Judicialització

El Suprem torna a impedir la llibertat de Jordi Sànchez i Joaquim Forn

Assetjat per una tuberculosi latent, Joaquim Forn semblava comptar amb tots els números per abandonar la presó d’Estremera. La fiscalia ho demanava, a canvi d’una fiança de 100.000 euros. El magistrat Pablo Llarena, però, no ho ha considerat així. Ni tampoc que Jordi Sànchez renunciara a ser investit president de la Generalitat de Catalunya ni el fet que anunciara l’abandonament de l’acta com a diputat. Tots dos continuaran en prisió provisional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimarts, la Fiscalia, per primera vegada, adoptava una posició ‘benevolent’ amb un dels presos polítics catalans. Era Joaquim Forn, conseller d’Interior destituït per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. El ministeri públic tenia en compte les «raons humanitàries» condicionades per la tuberculosi, malaltia que està latent en Forn segons una prova de tuberculina realitzat a la mateixa presó. Donava importància, també, al fet que Forn havia renunciat a l’acta com a diputat el 24 de gener, «mostra de la seua intenció manifesta de cessament de la seua activitat política». Un argument curiós, atès que el 2 de febrer, amb l’acta de diputat abandonada, la Fiscalia no contemplava en cap cas el seu alliberament, que tampoc no es va produir.

Aquesta postura sorprenent, però, no ha condicionat el criteri de Pablo Llarena. El magistrat del Tribunal Suprem, qui instrueix la causa, no ha volgut decretar la llibertat de Joaquim Forn. Ni tan sols a canvi dels 100.000 euros que volia imposar la Fiscalia. Perquè el jutge apunta a la seua intervenció «com a membre del Govern autonòmic i, especialment, com a conseller d’Interior, i per tant, últim responsable de l’actuació dels Mossos d’Esquadra». Segons el magistrat, la seua direcció va «contribuir a l’execució d’actes de violència per part d’uns altres, adreçats a permetre el referèndum com a element indispensable per a la declaració d’independència, que sorgeix per l’abandonament de l’obligació policial de garantir l’ordre constitucional i legal». També fa esment, l’escrit, a un tweet de Forn. «Votarem, no ens fa por», va expressar. «Això, examinant el context en què té lloc, és fortament indicatiu d’una incitació dirigida a les mateixes masses socials favorables a la independència que ja havien actuat amb violència als referits incidents, a acudir a votar l’1 d’octubre al referèndum il·legal, a pesar de l’oposició de l’Estat, que s’anava a veure traduïda, com era lògic i esperable, en l’actuació de les forces policials».

El jutge considera també que Forn podria «destruir o ocultar proves» i intentar una possible fugida, a més de témer una «reiteració delictiva». Pel que fa a la malaltia que pateix Joaquim Forn, tot i que la defensa «va esmentar la malaltia del recurrent», «la seua existència no consta a aquesta Sala i no va ser al·legada ni documentada per la defensa».

La resolució sobre la petició de Jordi Sànchez ha estat gairebé idèntica. Si bé, aquesta era més esperada, atès que la Fiscalia demanava que l’expresident de l’Assemblea restara entre reixes. De res ha servit l’estratègia de Sànchez de renunciar a ser investit president, cosa que el Suprem també va evitar, impedint que el candidat eixira de la presó per assistir al ple d’investidura adduint a una possible actuació anticonstitucional des del Parlament.

En aquesta ocasió, el Tribunal Suprem es justifica en un possible «risc de reiteració delictiva» per impedir l’alliberament de Sànchez. L’escrit es refereix al fet que Sànchez «s’ha proclamat garant que se celebraria el referèndum del qual derivaria la declaració d’independència, llevat que el Govern de l’Estat ho impedesca amb actes impropis». I continua dient que «són múltiples les convocatòries que es feren des de l’associació que presideix perquè els ciutadans es congregaren en mobilitzacions orientades a dificultar la prohibició del referèndum».

La interlocutòria, a més, insisteix en la inexistència de presos polítics en aquesta causa, «sinó polítics que estan presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssims de rebel·lió i sedició entre altres». «Pretenien», diu el document, «amb violència absolutament imprescindible per consumar els seus propòsits de la legalitat constitucional per una altra distinta i espúria, segregar d’Espanya una part del seu territori».

I, tal com va expressar el document de febrer en què es denegà també la seua llibertat, «el sol·licitant manté el seu ideari sobiranista, el que resulta constitucionalment vàlid, però impossibilita el convenciment d’impossible reiteració delictiva que es tindria respecte a qui professe la ideologia contrària».

Demà serà el torn de compareixença dels diputats Jordi Turull, Carme Forcadell, Marta Rovira, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. Tots ells podrien tornar a ingressar en la presó.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.