Quan ara fa un any, a Grenoble, els membres de l’anterior equip de govern de la ciutat —integrat per Compromís i el PSPV— botaven d’alegria en saber-se que València seria la Capital Verda Europea de 2024, no podien imaginar —no volien imaginar— que els 600.000 euros del guardó i els esdeveniments associats a la fita en qüestió quedarien en mans d’un govern local comandat pel PP en companyia de Vox.
Potser es tractava d’un missatge encriptat i la capitalitat verda tenia a veure, en realitat, amb el color corporatiu de la formació ultra. Perquè, des del 20 d’octubre passat, quan María José Català i Juanma Badenas van segellar l’acord de govern al Saló de Vidre consistorial, València és la ciutat més important de l’Estat amb un pacte d’aquestes característiques. Podríem afirmar, per tant, que València no només és Capital Verda Europea, sinó també capital verda espanyola.
Català s’ha vist obligada a un pacte que sempre va manifestar que preferia evitar. És cert que la llei de règim local li posava en safata la investidura amb els únics vots del PP, ja que, per tal d’evitar-ho, calia que Vox en sumara els seus als de Compromís i PSPV. Però l’elecció com a alcaldessa eren tan sols els primers 200 metres de la seua marató particular. Li’n quedaven 42.000 més.
Per això ha accedit a compartir amb Vox la tasca de govern, malgrat que Badenas i ella mantenen una relació gèlida des que, sent ella la consellera d’Educació, promoguera la venda del 70% de la titularitat de la Universitat Internacional de València (VIU) —sufragada per la Generalitat i de la qual el mateix Badenas era rector— al grup editorial Planeta. Davant d’un notari, Badenas va enumerar les irregularitats que, segons ell, s’havien comès en aquella operació.
La mala maror venia de lluny i els signes d’esgotament van evidenciar-se de seguida en els gestos de l’alcaldessa Català. Els quatre vots de l’extrema dreta eren claus per a tirar endavant qualsevol mesura, i Vox, conscient de la seua posició de força, va optar per visualitzar-la des de bon començament. L’aprovació de les noves ordenances fiscals, l’elecció del nou gerent de l’empresa urbanística municipal Aumsa, el canvi d’accent gràfic —d’obert a tancat— de València, la designació dels alts càrrecs de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) i el conveni urbanístic amb el València CF per a la represa de les obres del Nou Mestalla han estat alguns dels temes de discòrdia.
L’últim de tots, el de l’estadi, és el que ha generat més controvèrsia. L’11 de setembre, en tornar de les vacances estivals, Vox va convocar una compareixença de premsa en què Badenas, com a portaveu del grup, va deixar clar que no validarien cap mena d’acord amb Peter Lim, el magnat singapurès que —a través de la mercantil Meriton Holdings— posseeix més del 95% de les accions del club. Ja feia setmanes que el lletrat José Marí Olano, com a regidor del PP, s’estava reunint amb els dirigents de l’entitat valencianista per tal d’aproximar posicions amb la intenció de reprendre unes obres que van quedar aturades en sec el febrer de 2009. Ja fa prop de 15 anys.
La designació d’Espanya com una de les tres seus —amb Portugal i el Marroc— del Mundial de futbol de 2030 ha introduït un element més de preocupació. La llista de ciutats que albergaran algun partit s’ha de tancar abans del gener, raó per la qual resulta urgent conèixer la disponibilitat o no del recinte situat a l’avinguda de les Corts Valencianes, en una de les eixides nord de la ciutat.
Les vinculacions de Badenas amb l’empresari de la comunicació Miguel Zorío han fet surar tota mena de suposicions. Tant ell com el seu advocat, Pablo Delgado —afí a Vox i lletrat de Francisco Camps—, maniobren perquè Lim no reprenga l’execució de l’estadi i traspasse el control del club. O, si més no, que un agent urbanístic aliè efectue les obres restants, valorades en 200 milions d’euros… Aliè o no tant, perquè Zorío assegura que té el compromís d’una constructora en concret i hi ha qui fins i tot veu al darrere la mà de Luis del Rivero, l’antic propietari de Sacyr. El diari Las Provincias, alineat de manera sistemàtica amb l’alcaldessa en cada tema, també ha marcat distàncies amb ella en el cas del Mestalla.
