El Ter, com el Llobregat, varen viure intensament l’etapa d’industrialització a Catalunya. Dels complexos fabrils del Ter, Can Sanglas i Can Vidal en són testimonis. A la comarca veïna del Bages, mentrestant, un nou museu es forjava a la vora del Cardener: el predecessor del Museu Comarcal de Manresa. I algun milenni abans, a Tona, el Camp de les Lloses es presentava com un assentament militar romà i alhora centre de control.
Museu de la Torneria
Carrer de la Pau, 12-14
Torelló
Tel. 938 596 476
www.museudelatorneria.cat
A/e: info@museudelatorneria.cat
Dimarts, dijous i divendres: de 9:00 h a 13:00 h
Dilluns i dimecres: de 9:00 h a 13:00 h i de 15:00 h a 19:00 h
Caps de setmana: segons reserves o activitats programades
El torner de fusta i banya patí, com tants altres oficis, l’arribada de la industrialització. Es va convertir, de fet, en un sector industrial complementari del tèxtil —aquest segon, amb tota probabilitat, un dels bucs insígnia a Catalunya en el pas de l’artesania a la fabricació massiva—. La producció de teixits reclamà l’auxili de la fusta per a la creació de peces, recanvis i complements per a telers i filadores, fet que fomentà el desenvolupament de fàbriques de fusteria amb més de 60 treballadors.
El Museu de la Torneria relata aquest procés d’industrialització, però no oblida les altres vessants que sorgiren en el sector i que, actualment, són el present i futur de la torneria de fusta. I ho fa a través del cas concret de la Vall del Ges —Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló—, sense deixar de banda els altres centres torners que hi ha hagut a Catalunya, com Sant Hilari Sacalm, Arbúcies o Manresa.
Ubicat a Can Vidal, el de la Torneria pertany a la xarxa de museus del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). En aquest cas, el context arquitectònic resulta transcendent a l’hora d’explicar el procés de transformació d’aquesta activitat productiva.
Can Vidal fou originàriament una fàbrica de torneria construïda entre els anys 1898 i 1900 pels fills de Ramon Vidal Vial, el qual havia instal·lat un taller de torneria mecànica a Torelló a mitjan segle XIX. Quan l’empresa dedicada a la fabricació de complements per a la filatura tèxtil prosperà, l’hereu —Josep Vidal i Cuatrecasas— amplià el negoci, bastint un complex fabril no lluny del Ter.
A més de la nau de tres plantes, comptava amb la torre de l’amo, coberts d’assecador, taller de pintura, forn, soterrani per a la caldera, garatges, safarejos i un despatx.
L’empresa fou col·lectivitzada durant la Guerra Civil, sobrevisqué a la penúria de la postguerra i acabà tancant les portes l’any 1964.
El 1995 l’Ajuntament de Torelló inicià els tràmits per a la seua adquisició i la posterior rehabilitació.
El Museu de la Torneria es gestiona com a ens autònom supramunicipal. L’any 2001 es constituí un consorci format pels tres ajuntaments de la Vall del Ges (Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló), el Gremi de Torners, el Consell Comarcal d’Osona, els Amics dels Museus d’Osona i l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET).
De l’arbre a la peça
El Museu explica, a la planta baixa, el procés productiu de les grans fàbriques especialitzades en la fabricació de complements per a la indústria tèxtil. Dóna a conèixer la transformació del tronc de l’arbre fins a l’obtenció d’una bitlla de teler, d’un rodet d’ordidor o un canó de metxera.
L’exposició continua a la primera planta, on es revela l’origen de la torneria i la seua evolució: un procés que va des dels torns de ballesta fins als controls numèrics actuals, sense oblidar els productes ben diversos que han sorgit del torn, de l’entorn natural ric i divers i de la incidència humana en els darrers segles.
Museu del Ter
Plaça de les Dones del Ter, 1
Manlleu
Tel. 938 515 176
www.museudelter.cat
A/e: info@museudelter.cat
De dimarts a dissabte: de 10:00 h a 14:00 h
Diumenge i festius: de 10:00 h a 14:00 h
Can Sanglas s’alça a la vora del Ter, a la seua riba esquerra, allà on finalitza el canal el canal industrial de Manlleu, un dels més emblemàtics de la industrialització catalana. El lloc és agradable, relaxant. Habilitat com a passeig urbà, invita a la distensió i la contemplació, amb la perspectiva de la dilatada làmina d’aigua del riu que descriu, ací, un ampli meandre. Un assut trenca el ritme tranquil del Ter, accelerant en la caiguda el trànsit de les seues aigües.
