Energies netes

Balears contra el canvi climàtic

La presidenta balear aconsegueix del ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, el compromís verbal de col·laborar en la posada en funcionament de l'estratègia illenca contra el Canvi Climàtic que prohibirà els vehicles dièsel el 2025 i limitarà els de benzina el 2035, a més de tancar la central elèctrica d'Es Murterar,  canviar el combustible de la de Maó i promocionar els cotxes elèctrics i la creació d'electricitat solar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Govern espanyol s'ha compromès a “reforçar” la interconnexió energètica entre les Illes i la península, perquè així l'arxipèlag pugui importar “tota l'energia” renovable que necessiti. D'aquesta manera, l'Executiu illenc podria tancar, tal com desitja, la central elèctrica d'Es Murterar, a Alcúdia -nord de Mallorca-, que funciona amb carbó i gasoli. Ara bé, el ministre espanyol d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, no volgué establir terminis per assolir l'objectiu, segons explicà als periodistes la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, després de la reunió que celebraren tots dos a Madrid el dijous dia 22 de març.

 

Compromís sense terminis

El desplaçament de Francina Armengol a Madrid tenia per objectiu explicar al ministre què és la futura llei contra el Canvi Climàtic, que ha iniciat el tràmit parlamentari a les Illes, i que preveu, entre d'altres mesures, la prohibició d'entrada a l'arxipèlag de nous vehicles dièsel a partir de 2025 i la limitació a partir de 2035 dels de benzina, per així afavorir els elèctrics, a més d'implantar nous sistemes nets de generació energètica, com el de les plaques fotovoltaiques. Enguany, l'Executiu ja està invertint uns 14 milions d'euros en crear punts de recàrrega elèctrica per a vehicles a totes les Illes, de tal forma que Balears s'està situant com el territori de l'Estat punter en aquest àmbit. Per una altra banda, el ministre assegurà, segons Armengol, que ajudarà les Illes a implantar parcs fotovoltaics.

Nadal es mostrà “receptiu” i mostrà la disponibilitat a “col·laborar” amb les ànsies balears d'intensificar la lluita contra el canvi climàtic. A tal efecte, fins i tot “s'ha compromès” a “reforçar al màxim” la interconnexió energètica, a través de cable, entre les Illes i el continent. L'aposta de Madrid es farà “a tota velocitat”. O si més no així Armengol digué que li havia assegurat l'autoritat espanyola. Per al Govern balear és fonamental assolir una importació suficient d'energia neta que li permeti tancar la central tèrmica d'Es Murterar que genera energia a través del carbó i del gasoli, que són molt contaminants.

L'aposta contra el canvi climàtic de l'Executiu illenc va néixer l'estiu de l'any passat quan va anunciar que la meitat de la potència generadora d'Es Murterar es tancarà abans de 2020 i la resta en anys successius, a mesura que s'anirà introduint energia neta. També es comprometé a que la central energètica de Maó, a Menorca, canviara de combustible: de funcionar amb gasoli passarà a fer-ho amb gas natural. L'anunci es va fer com allò més destacat del Pla de Transició Energètica que impulsa el Govern, l'objectiu del qual és anar substituint l'energia més contaminant per la més neta. “La fita és que les Illes Balears puguin assolir el 100% d'energia renovable el 2050”, va dir aleshores Armengol. Així mateix, la presidenta illenca feia un acte de realisme quan acceptava que tot el procés de canvi “s'ha de consensuar amb empreses, entitats i el Govern espanyol, que és de qui depèn la decisió final sobre les centrals” energètiques de les Balears.

És en aquesta fase en la qual es troba ara l'Executiu de Palma. Vol convèncer Nadal que posi en marxa immediatament l'ampliació de la interconnexió energètica entre la península i les Illes. El ministre ha dit que sí, que es compromet, però va defugir posar qualsevol termini: “és qüestió d'assolir fites i no de posar terminis”, va dir, segons la presidenta balear.

A pesar de la falta de terminis, Armengol es va mostrar satisfeta per com havia anat la visita i confiada -o així almenys ho va dir en públic- en que “el més aviat possible” el seu Govern podrà tancar Es Murterar.

Des de 2012 la interconnexió energètica permet -a través del cable que uneix Sagunt, al País Valencià, i Santa Ponça, a Mallorca- a les Illes importar el 23% de la demanda elèctrica general. Gràcies a aquest enllaç -que en realitat són tres cables- fins el 16% de l'electricitat que es consumeix a les Illes és renovable. L'aspiració del Govern és que Madrid assumeixi l'ampliació de la capacitat d'importació energètica de manera immediata per poder realitat l'esmentat Pla de Transició Energètica.

Per una altra banda, des de 2009 funciona el gasoducte que uneix el continent i l'arxipèlag a través del qual s'importa gas natural, més net que altres combustibles. El problema del gas, però, és que la crisi econòmica tallà de cop els projectes de perllongar el gasoducte a tots els municipis. De fet, a Mallorca únicament Palma, Calvià, Andratx, Marratxí, Muro, Alcúdia, Sant Llorenç i una part de Manacor, Felanitx i Llucmajor en poden gaudir. L'actual Govern, tot d'una de ser constituït, inicià els plans per ampliar la recepció de gas natural a totes les altres localitats. Actualment confia que l'any que ve la major part dels municipis estiguin connectats. En relació al plans inicials de desenvolupament de la xarxa del gasoducte es porten entre 4 i 5 anys d'endarreriment.

Entre que l'extensió del gasoducte s'ha endarrerit tant i que el tancament d'Es Murterar depèn del govern de Madrid, que fins ara havia donat llargues a l'assumpte, l'Executiu balear necessitava arrencar a Madrid el compromís formal d'incrementar força la capacitat d'importació d'energia a través de l'enllaç per cable amb el contenen. Sense la implicació a fons del govern de l'Estat és quimèric confiar en complir l'esmentat Pla de Transició Energètica i, per una altra banda, resultaria incongruent apostar per la limitació de vehicles contaminants i alhora emetre altes dosis de contaminació des de les centrals elèctriques. Per això resulta de valor estratègic un acord amb el ministre Nadal. De moment Armengol ha rebut bones paraules, compromisos verbals de col·laboració però no va poder obtenir terminis concrets.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.