Què signifiquen els símbols que apareixen en algunes de les obres d’art més famoses? Com es vivia la maternitat al segle XV? Quina era la moda de l’època? Què hi ha darrere dels protagonistes dels quadres? Doncs, totes les respostes es troben amagades en un dels conjunts gòtics pictòrics més importants d’Occident. Amb tot, la majoria dels qui visiten un museu no tenen els coneixements necessaris per a captar tots els misteris que guarden. I tot i el seu valor artístic, algunes d’aquestes obres passen desapercebudes.
L’agència de viatges Esplai.com compleix deu anys i, com que la seua tasca és fer viatjar a la gent, ara proposa un viatge cap enrere. Històric. Tal com ocorre a la pel·lícula estatunidenca Una nit al museu, en marxar els vigilants de seguretat, el museu pren vida i els protagonistes de les obres surten de les imatges. Aquest és el pla: passar un capvespre a l’interior del Museu de Belles Arts de València. La visita, que tindrà lloc el pròxim divendres 23 de març a les sis de la vesprada, comptarà amb experts encarregats d’explicar els misteris i els mites que envolten les obres. Amb aquesta mena de recorregut pels de decadència dels senyors feudals, els visitants podran “llegir” i entendre el llenguatge de l’època: imatges, signes i símbols.
Els organitzadors han fet una selecció amb les deu obres més emblemàtiques d’aquest museu ubicat, a més, en un dels entorns més ressenyables de la ciutat. Jeroni Vich i Vallterra fou l’ambaixador a Roma del rei de la Corona d’Aragó, Ferran II i, al voltant de 1525 va manar construir una casa. L’encarregat d’aquesta feina fou Agustí Munyós qui es va inspirar en l’arquitectura romana per construir aquest palau que compta amb una façana de més de 30 metres. Ara bé, d’aquest edifici sols ha sobreviscut al pas del temps el seu pati central que va ser reconstruït i ara forma part del Museu de Belles Arts de Valencia.
Com que des de fa 2000 anys la història de l’art d’Occident ha estat monopolitzada pel cristianisme, gran part de les obres seleccionades són religioses. Com ara alguns retaules com el de la Santa Creu, de Miquel Alcanyís; el de Bonifaci Ferrer, de Gherardo Starnina; o el de Sant Vicent Ferrer, de Miquel del Prado. Però també d’altres obres com la Mare de Déu del venerable Anyés, de Joan de Joanes; Sant Vicent Màrtir llançat al fem, de Dídac de Trèdia; o l’Abraçada de Jesús crucificat a Sant Francesc, de Francesc Ribalta. En aquest Top-Ten trobem dues obres de Pedro Orrente: el Martiri de Sant Jaume i la Magdalena.
Però, més enllà de ser una mostra del passat cristià del País Valencià, qui té un dels conjunts gòtics pictòrics més
importants d’Occident, també ens desvela trets significatius de la societat de l’època. La importància de la indústria del vellut i de la seda que va tenir la ciutat de València, especialment al segle XV, es pot observar en la presència freqüent d’aquests teixits a les imatges. La moda era un tret diferenciador de classes. És a dir, mentre que les grans fortunes podien lluir aquestes luxoses peces, els qui tenien una economia més empobrida s’havien de conformar amb roba de llana. Un dels misteris que es resoldran al capvespre del divendres 23 de març, quan el museu prendrà vida per endinsar-se en un viatge al passat.