El Govern de les Illes presidit per Francina Armengol vol esquivar la Llei d'Amnistia de 1977, que impedeix perseguir delictes relacionats amb la política comesos entre 1936 i 1977. Per això ha presentat -a través dels seus serveis jurídics- davant la fiscalia una denúncia per 52 crims contra la humanitat perpetrats a Mallorca entre 1936 i 1937, durant la Guerra Civil, pel bàndol franquista. El raonament de la petició és que en ser crims contra la humanitat no prescriuen i, per tant, no se'ls pot aplicar la citada norma que fins ara ha impedit investigar judicialment la repressió de la dictadura.
És la primera vegada que un govern autonòmic porta els crims del franquisme davant dels tribunals. L'Executiu de Francina Armengol ho fa emparant-se en la llei de Fosses que el Parlament balear va aprovar el 2016 i que preveu aquesta possibilitat.
Llei d'Amnistia
Serà interessant veure què diu la fiscalia balear i, si és el cas, el jutjat que li toqui en sort la denúncia, atesa l'existència de la citada Llei d'Amnistia, que fins ara i des de 1977 s'ha mostrat com un mur infranquejable per aquells que han intentat perseguir els delictes de la repressió exercida per la dictadura de Francisco Franco (1939-1975) i, inclús, pel bàndol franquista durant la Guerra Civil (1936-1939).
La llei fou aprovada l'octubre d'aquell any, després de les primers eleccions democràtiques -15 de juny de 1977- amb la intenció d'amnistiar els delictes relacionats amb l'aixecament franquista i la repressió, alhora que també s'amnistiava les activitats il·legals de l'oposició al franquisme. Malgrat que en el seu moment es va voler vendre com un producte de la “reconciliació”, en realitat fou un instrument per evitar que sota el nou règim democràtic es poguessin perseguir els crims comesos pel règim franquista -assassinats, desaparicions, requisa de bens, repressió, robatoris a gran escala...-, i tan efectiu ha estat que fins ara tots els intents de portar als tribunals alguns d'aquests delictes s'han trobat amb la negativa de la justícia a investigar-los perquè estan amnistiats.
Justament, davant l'evidència que la llei d'Amnistia referida és un mur que impossibilita que la justícia investigui entitats que han excel"lit en la lluita a favor dels drets humans, com són, entre d'altres, Human Rights Watch i Amnistia Internacional, han demanat en diverses ocasions a les forces polítiques espanyoles que deroguin aquesta norma, ja que entenen que no és compatible amb una democràcia que està a favor del Dret Internacional que protegeix els drets humans essencials. Però els partits no han volgut derogar-la. No només es tracta, com es podria pensar, de PP i PSOE, que en efecte han estat els valedors de la llei, sinó que també la protegeix, estranyament, Podemos. En efecte, EL TEMPS va tenir oportunitat de demanar al diputat per Balears d'aquesta formació, el jutge Juan Pedro Yllanes, si el seu partit estava a favor o en contra de la derogació i la resposta fou que “hi ha coses més importants i necessàries” i que "no cal” entrar en aquest debat.
Ara, però, per primera vegada, un govern autonòmic, el balear, intenta esquivar el mur.
La denúncia
Durant una de les fases de les excavacions de la fossa de Porreres -de la qual s'han començat a extreure els ossos d'un bon grapat d'afusellats en el cementiri d'aquesta localitat mallorquina el gener de 1937- la consellera de Cultura del Govern illenc, Fanny Tur, anuncià que, d'acord amb la Llei de Fosses aprovada el 2016, l'Executiu estudiaria els pròxims mesos recórrer a la justícia perquè investigui aquells assassinats perquè considera que són “crims contra la humanitat” que no “poden prescriure” i que per tant no se'ls pot aplicar la citada llei.
Ara, la denúncia -de 12 folis- presentada pels serveis jurídics de la comunitat autònoma davant de la fiscalia de les Illes argumenta que fruit de la llei de Fosses esmentada i de les excavacions que s'han realitzat fins ara -la de Porreres i altres- s'han estat trobat els ossos corresponents a 52 persones que foren assassinades entre l'agost de 1936 i el mes de març de 1937, que es tracte de delictes contra “la humanitat” que “no prescriuen”. I demana a la fiscalia que iniciï un procediment penal per esbrinar què va passar i quines serien les persones criminalment responsables.
La pretensió del Govern és interessant perquè, fins ara, la interpretació judicial sempre ha estat que la llei d'Amnistia de 1977 impedia investigacions d'aquesta mena i, fins i tot, experts constitucionalistes han alertat que si es derogués la norma la Constitució impediria la persecució legal dels possibles delictes franquistes perquè si no es trencaria el principi d'irretroactivitat segons el qual no es pot perseguir delictes que prèviament s'hagin extingit.
El Govern balear, amb la seva denúncia, vol posar a prova el mur, amb la confiança que és possible esquivar-lo.