AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Sandra Gómez, entre el sòl fonedís i el ‘sorpasso’ a Ribó

L’últim any del Govern de la Nau no serà plàcid a nivell intern. La nova direcció del PSPV-PSOE, liderada per Sandra Gómez, pensa fiscalitzar de ben a prop les àrees controlades per Compromís i no amaga la seua intenció de destronar de l’alcaldia Joan Ribó en els pròxims comicis. Una estratègia ofensiva no exempta d’alguns riscos: el marge tan estret de què gaudeixen les forces progressistes podria esfumar-se si la ciutadania percep un equip municipal dividit, que es fa oposició a si mateix. Siga com siga, toca cordar-se el cinturó, perquè arriben corbes perilloses.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“A partir d’ara demostrarem que tenim una veu pròpia i diferenciada dins del Govern municipal, un projecte plenament autònom”, avisa Sandra Gómez, la nova secretària general del PSPV-PSOE a la ciutat de València, que ocupa la primera tenència d’alcaldia i és la responsable de la regidoria de Desenvolupament Econòmic, a més de portaveu del seu partit al consistori. L’alcaldable in pectore amb vista als comicis de 2019. Al costat seu hi ha el nou portaveu de l’executiva local, un jove però sobradament preparat Borja Sanjuán: nascut en 1992, ja acumula tres graus en Dret, Ciències Polítiques i Economia, completats amb un màster en exercici de l’advocacia. Oficia com a assessor a Presidència de la Generalitat i anuncia que compareixerà setmanalment davant la premsa per tal de fixar la posició dels socialistes en relació a l’actualitat municipal. “Hi ha partit”, exposa ell, covençut que arribaran a la cita electoral, d’ací a 15 mesos, en condicions de fer el sorpasso a Compromís i de retenir el govern en mans de l’esquerra. “Hi ha molt a fer, tenim massa feina pendent dels últims anys, però hem de ser capaços de convertir aquest projecte en un projecte guanyador”, desitja. És el seu particular inici del compte enrere cap a les urnes.

Sandra Gómez, de 32 anys, i Borja Sanjuán, de només 25, tenen la difícil missió de capgirar una inèrcia pèssima. Els socialistes, que en els seus millors moments van disposar de 18 regidors, tan sols en tenen 5. Amb aquest resultat van arribar al poder de bracet de Compromís i de València en Comú, però la xifra no deixa de ser misèrrima per a un partit que es diu “de govern”. Multiplicar-la per dos sembla una autèntica quimera, però tots dos esperen seduir alguns segments de l’electorat –en especial, el juvenil– que fa temps que els giren l’esquena. “Estem a 30.000 vots del partit que ostenta l’alcaldia en una ciutat on voten 580.000 persones”, remarquen per tal d’animar l’opció de sorpasso. Es tracta d’atraure més de 15.000 electors que en 2015 van decantar-se per Joan Ribó, un alcalde que no provoca gran rebuig. “El vot no està petrificat, és molt voluble”, adverteixen.

“Que liderem unes determinades àrees no significa que no tinguem opinió sobre la resta de regidories”, assenyala Gómez. “Aquesta ciutat ha millorat molt en els últims tres anys, però té la capacitat d’estar molt millor encara”, afegeix Sanjuán, que defineix el mandat en curs de “legislatura de transició entre la València clientelar i la València postcorrupció”. Els socialistes entenen que al seu dia van assumir “les àrees més carregades de gestió” i que han demostrat ser “els més solvents” de l’executiu.

Borja Sanjuán, portaveu de l'executiva local del PSPV, amb Sandra Gómez, la nova secretària general.

De fet, el PSPV exhibeix les seues banderes de govern com a elements diferenciadors. La innovació, l’aposta pel turisme sostenible i el foment de polítiques actives d’ocupació que ajuden la gent que troba més dificultats per accedir a un lloc de treball. També declaren la seua posició en favor de determinades grans obres i esdeveniments que no agraden a València en Comú i que troben certes resistències a Compromís, com ara l’hotel de 30 altures a La Marina, el pavelló Arena que l’empresari Juan Roig vol aixecar sobre terrenys municipals o la celebració de l'eliminatòria de la Copa Davis que enfrontarà les seleccions d'Espanya i Alemanya a la plaça de bous, que comportarà una despesa de 300.000 euros. “Per unes qüestions o per unes altres, estem acostumats a percebre incomprensió als dos costats de l’espectre polític”, apunta Sanjuán en referència a la posició de centralitat que ocupen els socialistes, amb el PP i Ciutadans a una banda, i Compromís i València en Comú a l’altra.

Els socialistes es mostren especialment preocupats per la gestió a les regidories de Mobilitat Sostenible, al capdavant de la qual hi ha Giuseppe Grezzi, i Cultura Festiva, que correspon a Pere Fuset. “És clar que volem una ciutat més verda, més sostenible i més amable per al vianant, però trobem a faltar diàleg, un aspecte que també reclamem a la regidoria de festes”, subratlla Sanjuán. Previsiblement, doncs, els atacs dels socialistes es focalitzaran en aquestes dues àrees. Les mateixes que capitalitzen els atacs de l’oposició consistorial.

