Possible successora de Merkel

«L’estabilitat del nostre sistema polític està en joc»

Annegret Kramp-Karrenbauer ha estat nomenada secretària general dels conservadors democratacristians. Per a molts, serà la successora de Merkel. Hem parlat amb ella sobre què ha de fer la CDU si vol continuar sent rellevant, i en què es diferencia de la cancellera.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb una Merkel a les portes del quart i, probablement, últim mandat, s’ha especulat molt sobre qui podria succeir-la com a cap de la Unió Democratacristiana (CDU). Hi ha moltíssima gent dins del partit que voldria veure que la CDU torna a les seves arrels conservadores després de molts anys de virar cap al centre polític sota el lideratge de Merkel. No obstant, la cancellera vol protegir el seu llegat. I per això, la designació d’Annegret Kramp-Karrenbauer per al lloc de secretària general de la CDU —posició per a la qual va ser oficialment elegida el 26 de febrer— ha induït molts analistes a concloure que Merkel ha pres la decisió.

Kramp-Karrenbauer és la ministra presidenta del petit estat federat de Saarland, a l’oest d’Alemanya. I és considerada per amplis grups com a detentora d’opinions polítiques mot semblants a les de la cancellera. Kramp-Karrenbauer, de 55 anys, s’encarregarà de renovar l’envellit programa del partit.

—Senyora Kramp-Karrenbauer, Alexander Dobrindt, de la CSU [la Unió Social Cristiana, el partit bavarès germà de la CDU], diu que la secretària general d’un partit és l’equivalent a la companya en natació sincronitzada de la líder d’aquest partit. Serveix aquesta comparació per a la seva relació amb la cancellera Angela Merkel?

—Si hi ha cap esport al qual no sigui aficionada, aquest esport és la natació sincronitzada. És clar que hi ha d’haver una base comuna per a la comprensió entre la secretària general i la líder del partit. Però el partit també necessita tenir el seu propi perfil.

—Fins ara, s’ha tingut la sensació que el paper de la secretària general era bàsicament de complir les ordres de la cancellera.

—Conec pels meus anys d’exercici a Saarland el perill que comporta la tasca de governar, i que això eclipsi tota la resta de coses. Els últims anys, s’han succeït molts esdeveniments no previstos: la crisi financera, la crisi de l’euro, la crisi dels refugiats... Això va posar el focus més directament sobre el govern, i el partit a voltes es va diluir en un segon pla. Serà cosa meva que això canviï.

—Els seus predecessors van tenir poca capacitat de maniobra. Per què pensa que no passarà això amb vostè?

—Perquè els reptes són diferents. El nostre programa de partit és de 2007, que és l’any en què va sortir el primer iPhone. Si volem ajustar el nostre programa perquè reflecteixi realitats actuals, això només es podrà fer si hi ha prou espai per maniobrar. Estic convençuda que Angela Merkel te la intenció d’atorgar-me aquest espai, altrament no m’hauria assignat aquesta tasca.

—Durant la campanya per a les eleccions estatals de Saarland el març passat, vostè va dir que, si els votants volien que vostè fos la governadora, havien d’emetre el vot a favor del seu partit, la Unió Democratacristiana (CDU). Ara, però, vostè se’n va a Berlín. No està violant la confiança dels votants?

—Entenc perfectament que la gent se senti decebuda per la meva decisió. M’hauria encantat d’haver continuant treballant aquí. Però crec que l’estabilitat del nostre sistema polític està en joc ara mateix. Els partits d’ampli espectre es veuen sotmesos a una pressió immensa. La qüestió és: en un futur, veurem, com s’està veient ja en altres països, que els moviments polítics es mantenen units gràcies a un líder fort més que pel seu contingut polític? Estic convençuda que el nostre sistema de partits d’ampli espectre és superior.

—La seva decisió de convertir-se en secretària general de la CDU no té res a veure amb el fet que, després de les negociacions per a la coalició amb els socialdemòcrates (SPD), al seu partit no li quedin massa càrrecs ministerials interessants per cobrir?

