A les classes d'història dels instituts a penes s'escolten noms de dona que hagen tingut un paper essencial o important en aquesta. Estan esborrades de la història. Invisibilitzades. Els manuals d'estudi d'ESO i Batxillerat estan plens de personatges masculins que han participat en la història. Mentrestant, les dones queden relegades a pàgines complementàries, que ben lluny queden del centre de la matèria. A més, els apartats on apareixen relats sobre el paper de les dones no solen estar dins del temari d'avaluació i com diu la historiadora Vicenta Verdugo "tot allò que no és avaluable és prescindible". Açò explica que els joves tinguen un escàs coneixement sobre el paper de la dona al llarg dels temps, el que comporta que a penes tinguen referents femenins.
A la vista d'aquesta realitat, el Centre Cultural La Nau, amb la col·laboració de la Conselleria de Justícia, ha volgut posar fi a aquest silenci i oblit de les dones en els llibres de text, que ja perdura massa anys, especialment durant el franquisme a l'estat espanyol. Malgrat el fet que foren víctimes de la repressió i a més protagonistes de formes pròpies de resistència, els discursos oficials les han invisibilitzat. Per això s'ha llençat el llibre 'Dones i repressió franquista. Una guia per al seu estudi en València', amb la finalitat que la societat conega les pràctiques de resistència que les dones portaren a terme. El que es pretén amb aquest llibre és acabar amb l'ideal que les dones quedaren sotmeses durant els anys del franquisme, si no que aquestes també s'alçaren contra el règim i aconseguiren avanços gegants cap a un futur més just.
La repressió política que es visqué durant la dictadura franquista és ben coneguda per tothom. Potser el que no es coneix tant, principalment perquè s'obvia als llibres escolars, és la doble repressió que patiren les dones durant aquells anys. "Represaliades per roges i dones", explicava Ana Aguado,autora del pròleg de la guia. I és que més enllà de la repressió que patiren les persones pertanyents al bàndol contrari, elles en patiren més per la seua condició de dones. S'imposà una repressió de gènere establerta pel model patriarcal d'aquells anys.
Més enllà de l'escassa presència del paper femení als llibres, hi ha a més una representació parcial. Els llibres mostren una perspectiva acrítica, sense reflexió i que sobrevalora el suport al règim i infravalora les actituds de rebuig", afirma Carlos Fuertes, coordinador de la guia. Igual que en la resta de disciplines, es mostra a la dona com un objecte passiu i no com a un subjecte amb capacitat de resistència.
Tanmateix, 'Dones i repressió franquista. Una guia per al seu estudi en València' està a l'abast de tothom, ja que aquesta també pretén difondre entre la societat el relat d'aquelles dones que van obrir el camí cap a la igualtat. "S'ha de visibilitzar allò ocult per a formar una memòria col·lectiva on es mostren totes les visions", sentenciava Vicenta Verdugo, l'altra coordinadora del llibre.
Amb aquesta guia el País Valencià segueix la senda de Catalunya. Fa deu anys la secció Sindical de la CGT de Catalunya publicà, sota el nom 'Entre l'anonimat i la resistència (Dones i franquisme)', una guia didàctica per orientar el professorat en aquesta matèria. La finalitat d'aquesta era que els joves també tingueren referents femenins i no solament masculins. Afirmaven que noms com el de la gironessa Carmen Alcalde haurien de sonar a les aules dels instituts. La periodista i escriptora fundà, junt amb Maria Rosa Prat, el setmanari Presència, el qual patí la censura del règim franquista, i amb la introducció de la Llei Fraga, va ser diverses vegades expedientada. Aquest és un dels exemples del tipus de resistència que les dones durant la dictadura a l'estat espanyol iniciaren, i que solen passar desapercebuts als llibres d'història.
Cada cop són més les veus que volen posar fi a aquest oblit del paper protagonista femení en la història, i així fer veure que aquesta no ha estat protagonitzada només pels homes. S'han de rescatar els noms d'aquelles que un dia lluitaren per aconseguir una societat més justa i igualitària. Dones que trencaren amb els estereotips dels seus temps i donaren la seua vida per un futur més just i pels drets de les dones.