Precisament això, la seua inseguretat a l’hora de signar o no un conveni urbanístic amb Lim, va acabar de persuadir Català de la necessitat de comptar amb una majoria més sòlida al darrere. El detonant va activar-lo el PSPV, però havia estat instigat per Vox.
Efectivament, els socialistes van registrar una moció en què instaven Marí Olano a desmarcar-se de les negociacions amb els directius de l’equip. El motiu? Que només té un 25% de dedicació a l’Ajuntament, mentre manté la condició de soci de la branca legal de la consultora KPMG, que repetidament ha prestat els seus serveis al València CF. El conflicte d’interessos sembla notori, però l’alcaldessa ha requerit un informe sobre la matèria i el secretari —que l’ha signat— no hi veu inconvenient. Badenas, l’11 de setembre, va ser la primera persona que va alçar la llebre sobre la possible incompatibilitat d’Olano.
Teledirigits des de Madrid
Els moviments de Vox a la casa gran venen predeterminats per les consignes que els arriben des de Madrid. Hi té un paper clau la catalana Montserrat Lluís Serret, que ha deixat de ser la mà dreta del vicepresident de Castella i Lleó (Juan García-Gallardo) per tal de coordinar l’estratègia del partit a cada territori.
Ella és la persona de confiança d’Ignacio de Hoces, diputat al Congrés per Badajoz amb un pes ascendent al si de la direcció estatal. Hoces va tutelar l’elecció dels tres consellers de Vox a la Generalitat Valenciana, així com de la majoria de càrrecs de confiança. Encara que les dues cares visibles de la formació són Santiago Abascal i Ignacio Garriga, el poder real recau sobre ell i tres persones més: el portaveu i eurodiputat Jorge Buxadé, Kiko Méndez Monasterio —exdirector de La Gaceta — i Gabriel Ariza, que és fill del propietari del grup Intereconomía, Julio Ariza.
De Hoces i Lluís, doncs, podrien escriure un llibre sobre les negociacions amb el PPCV a la Generalitat i l’Ajuntament. Ignacio Gil Lázaro, l’home de confiança valencià d’Abascal, hi ha tingut un paper secundari. De qualsevol manera, la seua filla Belén Gil treballa al bufet del lletrat Delgado, cosa que arredoneix el cercle d’interessos que orbita al voltant de Zorío i el Nou Mestalla.
Gil Lázaro és la persona que va fitxar Carlos Flores Juberías com a número 1 de la llista de les Corts i Badenas per a encapçalar la de l’Ajuntament, però ha quedat bandejat. L’estructura estatal del partit controla cada passa que s’hi fa. No debades, De Hoces i Lluís han traçat el full de ruta per collar Català i abocar-la al pacte, vetant acords amb ella en aspectes com el disseny de la cúpula de l’EMT, en què Badenas es mostrava més receptiu.
És Montse Lluís qui ha acordat amb el PP les àrees de la ciutat de València que restaran en mans de Vox, que en seran tres: Ocupació, Empreniment i Formació; Família, Majors i Tradicions, i Parcs, Jardins i Espais Naturals. Les tradicions inclouen les festes, tret de la més important de totes, les Falles, que continuarà sent dirigida pels populars.
Falles era una de les tres àrees que —amb Urbanisme i Hisenda— Badenas desitjava situar sota el control de Vox. Com ja va succeir a la Generalitat, la realitat els ha col·locat en una posició més tímida, que equival a una part minúscula del pressupost municipal.