—No. A mi m’hauria interessat el Ministeri d’Educació, per exemple. És també l’àmbit normatiu que vaig supervisar durant les negociacions amb l’SPD. Però crec que cal que el partit tingui un paper molt més important. I, és clar, que algú triï passar d’un càrrec públic a una posició dins d’un partit polític vol dir alguna cosa

—Com descriuria la seva relació personal amb Angela Merkel?

—Tenim una relació molt bona, molt equilibrada. Confiança i respecte que han evolucionat en el curs d’uns quants anys. A cap de les dues se’ns coneix per cap arravatament d’emoció. Estem interessades en els resultats i en el consens.

—Sovint es refereixen a vostè com la Mini-Merkel.

—No faig cas d’aquesta mena d’etiquetes.

—En general se la considera la successora favorita de Merkel.

—Es veia a venir que aquesta qüestió afloraria un cop jo decidís anar-me’n a Berlín. Però és absurd, això.

—En què difereixen vostè i Merkel políticament?

—Tenim orígens i formació distints. Pertanyo a una altra part del partit, la clàssica catòlica de la CDU de Renània.

—Abans de vostè, hi ha hagut molts primers ministres provinent dels estats que, a l’hora d’entrar en l’escena política nacional, han ensopegat. La preocupa que li pogués passar això a vostè?

—M’hi he pensat bé durant molt de temps, perquè sóc, no cal dir-ho, summament conscient dels perills. Hi ha un clima diferent a Berlín. Però m’agraden els reptes. La meva vida no serà una ruïna encara que no aconsegueixi tots els meus objectius polítics.

—Quins són aquests objectius?

—El meu objectiu número u és que en les pròximes eleccions federals —siguin quan siguin i sigui quin sigui el nostre candidat— la CDU tragui uns resultats que li permetin formar govern.

—En les darreres eleccions, al setembre, la CDU va obtenir els pitjors resultats en anys i ara per primera vegada el partit afronta un repte des de la dreta, en la forma d’una dretana i populista Alternativa per a Alemanya (AfD). Què va passar?

—Tots els partits d’ampli espectre reflecteixen allò que està passant en la societat, a saber, el fet que ens continuem individualitzant. La pregunta sobre què ens manté junts és cada cop més difícil de respondre. Als anys 60, els catòlics votaven per la CDU i els treballadors per l’SPD, però això ja no és necessàriament així. I és per això que els partits han de ser molt més convincents en les seves respostes als problemes actuals.

—La situació no era diferent el 2013, quan els conservadors van acaparar el 40% dels vots a escala nacional. Alguna cosa no va sortir bé després d’això.

—És clar, les polítiques de refugiats, més que cap altra cosa, van fer miques algunes de les conviccions fonamentals de la nostra societat. En aquest tipus de situacions, els electors esclaten per culpa d’emocions que han anat acumulant durant molt de temps.

—Això és generalitzar bastant. Quins errors concrets van cometre els conservadors?

—Jo no en diria errors, perquè la crisi dels refugiats va comportar una situació sense precedents, un repte descomunal per a tots nosaltres. Però ara, essencialment, hem de precisar què signifiquen integració i identitat en el nostre país. La qüestió no és que el que va passar la nit de Cap d’Any a Colònia destruís la confiança [Nota: S’hi fa referència als centenars d’agressions sexuals perpetrades en bona mesura per immigrants del nord d’Àfrica la nit de Cap d’Any de 2015]. Els votants estan també furiosos pel fet que la gent que ve buscant protecció i ajuda hagin mentit respecte a l’edat i als seus països d’origen. Això, però, no significa que haguéssim de participar en el concurs per veure qui pot trobar les reaccions més estridents a aquests problemes.

—Vostè no creu que el seu partit hagi comès errors? 

