Al vessant sud de la serra del Cadí, es desplega un territori que combina muntanya abrupta i planúria fèrtil. I tot travessat per una artèria fluvial energèticament productiva que va veure nàixer a les seues ribes un seguit conjunts fabrils dedicats al tèxtil. Ens referim a la comarca del Berguedà i al seu riu principal: el Llobregat.
Museu Comarcal de Berga
Carrer dels Àngels, 7
Berga
Tel. 938 211 384
www.turismeberga.cat
A/e: aj022.ofturisme@ajberga.cat
De dilluns a dissabte: de 10 h a 14 h
Diumenge i festius: d’11 h a 14 h
En tantes ocasions, Berga ha quedat reduïda a població de pas cap a la comarca veïna de la Cerdanya, de caràcter residencial i turístic, a través del túnel del Cadí. Ha estat, dèiem, punt de pas, sense aconseguir atreure les mirades del trànsit setmanal. Algunes iniciatives han aconseguit, no obstant, posar en valor el territori i canviar la imatge que d’ell podia tenir el foraster. Una d’aquestes és el Museu Comarcal de Berga, que pretén posar en valor les arrels locals, per mitjà de l’exposició d’una selecció de peces que ajuden a interpretar el passat històric de la població. El recorregut museístic condensa l’evolució berguedana en tres fases: la Berga baixmedieval, la Berga borbònica i la Berga carlina.
Berga baixmedieval
No aniríem desencaminats si afirmàrem que l’arqueologia medieval va nàixer al Berguedà: és la comarca que posseeix més jaciments medievals excavats.
A l’apartat museístic dedicat a aquest període, trobem una vitrina amb imatges i mostres de la primera actuació arqueològica a la comarca: l’excavació de ceràmica grisa medieval de Casa en Ponç.
Com que cada apartat té una peça destacable per la seua importància, d’aquesta etapa sobresurt el vas ceràmic de Pedret, datat del segle XIII. La peça va ser trobada l’any 1962 i presenta una forma cilíndrica, amb la superfície exterior vidriada i decorada amb motius de tradició califal.
La Berga Borbònica
Berga fou una ciutat equipada amb una gran fortalesa amb baluards per a la defensa del Prepirineu i el control del país. Una ciutat pròspera, dinàmica, artesana i capaç d’impulsar el procés de transformació manufacturera amb les “maixerines” o “berguedanes”, les màquines de filar cotó que obriren les portes al procés d’industrialització de Catalunya i que són les peces estrella d’aquest apartat.
La Berga Carlina
Fou capital del carlisme i del tradicionalisme. El 4 de juny de 1840 s’hi lliurà la batalla que posaria fi a la Primera Guerra Carlina, un conflicte civil que va durar aproximadament set anys. D’aquest moment històric destacaria la premsa de cal Morlans, datada de 1855, una premsa manual amb rodet per imprimir fulls de dimensions considerables a mida d’un diari, a partir d’un negatiu sobre roba.
I la Patum...
Com a extensió del Museu Comarcal de Berga, la Casa de la Patum pretén oferir al visitant un petit tast de la festa local per excel·lència, declarada per la Unesco Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat l’any 2005. La Patum de Berga és la pura expressió dels mites i els rituals de foc antics. Aquesta festa del foc se celebra durant el Corpus: animals mítics i simbòlics ballen i salten a un ritme constant, envoltats de fum i foc, música i crits que fan que la petita plaça Cremada de Sant Pere tremole sencera amb l’energia d’una catarsi col·lectiva.
Si a la Casa de la Patum s’exposen vestits i figures de les comparses, al Centre d’Interpretació s’explica amb tot detall en què consisteix la festa.
Museu de les Mines de Cercs
Plaça Sant Romà s/n.
