resposta ciutadana

Crònica d'un esclat primaveral

Després que el Tribunal Suprem decidís fer entrar en presó Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, carrers i places del Principat s'han omplert en el que ha estat una resposta massiva.

 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Calia esperar-ho. Si el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, decidia empresonar els qui divendres havien de comparèixer davant d'ell, la indignació ompliria els carrers. Indignació lògica, tenint com ha anat la setmana. Abans que es fes oficial la candidatura de Jordi Turull a ser investit president de la Generalitat, el jutge, sabedor d'aquesta proposta, cridava a declarar divendres Turull i la resta de diputats independentistes encausats. Tot per impedir, presumptament, la investidura de Turull. Finalment, no ha estat ell qui l'ha impedida. Però això és una altra història.

El fet és que tots els qui han comparegut han entrat a la presó: Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Qui no ha comparegut, Marta Rovira, ha estat perquè ha decidit marxar a l'exili. En la mateixa tarda de divendres, Llarena emetia l'euroordre de detenció contra els exiliats, exceptuant Anna Gabriel: Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira. Tots ells reclamats per rebel•lió i malversació. Tot els ingredients per a la indignació hi eren. I el carrer ho ha fet notar.

Com sol passar en aquests casos, la indignació ha estat fruit de l'espontaneïtat. Prova d'això és que mentre la Diagonal de Barcelona era tallada cap a les 19.30 en una convocatòria improvisada dels Comitès de Defensa de la República (CDR), mitja hora després una multitud es dirigia a Plaça Catalunya, on Òmnium havia convocat la gent a les 20.00. Entre pancartes i crits que exigien la llibertat dels presos polítics, sonava, cada cop amb més fermesa, una crida que s'ha anat generalitzant: la demanda d'una vaga general.

La protesta de Diagonal es traslladava, tot seguit, cap a la delegació del Govern espanyol, ubicada al 278 del carrer Mallorca. A uns 10 minuts caminant. Eren uns pocs milers de persones els que caminaven. Arribats al destí esmentat, alguns intentaven trencar, sense èxit, el cordó policial que protegia l'edifici. Les cassoles ja sonaven de fons. El soroll metàl·lic de gent anònima protestant des dels balcons ja és ben freqüent. També sonaven els cops de porra. Començaven a haver-hi ferits, gent amb el cap sagnant.

/XAVIER PUIG

Eren les 20.00 h. I la delegació del Govern espanyol es trobava protegida per les dues bandes del carrer des d'on s'hi pot accedir. Gent concentrada a Plaça Catalunya començava a sumar-se a la protesta en front de la Delegació. Mentrestant, es repetien càrregues entre els carrers Roger de Llúria i Provença. Les cassoles encara sonaven. La protesta s'expressava de mil maneres. Per exemple, amb la crema de fotos de Pablo Llarena, el jutge que ha decidit la presó provisional dels encausats. El rei espanyol té amb qui compartir honors. Els Mossos també rebien retrets. "El vostre conseller és a la presó", sentien. I les càrregues tornaven.

Cap a les 22.30, aquesta ha estat l'escena que s'ha mantingut. Amb manifestants conscients que no podien superar el cordó però que no volien deixar de ser-hi. Sabedors, també, que la força cal emprar-la amb intel·ligència i que superar un control policial no duia gairebé enlloc. I a poc a poc la mobilització s'ha anat reduint, a l'espera de brots continuats i sense relaxació previsible. Hi ha un estat d'excepció i la gent n'és conscient.

Cap a on va tot?

Les mobilitzacions eren del tot pronosticables. Però hi ha elements que fan preveure, qui sap, l'inici d'una empenta definitiva protagonitzada des de la ciutadania. En xarxes internes són molt constants els crits a la mobilització organitzada, a no perdre els nervis, a evitar la desbandada. Molts consideren que aquesta decisió judicial pot ser l'element que impedeixi la marxa enrere.

Potser es veurà amb vagues generals prolongades, amb mobilitzacions constants, amb accions de més o menys encert. Tot sorgirà del poble, de manera automàtica. Com tot el que ha anat sorgint fins ara, per més que les interlocutòries judicials s'entesten a assenyalar responsables individuals. Ara, la mateixa gent ha iniciat la primavera catalana, que tot just comença al caliu de la ràbia despertada per l'enèsim episodi de repressió.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.