—Si hagués d’identificar-ne un d’important, comès en els darrers anys, seria el fet que la CDU i la CSU van ser ostensiblement incapaços de trobar una posició conjunta en el tema dels refugiats. Va ser només després de les eleccions que vam poder arribar, amb penes i treballs, a un compromís.

—Comparteix vostè l’opinió que Angela Merkel ha sufocat qualsevol intent de veritable debat polític dins la CDU?

—Estic convençuda que hem arribat a un moment en què són necessàries anàlisis internes més exhaustives. La CDU en el passat va prendre moltes decisions emportada per la tensió del moment, subjecta al poder normatiu de les condicions del moment. A mi m’agradaria assistir a debats més animats, com ara aquell sobre el salari mínim o el diagnòstic preimplantacional —qüestions sobre les quals s’ha discutit durant hores en passades convencions del partit. 

—Algunes veus dins la CDU han alertat contra un desplaçament cap a la dreta del partit. Creu vostè que aquest tipus d’alertes són necessàries?

—Crec que és necessari per a nosaltres tornar a deixar clar quina és la pedra angular del nostre partit, a saber, la visió cristiana de la humanitat. La CDU era un partit que aglutinava diferents corrents confessionals i ideològics. Si la idea del viratge a la dreta significa que fem cas omís d’aquestes arrels i només ens definim com un partit conservador, hi estic terminantment en contra.

—Als crítics amb l’actual direcció del partit els preocupa més el fet que les arrels conservadores de la CDU s’hagin desatès i que s’haurien de reforçar un cop més.

—Jo penso que aquest tipus d’afirmacions indiscriminades que sostenen que hem desatès les nostres arrels conservadores van errades. Com li he dit, hem protagonitzat debats en profunditat sobre la protecció dels embrions. També hem fet molts canvis pel que fa a seguretat nacional, i això inclou els criteris que hem elaborat juntament amb la CSU i que ara han esdevingut part de l’acord de coalició. I això són temes importants, per als conservadors.

—I si el problema fos un altre de diferent? Angela Merkel ha estat cancellera durant 12 anys i és probable que es mantingui en el càrrec quatre anys més. És correcte dir que, al cap d’un temps en un determinat càrrec, els polítics s’exhaureixen?

—Això, certament, és un perill, i potser avui és un perill més gran que no ho era abans, per culpa de com han evolucionat els mitjans d’informació. Angela Merkel n’és plenament conscient. És per aquesta raó que va dubtar abans de les eleccions i s’hi va estar pensant tant de temps sobre si hauria de presentar-se o no. No obstant, acaba de demostrar, un altre cop, que encara és capaç de sorprendre el partit. 

—La renovació del programa a què vostè aspira és preparar la CDU per a l’era post-Merkel. No és això una mica delicat amb ella encara en el càrrec? 

—De segur que hi haurà moments en què Merkel i jo tindrem punts de vista encontrats. El mer fet que el treball governamental s’ajusti a un conjunt de prerrogatives diferents d’aquelles a què ho fa el partit ja anuncia que els conflictes siguin inevitables. En som conscients i en parlarem obertament. 

—Normalment, una esdevé secretària general d’un partit per preparar-se per a uns altres càrrecs en el futur. En quin càrrec té la vista posada?

—Tinc 55 anys. Ja he aconseguit bastants coses en la meva carrera política. No necessito escalar més. I és un sentiment d’allò més alliberador.

—Aleshores, fem-li una pregunta bastant més abstracta. Ha arribat la CDU prou lluny perquè després de 18 anys de lideratge femení estigui preparada per acceptar una altra dona com a successora seva? 

—La CDU ha anat prou lluny per a això i, més endavant, quan sigui l’hora de triar un successor per a Angela Merkel, triarà la persona que jutgi capaç, sense tenir en compte el gènere.

—Senyora Kramp-Karrenbauer, moltíssimes gràcies per aquesta entrevista.

 

Entrevista traduïda de l’anglès per Francesc Sellés

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.