Any Guinovart

Totes les cares de Guinovart no caben en un Any

L’Auditori de La Pedrera es va omplir per a la presentació en societat de l’any dedicat al Josep Guinovart, el ‘Guino’, «una de les grans trajectòries de l’avantguarda plàstica de la segona meitat del segle XX, a nivell català, a nivell espanyol i a nivell europeu». Entre 2018 i 2019, es poden veure encara onze exposicions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’Any Guinovart ja havia començat però els seus impulsors, especialment la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt, volien un acte social, gairebé una festa, per a celebrar i agrair que s’hagin obert totes les portes a les que han trucat. Així ho explicava la seva presidenta, i filla de Josep Guinovart, Maria Guinovart, a l’hora de presentar aquest Any a l’Auditori de la Pedrera de Barcelona, el 12 de març al vespre: agraint aquesta generositat i atribuint-la a la justa correspondència de les institucions i les galeries a la generositat que sempre havia demostrat el seu pare.

Deu anys després de la seva mort, les obres d’aquest inclassificable artista plàstic seran el centre de 20 exposicions, entre 2017 i 2018. Una sort tenint en compte, com assegurava Maria Guinovart, que «ni volent no faríem una mala exposició, perquè totes les obres són bones».

Un desplegament expositiu d’aquestes dimensions demanava, evidentment, col·laboradors fidels (les «portes obertes») i molt bon material, però també un artista tan divers i polifacètic com Guinovart. Això suggeria el comissari de l’Any Guinovart, Àlex Susanna, quan descrivia l’homenatjat: «Encarnava una tipologia d’artista més atent als processos que no al resultat: l’artista que necessitat interactuar amb els múltiples estímuls dels quals s’alimenta i, per tant, el tipus d’artista que es reinventa amb freqüència -més o menys, en el cas de Guinovart, cada deu anys».

És això el que permetrà aquest 2018, i el 2019, gaudir d’onze propostes molt diverses. La primera, que coincideix amb el Concurs Internacional de Piano Maria Canals, té a veure amb la música: «Josep Guinovart. Variacions per a piano en color» s’exposa a la Sala Millet del Palau de la Música Catalana fins al 22 de març i permet veure la reinterpretació dels preludis de Chopin que va fer Guinovart i una instal·lació d’homenatge a Carles Santos -sovint col·laborador de Guinovart. Les ‘Variacions de Chopin’ viatjaran a la Cartoixa de Valldemossa (Mallorca), on es mostraran del 3 al 27 d’agost. Aquestes no seran les úniques iniciatives relacionades amb el món de la música. El 7 de juny el Museu de la Música de Barcelona obrirà les portes de ‘Gu-INNO-Vart’, que proposa «un recorregut pels diferents estils musicals» que van interessar i inspirar Guinovart, «des d’un preludi de Chopin a l’òpera Aida de Verdi, passant per l’impacte del món del jazz i el cante jondo».

Al Museu de Lleida s’inaugurarà el 9 de maig ‘Mesopapithecus’, una exposició on les obres de Guinovart «establiran un diàleg amb peces històriques del Museu, des de capitells a puntes de sílex o escultures policromades».

El Museu d’Art de Girona obrirà el 2 de juny ‘Referents’, una exposició sobre els artistes que van influir en Guinovart i «amb els quals va estar dialogant de manera intermitent durant tota la seva trajectòria».

La barreja dels dos mons principals del ‘Guino’ -la mar Mediterrània que observava des del seu taller de Castelldefels i els colors del secà, «les terres ocres i resseques de Ponent» que trobà a la terra de la seva mare, Agramunt- seran protagonistes de l’exposició del Museu d’Art Modern de Tarragona: ‘On conflueixen la terra i el mar’, del 19 de juny al 30 de setembre.

En canvi el ‘Guino’ en tres dimensions serà a la Fundació Fran Daurel de Barcelona (Poble Espanyol), a partir del 28 de juny, amb la mostra ‘La forja d’Hefest. Guinovart escultòric’ i el ‘Guino’ gravador, al Museu de la Pell d’Igualada, amb l’exposició ‘Gravar és esgarrapar’, a partir del 29 de juny.

Però Guinovart també pot ser analitzat temàticament i això és el que farà la Fundació Parramon, de Ventalló (Alt Empordà), amb ‘Guinovart, «a table»’: una mostra «centrada en el menjar i la iconografia alimentària» que combina «peces de distintes disciplines artístiques -pintura, escultura, dibuix- amb fotografies íntimes del pintor i altres materials».

‘GuinoFad’ serà una mostra al FAD (Foment de les Arts Decoratives) de Barcelona, que presentarà obres inspirades per Guinovart, com una catifa de Nani Marquina, i les maquetes que l’artista confeccionava abans d’una exposició.

L’Any Guinovart esclatarà, a final d’any, amb dues grans exposicions. La primera, a partir del 7 d’octubre, és a la mateixa seu de la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt, es diu ‘Patrimoni’ i acostarà a l’espectador obres de l’artista que són en diferents institucions de Catalunya i normalment de difícil accés al públic general. La segona és una gran ‘Retrospectiva Guinovart’, una antològica per culminar l’any amb el bo i millor «d’una de les grans trajectòries de l’avantguarda plàstica de la segona meitat del segle XX, a nivell català, a nivell espanyol i a nivell europeu», segons Àlex Susanna. Això serà ja el 2019. A partir del 24 de gener a l’Espai Volart, un dels museus de la Fundació Vila Casas a Barcelona.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.