-Què ens diu sobre la qualitat democràtica d’Espanya el fet que el Pazo de Meirás continue, en ple segle XXI, a mans de la família Franco?
Demostra que tenim una democràcia de baixa qualitat. Durant la transició es van invisibilitzar els crims i els privilegis del franquisme. Hi hagué continuïtat legislativa, no es reconegueren els drets nacionals dels pobles… La transició fou un frau que ens ha deixat una democràcia de baixa intensitat. Pel que respecta al Pazo és evident que no es va fer res per recuperar el patrimoni que la família Franco s’havia apropiat de forma il·lícita. Per què la recuperació a què aspirem nosaltres no es va fer fa 40 anys? Es parla molt de “normalitat democràtica”, però en realitat ha sigut un període en què s’han tapat moltes coses.
-Quina responsabilitat té la Xunta en què la família Franco continue instal·lada en el Pazo de Meirás?Ha fet deixadesa de funcions?
Considerem que aquesta anomalia no és només responsabilitat de la Xunta sinó del conjunt de les administracions públiques. La transició fou un pacte de silenci que va suposar que no s’examinara per què determinats béns estaven en mans dels Franco. En el seu moment el Pazo es va declarar Bé d’Interés Cultural (BIC). Aquella ocasió, però, no es va aprofitar per reclamar que el Pazo tornara al patrimoni públic.
Després va vindre l’escàndol de que la Fundación Francisco Franco estava aprofitant les visites que per llei estaven obligats a fer al Pazo per fer exaltació del règim franquista. En aquelles visites s’explicava que el Pazo havia estat donat de forma voluntària pel poble gallec i això, com hem demostrat ara, és absolutament fals.
L’informe que han fet un equip d’historiadors demostra, ben a les clares, que no existeix base jurídica per afirmar que el Pazo és propietat de la família Franco. L’ocupació del Pazo per part dels Franco s’ha fet en base a un contracte simulat, que, per tant, no té efecte jurídic.
-Vostés impulsaren la formació de la Xunta Pro Devolucion do Pazo, qui va sol·licitar un informe a un grup d’experts que han determinat, en efecte, que la suposada donació del poble gallec a als Franco en realitat no fou tal.
La creació de la Xunta fou una iniciativa que vam prendre aquest estiu, amb la intenció d’impedir que la Fundación Francisco Franco, amb l’excusa de les visites al Pazo, fera apologia del franquisme. De la Xunta formem part la Diputació d’A Coruña, l’Ajuntament de Sada, la Universitat d’A Coruña, la Iniciativa Galega pola Memoria i la Comisión pola Recuperación da Memoria Histórica.
-Les visites on es feia apologia del franquisme de què parla, a més a més, foren subvencionades per la Xunta amb 50.000 euros entre 2010 i 2013.
Sí, fou així. En tot cas nosaltres considerem molt important el moment en què ens trobem: hi ha un clamor social a Galícia a favor de la devolució. Aquest clamor s’ha canalitzat a través de la Xunta Pro Devolucion do Pazo. En aquests moment, i més encara després de l’informe històrico-jurídic encarregat per la diputació i del llibre de Carlos Babío i Manuel Pérez Lorenzo Meirás, un pazo, un caudilo, un expolio, hi ha una uniamitat socials inqüestionable. Està més que demostrat que l’apropiació del Franco del Pazo es basà en l’espoli i l’extorsió. Aquesta unanimitat social ara s’ha traslladat a la diputació d’A Coruña, on tots els grups polítics aprovarem aquesta setmana una moció per reclamar a Patrimoni Nacional que es recupere aquest bé.
-Fins ara el Partit Popular havia estat reaci a fer pasos per reclamar la recuperació del Pazo.
Recentment vam fer públic l’informe històric i jurídic que demostra com la família Franco s’ha apropiat del Pazo. És un informe molt rigorós, ben documentat, realitzat per investigadors molt solvents. El clamor social és tan gran i tan visible i arguments són tan sòlids que cap partit no pot posar-se de costat.
-Aquesta unanimitat creu que pot traslladar-se al parlament gallec?
Espero que siga així. Hi estem treballant perquè siga així.
-No fa molt, la proposta del BNG para declarar persona non grata a los Franco fou rebutjada pel PP en el Parlamento.
És evident que el PP és un partit molt divers, on hi ha posicions diverses a aquest respecte. En tot cas, estem en una fase en què cal posar en valor la possibilitat d’arribar a un acord. El que han dit i com ha actuat queda per a les hemeroteques. Dit això, la nostra responsbilitat institucional és aconseguir la unanimitat de les forces gallegues. Ja ho hem aconseguit a la Diputació de A Coruña i cal continuar treballant-hi. Cal eliminar aquesta frustració de la gent que veia que per molt que es manifestava pel Pazo no obtenia resultats. La mentida de que el Pazo havia sigut un regal dels gallecs a Franco ha caigut i hi ha raons més que suficients per reclamar el seu retorn al patrimoni nacional. Això ha sigut un punt d’inflexió.
-Confia que abans que finalitze la legislatura el Pazo passarà a mans dels gallecs?
Sóc optimista en que s’obrisca aquesta línia. Ja sabem que els procediments judicials porten molt de temps, però que siguem capaços d’iniciar aquest procés crec que seria un èxit grandíssim. Al capdavall, aconseguir el Pazo seria el principi per recuperar moltes altres propietats que té la família Franco a Galícia: les estàtues d’Abraham i Ezequiel del Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago; o la casa Cornide, què fou l’antic ajuntament d’A Coruña. Aquesta última anà a parar a mans dels Franco després d’una subhasta a la què, ves per on, només assistí una persona en representació dels Franco.
La única manera de tancar processos històrics és que la gent conega la veritat sobre el que va succeir, com es van fer amb aquestes propietats. Cal recuperar per al conjunt de la població el Pazo i tot el patrimoni que ens fou usurpat. Quan això es faja podrem dir que hem recuperat la salut democràtica.
-En Marea i Izquierda Unida també han registrat una proposta en el Congrés de los Diputats perquè s’expropie el Pazo. Alhora, han elevat una queixa a l’ONU.
Totes les vies d’actuació són bones. L’única que la Xunta pol la … no explorarà és l’expropiació pagant. No s’ha de pagar ni un sol euro per aquesta o altres propietats dels Franco.D’una altra banda, tot el que siga internacionalitzar aquest conflicte és bo. A Europa estem segurs que no entendrien que s’estiga fent apologia en un edifici que fou usurpat als gallecs per un dictador. La impunitat sobre el franquisme de l’estat espanyol causa horror. Entenem, de totes maneres, que és una via que pot accelerar el procés per reafermar aquesta reivindicació.