El pressing de Vox per accedir al govern local de València és l’avantsala del que podria passar a unes altres ciutats importants com ara Alacant o Sevilla, en què els populars tampoc no gaudeixen de majoria absoluta. Caldrà veure, tanmateix, la reacció del PP després dels primers mesos de cohabitació. Un cop hagen eixit endavant els primers comptes municipals, que marcaran les línies mestres del nou equip de govern, els populars podrien sentir la temptació de desempallegar-se’n. Una moció de censura de Vox amb l’esquerra seria del tot improbable i Català podria prorrogar els pressupostos en els anys següents. Ara bé, els seus maldecaps per a aprovar les mesures del dia a dia continuarien com fins ara. És això el que permet intuir un matrimoni més o menys estable.
Un viacrucis
L’alcaldessa de València ja ha recorregut algunes estacions de penitència. Mestalla a banda, ha presenciat com Badenas estripava en públic —després dels minuts de silenci per una víctima de la violència masclista— uns papers del seu regidor de Cultura, José Luis Moreno.
Aquells papers pretenien ajornar un debat que Vox pretén accelerar: la modificació de l’accent gràfic de la ciutat, que volen tancat i no obert, com dictamina la normativa actual. És un gest de complicitat envers els sectors secessionistes de la ciutat, articulats al voltant de Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), però Català preferia parlar-ne més endavant.
En canvi, l’obsessió de Vox amb aquest tema els ha dut a rebre el vot favorable del PP en la comissió corresponent i a posar una bandera d’Espanya damunt de l’accent obert de la sala de premsa per tal d’amagar-lo per complet. Ara haurà de ser l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) qui es posicione sobre el tema, previsiblement en contra de la mutació suggerida. En aquest cas, caldrà comprovar quina és la reacció de Vox, ara que ja forma part del poder.
De moment, Badenas s’ha erigit en element incontrolable. Hi juga a favor la relació tempestuosa que ja va tenir en el passat amb Català, però també el seu caràcter, menys dòcil que el del torero retirat Vicente Barrera a la Generalitat.
Badenas, a fi de censurar la lentitud dels canvis en matèria de mobilitat urbana, no ha dubtat a qualificar Català de “Mari Grezzi”, fusionant el seu primer nom i el cognom de l’edil de l’àrea en temps de Compromís. Quan ha eixit a col·lació la Capitali Verda Europea de 2024, Badenas s’ha afanyat a criticar els “ecolojetas” —la manera com es refereix als ecologistes— i la “dictadura socialcomunista i ecoprogressista”. Com la seua formació, qüestiona obertament l’escalfament global provocat pel canvi climàtic.
Les àrees més estretament vinculades amb aquesta capitalitat, però, han recaigut a les seues mans. Eren les que abans gestionava el vicealcalde segon, Sergi Campillo. No és una qüestió menor, perquè, fins ara, les mesures sobre sostenibilitat ambiental i lluita contra la contaminació eren votades conjuntament per PP, PSPV i Compromís, amb l’oposició contundent de Vox. La setmana passada, curiosament, l’absència de regidors de PP i Vox a la sala de plens —entre els quals, l’alcaldessa— va permetre que una iniciativa socialista sobre la zona de baixes emissions (ZBE) fora aprovada per majoria.
Els Gay Games és un altre aspecte que es preveu molt polèmic. Previstos per a l’any 2026, València va ser designada la ciutat seu per la seua defensa desacomplexada de la diversitat sexual. Res a veure amb el nou govern imperant, que per la part de Vox parla sense embuts del “lobby gai”. Badenas ha dit que la definició “no és afortunada” i que és més partidari, textualment, d’uns “Normal Games”.
A més, les entitats LGTBI, aixoplugades sota la Fundació Valencià Diversitat, podrien quedar fora del comitè organitzador de l’esdeveniment, cosa que, segons alerten els grups de l’oposició, tindria les seues conseqüències. El canvi de seu no seria en absolut descartable per la manca de sintonia entre el consistori i els col·lectius de defensa dels drets de les persones homosexuals.
El panorama, per a Català, no és gaire engrescador. Ha arribat a aquest pacte perquè havia de fer de la necessitat virtut, però en l’acte de signatura ni tan sols va voler encaixar la mà de Badenas en públic. Cada nit, quan marxe al llit, li costarà conciliar el son. És ben conscient que dorm amb el seu enemic.