboral”. Segons aquest testimoni, una altra decisió en aquest sentit seria “tirar pedres a sobre de la nostra teulada”. En canvi, pel que fa als regidors independentistes –la meitat del total en aquest municipi– “és coherent que hi vagin a treballar, perquè ells mateixos volen canviar un règim que s’homenatja durant aquest dia”. La decisió presa per simbolitzar l’acció política en aquesta localitat és la del treball de carrer. Els regidors independentistes visitaran els barris d’aquest municipi del Baix Llobregat per tal d’estar “a prop dels veïns”.

Criteris dispars

Aquesta decisió de l’AMI, però, defensa i garanteix l’autonomia local de cada municipi per celebrar el 6D. Per això, Montse Venturós, alcaldessa de Berga, afirma que en aquesta localitat no es farà cap acte de carrer. El motiu, que “l’objectiu és normalitzar aquest dia com a jornada de treball, pel que l’impacte mediàtic és el que menys ens importa”.

A l’Ajuntament de Berga, els càrrecs electes aniran a treballar “com en qualsevol altre dia normal”. Almenys, setze dels seus disset regidors, que pertanyen a formacions independentistes o que rebutgen l’actual Constitució. Pel que fa al funcionariat municipal, la crida també ha donat llibertat de tria a aquest col·lectiu, tot i que es té constància que “alguns d’aquests treballadors també faran jornada laboral”.

Montse Venturós valora positivament la proposta de l’AMI, “perquè qüestiona el caràcter festiu d’aquest dia”. Si bé, reconeix que “ens agradaria que aquesta data passés a ser un dia normal com qualsevol altre. Perquè a nosaltres, la Constitució espanyola no ens diu res”, afirma l’alcaldessa de Berga.

L’ombra judicial

Els darrers actes similars a aquest celebrats a Catalunya han estat vigilats pels tribunals espanyols. Alguns dels participants, fins i tot, han passat pels jutjats o romanen a l’espera per fer-ho. Des del referèndum del 9N fins a la detenció de Montse Venturós, les actuacions judicials contra aquesta mena de gestos han estat constants.

En aquest sentit, és lògic dubtar sobre la possibilitat que els tribunals actuen contra els ajuntaments catalans que obriran les portes el 6D. Neus Lloveras assegura que “la proposta no mostra cap forat jurídic susceptible de ser sancionat”. Reconeix, en canvi, que “darrerament s’han buscat fórmules jurídiques d’allò més innovadores per judicialitzar tot allò que es mou a favor del sobiranisme”.

Catalunya prepara una nova data per expressar la voluntat de gran part de la seua població. Una voluntat que camina, majoritàriament, des de la disconformitat amb la Constitució espanyola fins al desig d’independència, tal com han mostrat els darrers resultats electorals. Després de l’11 de Setembre, del 12 d’Octubre i de les nombroses manifestacions en suport als polítics encausats pels seus actes de desobediència, ara és el torn del 6 de desembre, un nou termòmetre que mesurarà el moment de l’independentisme català.