Apple, per exemple, acaba de comprar Texture, una mena de Netflix de revistes digitals on, per 9,99 dòlars al mes, tenim accés a més de 200 revistes com National Geographic, Wired, Vanity Fair... A més a més, Apple té, als Estats Units, Regne Unit i Austràlia, el servei Apple News, un afegidor de notícies. Un equip tria les notícies més rellevants de tots els medis que permeten aquest servei, i les ofereix als subscriptors (gratuïts). En aquest cas, per exemple, els anuncis que apareguin tenen tres beneficiaris: Google, que és la propietària del servei DoubleClick; Apple, que vehicula les notícies a través de News; i finalment, el mitjà que ha fabricat la notícia.
M’ho advertia de jovenet un comercial: “Si vols fer diners compra i ven, no fabriquis”. I els mitjans de comunicació són fabricants.
Permeteu-me un oasi de dades: el 2017 a Espanya, despeses en publicitat en mitjans convencionals. Un pastís de 5.355 milions d’euros: televisió 40%, internet 28,9%, diaris (paper) 10,6%, ràdio 8,7%, revistes 4,5%.
El desembre del 2017, els sis principals diaris espanyols (El País, ElMundo, ABC, La Razón, El Periódico i La Vanguardia) van ingressar 23 milions d’euros en publicitat en paper. La publicitat digital els va reportar 11,5 milions. Bé, doncs en paper van vendre 548.012 exemplars, i els seus webs van arribar a 82 milions d’usuaris únics. Aquí hi ha un desequilibri que continuarà creixent, alhora que els ingressos per publicitat web continuen baixant i baixant .
Cal fer pagar per la informació de qualitat. Què hauria passat si, a principis de la dècada del 2000, tots aquests mitjans haguessin cobrat per la seva informació de qualitat, en comptes de, literalment, regalar-la a la xarxa?
Una subscripció d’un any a La Vanguardia en paper costa 358 euros. En digital, 119. És factible un Spotify de les notícies (diaris i/o revistes) a Espanya? I al món catalanoparlant? Ajudaran les eines de traducció a fer versions multilingües d’alguns diaris?
La intel·ligència artificial i el Big Data seran els actors principals del nou panorama mediàtic. Els afegidors de notícies i les xarxes socials són ja la via principal d’accés a la premsa. El tarannà de la nostra democràcia dependrà de quant vulguem pagar per informació independent i de qualitat. No siguem garrepes.
Rad Rodgers
PS4, XO, Win. 19,99 euros
Sentit, efectiu homenatge als grans jocs d’acció i plataformes de principis de la dècada dels noranta. Recordeu Metal Slug o Contra? Aquí, Rad és un nen que sempre fa tard a l’hora d’anar al llit, perquè està jugant amb la consola... Un dia és empassat pel televisor i es troba dins d’un videojoc: scroll lateral, nou nivells, potents armes, enemics a dojo, algun trencaclosques senzill i un humor sarcàstic, fins i tot cruel. Gràfics preciosos i dificultat assequible, potser massa. Malauradament, dura unes escasses 5 hores.
Final Fantasy XV Royal Edition
XO, PS4. 49,99 euros
Si no vau jugar al darrer Final Fantasy, ara en teniu l’oportunitat, a preu rebaixat i en una edició que inclou el joc principal, més de vint contingut descarregables, complements addicionals, un mapa extra d’Insomnia amb nous enemics i missions, i un mode càmera en primera persona. Us refresco la memòria d’aquest monument del rol japonès: sou el príncep Noctis i viatgeu en l’automòbil patern per casar-vos amb Luna, quan el vostre país és envaït.