Sant Corneli (Cercs)
Tel. 938 248 187
https://mmcercs.cat
A/e: m.cercs@diba.cat
De dimarts a divendres: de 10 h a 14 h
Cap de setmana i festius: de 10 h a 15 h
Després d’un seguit de revolts amb fort pendent, penjat sobre el Llobregat, apareix Sant Corneli. El nucli és inequívocament miner: un espai prefabricat, de vivendes en sèrie, tranquil i amb poca vida. Un bar, tan sols un, anima la plaça Sant Romà poblada per unes vagonetes mineres, una excavadora i l’escultura esquemàtica d’un miner. Allà, també, s’hi troba el Museu de les Mines. L’exposició permanent d’aquest està dividida en dos espais: d’una banda, el carbó, la seua explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ al seu ús, tant com a combustible domèstic i industrial com a font primària per a obtenció d’electricitat.
De l’altra, la vida quotidiana al peu de la mina que té com a fil conductor la colònia minera de Sant Corneli i la seua gent a partir de la festa, l’esbarjo, el treball de les dones, l’escola, el dispensari, l’empresari i l’empresa, els treballadors i les seves reivindicacions socials i laborals. En aquest àmbit s’han incorporat recentment dos audiovisuals de les reivindicacions més emblemàtiques del col·lectiu miner: els fets de Fígols de 1932 i la Tancada de 1977.
El visitant, a més, pot entrar a un habitatge miner, un pis de la colònia tal com era als anys quaranta del segle passat. L’any 1950 varen arribar a viure a Sant Corneli 3.000 persones.
La visita es complementa amb l’espai expositiu Llums de mina, un recorregut per la història de la mineria, a través d’una col·lecció de 51 làmpades i de la projecció d’un audiovisual sobre els 150 anys d’explotació de la conca minera de l’Alt Berguedà.
La vida a la colònia
La vida a les colònies mineres era difícil degut al seu aïllament. Tot i això, a les colònies s’hi varen viure reivindicacions polítiques i socials: l’enfrontament amb l’empresari, la lluita per una millora en les condicions laborals i socials, o l’anticlericalisme atiats pel sindicat CNT-FAI.
Qui fou José Enrique de Olano? Un empresari basc que va comprar bona part de les mines dels termes municipals de Cercs, Fígols i la Nou. Corria l’any 1893, quan inicia un procés de modernització de les explotacions, al mateix temps que impulsà la construcció de les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació, així com del ferrocarril fins a peu de les mines. La nova empresa, que es convertí en la més important del sector miner de Catalunya, ocupava el 1900 la desena posició en el rànquing estatal del sector.
El 1908 va rebre la visita del rei Alfons XIII a les mines. El monarca concedí llavors a Olano el títol de Comte de Fígols. Tres anys més tard, el basc crearia una societat anònima, Carbones de Berga S.A, amb la qual insuflà capital per a la modernització de la mineria de la comarca.
El carbó
El Museu de les Mines de Cercs dedica un espai al carbó com a substància i la seua transcendència en el panorama energètic català. El carbó no és més que un material combustible, sòlid, lleuger, negre, fruit de la descomposició de matèria vegetal que conté carboni. Dins la família dels carbons, el protagonista a Cercs és el lignit. Format fa uns 65 milions d’anys, aquest va ser el combustible de la primera revolució industrial.
A Catalunya, el període comprès entre 1963 i 1993 marcà uns màxims en el consum de carbó. Aquesta tendència, però, anà decaiguent. El carbó ha estat el combustible industrial per excel·lència per a la màquina de vapor, les cuines econòmiques, les calderes, excavadores, o centrals tèrmiques, entre d’altres.
Museu de la Colònia Vidal
Plaça Puríssima, s/n
Puig-reig
Tel. 938 290 458
https://www.museucoloniavidal.org
A/e: museu@museucoloniavidal.org
Dissabte, diumenge i festius: de 10:00 h a 14:00 h
Visites teatralitzades
Primer dissabte de cada mes per a particulars
El Museu de la Colònia Vidal va inaugurar-se el 1995, amb l’objectiu de mostrar quines eren les condicions de treball i vida en una colònia tèxtil del Llobregat als inicis del segle XX. Quan el visitant desembarca a la colònia Vidal, automàticament el seu ambient, arquitectura i estructura urbana el traslladen a un passat no gaire llunyà, però ben diferent. Els habitatges, el teatre, o la plaça i l’escola —i evidentment, la fàbrica— són testimonis d’una realitat ineludible, per la seua transcendència històrica en la transformació econòmica de Catalunya com a part integrant de la industrialització del país.
