El Parlament de les Illes va aprovar el passat dimarts la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtic. Es tracta d'una nova norma que, entre altres coses, preveu fortes multes per qui s'entesti a mantenir en via pública símbols de la dictadura franquista, que reconeix totes les víctimes de la Guerra Civil i que, també, declara “il·legals” els judicis derivats d'aquell conflicte.
Allò més rellevant des del punt de vista polític, de l'aprovació d'aquesta nova norma, és que per primera vegada tota la Cambra balear, inclòs el PP, que habitualment solia desmarcar-se d'intents semblants, ha votat a favor de la immensa majoria de l'articulat de la nova llei, i únicament hi hagué discrepància en la imposició de les sancions. Mai, al llarg de tres dècades i mitja d'existència del Parlament autonòmic illenc s'havia arribat al consens en reconèixer “totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista”. Tal com digué davant del Plenari la diputada socialista Sílvia Cano, “és molt significatiu que en 35 anys no haguéssim condemnat el franquisme, avui ho feim”. El consens fou possible perquè l'esquerra s'avingué, com demanava la dreta, al reconeixement de “totes les víctimes” de la Guerra Civil i no només les del bàndol republicà.
La llei
La nova llei aprovada a les Illes preveu, entre altres coses, la realització en el termini d'un any d'un cens d'elements franquistes que hi ha arreu de tot l'arxipèlag. Una vegada fet i en mans de l'Executiu, s'haurà de procedir, segons diu la norma, a la “seva retirada o destrucció”. Els representants de famílies de víctimes del franquisme i de l'associació de Memòria Històrica han saludat la llei -i han participat, aconsellant, en la redacció- i confien que serveixi per retirar tot allò que recorda l'infame dictadura, inclòs el monument de Sa Feixina, tot i que la seva demolició ha estat recorreguda davant de la justícia i el magistrat decretà que cautelarment no es podia tombar.
Per altra banda, és també significatiu que la llei de Memòria i Reconeixement Democràtic que crei un règim sancionador -l'únic punt en que PP i Ciutadans es desmarcaren de la resta de formacions: PSOE, Podem, Més per Mallorca, PI, Més per Menorca i Gent per Formentera- amb l'objectiu d'impedir que s'eviti la retirada o destrucció dels símbols franquistes. Així, les sancions previstes van dels modestos 200 euros fins a la quantitat molt important de 150.000 euros. També és força important que la llei impedeixi que el Govern “subvencioni, bonifiqui” o “presti ajust públics” de qualsevol tipus als que hagin estat sancionats per aquest motiu i a tot aquell que atempti o toleri pràctiques contràries a aquesta normativa. Així mateix, la llei preveu la confecció d'un cens de víctimes i la salvaguarda dels arxius sobre el conflicte de 1936-1939 i el franquisme.
La nova norma també “anul.la” totes les “sentències i resolucions de les causes instruïdes amb caràcter penal, civil i administratiu, dictades per raons polítiques a les Illes Balears pel règim franquista, incloent-hi les sentències dels consells de guerra, tribunals de responsabilitat política, tribunals populars, Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme i del Tribunal d'Ordre Públic”.
Aquesta llei és la segona que aprova el Parlament balear en aquesta legislatura per honorar les víctimes de la rebel.lió militar de 1936 i de la dictadura de Francisco Franco. Com es recordarà, el 31 de maig de 2016 s'aprovà la llei de Fosses que ha permès l'inici de la campanya de localització i, després, excavació de les fosses comunes on s'hi depositaren els cossos dels activistes demòcrates assassinats pels feixistes durant la Guerra Civil. Es tracta d'una campanya que no ha finalitzat, ni prop fer-hi, que s'inicià el mateix anys 2016 i que ha permès desenterrar restes de 52 persones a dos enterraments diferents. El passat mes de gener se celebrà la primera cerimònia civil de lliurament als seus familiars dels ossos identificats de 14 assassinats a mans dels feixistes, en un acte molt emotiu celebrat a Porreres, poble mallorquí en el cementiri del qual hi ha la principal de les fosses comunes de les Illes.