Compromís, a l’expectativa­

A Compromís esperen l’ofensiva socialista amb una barreja d’expectació i de temor. Expectació per copsar fins a quin punt el PSPV marcarà terreny respecte a ells, i un temor evident pels riscos que això puga representar en termes de conjunt. La majoria tan ajustada obtinguda per l’esquerra en l’any 2015 –17 regidors a 16– pot capgirar-se amb una erosió mínima. Sobretot tenint en compte que, ara fa tres anys, la mobilització de l’esquerra va ser extrema. Només això va possibilitar el canvi en una “ciutat difícil” com València, tal com la qualifica una font de la coalició que demana de mantenir l'anonimat. “La dreta està molt ben estructurada i confia a recuperar l’hegemonia social i política de què va gaudir tants anys”, afegeix aquesta font.

Joan Ribó accedeix a l'Ajuntament de València el 15 de juny de 2015, el seu primer dia laborable com a alcalde de la ciutat. / Miguel Lorenzo

Les previsions parlen de moviments de vot intrablocs, més que no interblocs. Amb tot, a l'horitzó es veu més factible un hipotètic sorpasso de Ciutadans al PP –ara com ara tenen 10 i 6 regidors, respectivament– que no un dels socialistes a Compromís, també separats per quatre edils (9 a 5). De cara a 2019, la mobilització de la dreta sembla garantida, amb episodis com el de Catalunya, que a Compromís observen amb preocupació per les repercussions sobre el seu electorat. Les fonts consultades per EL TEMPS no donen per garantits els 9 regidors de 2015, però tampoc no consideren tan perillós el procés sobiranista català, sempre que no revife la tensió viscuda l’últim trimestre de l’any passat. Alguns l’han titllat, per la seua capacitat mobilitzadora, com el “15M de la dreta”.

A Compromís no volen una catàstrofe socialista que puga evitar la reedició del Govern local, però tampoc no gosen assegurar que el PSPV haja tocat sòl

L’anhel expansionista del PSPV no espanta tant a Compromís. No volen una catàstrofe electoral socialista que puga evitar la reedició del govern progressista, però alhora no gosen assegurar que el PSPV haja tocat sòl. L’any 2015 semblava que el sòl socialista eren els 8 regidors de 2011, i se'n van quedar amb prop de la meitat. L’índex de popularitat de Joan Ribó pràcticament arriba al 100%, mentre que el de Gómez se situa bastant per sota. D’ací la “sobreexposició mediàtica” de la nova secretària general als mitjans de comunicació. Ribó, en 2015, amb un grau de coneixement del 60%, va aconseguir enfilar-se al 23,5% dels vots.

La culminació en pau del mandat és un requisit sine qua non per continuar governant. “La paraula tripartit no genera la por del passat, hem sabut transmetre la sensació de govern estable i cal aprofundir-hi encara més al llarg dels propers mesos”, opina una persona de la coalició. “Fer la guerra entre nosaltres seria l’inici de la nostra fi, no tindria sentit que un dels socis es dedicara a criticar els altres dos per motivacions electorals”, rebla.

Compromís creu que sabrà rendibilitzar la imatge tranquil·la que transmet Ribó. Un home que, per la seua edat, no té cap més ambició política que l’alcaldia i que tampoc no ha actuat de manera excessivament presidencialista, sinó que ha deixat fer i ha repartit bastant joc. En qualsevol cas, la seua relació amb Joan Calabuig i Sandra Gómez no ha estat excelsa. Calabuig va tocar el dos en direcció a la Generalitat, mentre que Gómez no hi acaba de tenir feeling.

"Nosaltres tenim clar que aspirem a reeditar el Pacte de la Nau...Potser és que ells es trobarien més còmodes amb uns altres socis de govern", diuen a Compromís

Quan els regidors de la coalició escolten dir al PSPV que marcaran de prop l’actuació de l’edil de Mobilitat Sostenible, tampoc no ho acaben d’entendre. “Haurà comès errades, igual com la resta de regidors, però Grezzi és qui ha demostrat més valentia a l’hora de governar, i això se li ha de reconèixer”, expliquen al si del grup municipal. “Nosaltres tenim clar que aspirem a reeditar el Pacte de la Nau… Potser és que ells es trobarien més còmodes amb uns altres companys de govern”, deixen anar maliciosament en referència implícita a Ciutadans. “Farien bé de tractar d’eixamplar el seu espai a costa de les formacions que tenen a la dreta. Dels tres partits que integrem l’equip de govern, són els que estan en millors condicions per tal d'aconseguir-ho”, sentencien. El compte enrere de la guerra electoral de 2019 ha començat. Cordeu-se els cinturons.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.