Els edificis que formen la colònia estan distribuïts en tres grups segons les seues funcions. A peu de riu, el conjunt industrial. Separats entre ells, es troben d’una banda el conjunt residencial, amb la casa dels amos i la del director i, de l’altra, la colònia obrera, amb els habitatges, els serveis, els edificis culturals —com el casino teatre Patronat Vidal, que actualment conforma l’entrada del Museu—, els espais de lleure i el temple reglamentari, en aquest cas, l’església de la Immaculada, d’estil neoromànic i situada a la plaça de la Puríssima Concepció.
Des de la fàbrica apareixen ben visibles la resclosa i el canal que desviaven l’aigua del Llobregat, així com la turbina i la màquina de vapor. A la nau dels telers, s’hi mostra la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó: les contínues de filar i els telers de garrot. El Museu de la Colònia Vidal proposa, també, visitar un pis obrer, l’escola, la biblioteca, el cinema, la sucursal de la Caixa de Manresa, la peixateria, les dutxes i els safareigs.
Vuit dècades d’acitivitat
L’any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia que començaria una dècada més tard. La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins el 1980, quan va tancar portes.
Centre d'Interpretació Dinosaures Fumanya
Fígols
Tel. 938 249 025
http://www.dinosauresfumanya.com
A/e: m.cercs@diba.cat
Novembre i fins el 10 de desembre: caps de setmana i festius, d’11:00 h a 15:00 h
Els jaciments de Fumanya són unes superfícies de marga i de calcària margosa que limiten parcialment un seguit d’explotacions de carbó a cel obert localitzades a la base de la serra d’Ensija, a 1.550 metres d’altitud, dins dels municipis de Fígols i Vallcebre, dins la comarca del Berguedà. L’extensió total d’aquestes parets de roca és d’uns 35.000 m² i conserven al voltant de 3.000 petjades i uns 50 rastres definits de titanosaure, a més de fòssils de plantes i d’invertebrats.
Es tracta d’uns jaciments únics a Europa per l’edat, tipus de rastre, dinosaure productor del rastre, quantitat de petjades i exposició. Només són comparables amb els jaciments de Torotoro i Cal Orcko, a Bolívia. L’any 2014 varen ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Els terrenys on trobem els jaciments varen ser explotats per la mineria de carbó a cel obert fins la segona meitat de la dècada dels vuitanta del segle passat, quan la superfície que contenia les petjades de titanosaure ja era ben visible.
El repte de la conservació
La conservació dels jaciments de Fumanya és una lluita contra els elements ambientals. La localització geogràfica a uns 1.500 metres d’altitud, la forta inclinació de la paret i la fragilitat de les superfícies amb petjades de titanosaure, la filtració d’aigua entre les capes de roca i els efectes del gel i del desgel durant els dies freds de l’any són alguns dels factors que compliquen la conservació dels jaciments. Des del seu descobriment, s’ha documentat la pèrdua d’un gran nombre de petjades a causa de l’erosió superficial. Algunes actuacions, sense l’èxit esperat, han intentat consolidar parcialment alguns jaciments. De moment, l’única iniciativa que ha estat efectiva per conservar el valor científic dels jaciments de Fumanya ha estat l’escaneig de les superfícies amb petjades de titanosaure mitjançant la tecnologia LiDAR (Light Detection and Range) per part d’investigadors del Consorci Ruta Minera, de l’Institut Català de Paleontologia i de les universitats Autònoma de Barcelona i de Manchester, el 2005.
I el centre d’interpretació
El projecte de museïtzació del Centre d’Interpretació Dinosaures Fumanya suposa l’última fase del projecte estrella del Consorci de la Ruta Minera — un sistema d’activitat econòmica i turística que integra, entre d’altres projectes, el Museu de les Mines de Cercs i el Centre d’Interpretació de Fumanya—. El centre d’interpretació planteja un recorregut expositiu didàctic i amb una notable quantitat d’informació sobre els titanosaures i el seu món, com també visites guiades a les parets i jaciments. El plantejament didàctic resulta idoni per a persones de totes les edats i pot ser una proposta idònia de cap de setmana en família.