Can Sanglas va ser una de les primeres fàbriques de riu aixecades a Manlleu. Els seus orígens es remunten al 1833, quan els fabricants Martí Sanglas i Bonaventura Miàs obtingueren una concessió d’aigua per fer anar una fàbrica de filats. El 1837 ja havien començat a aixecar l’edifici, fet amb còdols de riu. La fàbrica, però, no començaria a funcionar fins com a mínim el 1841, un cop finalitzada la primera guerra carlina (1833-1840).
La característica més singular de Can Sanglas és l’existència de dos espais energètics alimentats per ramals diferents del canal industrial de Manlleu. Can Sanglas fou la primera fàbrica del Ter mitjà que va instal·lar una turbina Fontaine de la casa Planas, Junoy, Barné & Cia. de Girona, coneguda pels tècnics locals com a “got-a-perxes”. Data aproximadament de l’any 1860 i actualment encara funciona en la ubicació original, gràcies al seu interès divulgatiu.
L’edifici compta, també, amb una altra turbina Francis, instal·lada a partir de 1929, que havia substituït l’antiga —una altra Fontaine de 1888-89—. A aquest giny hidràulic, s’hi va acoblar l’any 2004 un alternador per a la producció d’electricitat.
L’exposició permanent relata la instal·lació, des de mitjan segle XIX, a la vora del riu Ter de fàbriques per a l’aprofitament energètic de les seues aigües. Fàbriques i colònies tèxtils convertiren Manlleu i la comarca d’Osona en un pol dinàmic i industrial ineludible dins del mapa de la industrialització de Catalunya.
Dins el circuit expositiu, la planta baixa de l’edifici posseeix dos espais de producció d’energia hidràulica encara en funcionament: una turbina Francis, que ha estat adequada per generar electricitat, i una turbina Fontaine del 1860, un dels primers motors hidràulics instal·lats al Ter per l’empresa Planas.
Moment clau de transformació social
El procés d’industrialització va arribar acompanyat de profundes transformacions socials i culturals, a les quals l’exposició permanent dedica una presentació de forma amena, mitjançant audiovisuals, maquetes, escenografies i altres recursos, aquests canvis que han marcat la societat contemporània. Patrons i obrers en foren protagonistes, però especialment les dones, mà d’obra principal de les fàbriques tèxtils del Ter.
Els rius i el seu valor ecològic
La segona planta de Can Sanglas està dedicada als rius mediterranis. En aquest sentit, el Museu del Ter és, també, un espai de ciències naturals, a partir d’un recorregut pels paisatges, la hidrologia, l’ecologia, el patrimoni natural, els aspectes socials i ambientals, i les propostes de gestió sostenible dels cursos fluvials mediterranis, entre els quals també hi ha el Ter.
El Camp de les Lloses
Carrer Pau Casals, 2
Tona
Tel. 938 125 234
www.campdeleslloses.cat
A/e: tona.campdeleslloses@tona.cat
De dimarts a divendres: de 10:00 h a 14:00 h
Dissabte, diumenge i festius: d’11:00 h a 14:00 h
La de Mani Sergi, procònsol romà d’època republicana, va ser una via de caràcter militar i una de les més antigues ressenyada a la península Ibèrica. La via de Mani Sergi connectava l’interior ausetà amb el litoral del Maresme. I al fil d’aquesta, a Tona, trobarem el Camp de les Lloses. Es tracta d’un vicus associat a l’àmbit militar d’època republicana i molt vinculat a la presència de la via que ens ocupa. Precisament, el setè mil·liari de la calçada es va localitzar a peu de camí, a la masia del Vilar, als afores de Tona i ben a prop de l’ermita romànica de Sant Miquel de Vilageliu. Encara avui, el caput viae —el quilòmetre zero d’aquesta calçada— és un enigma encara per desvelar.
L’assentament militar del Camp de les Lloses va estar habitat entre el 125 i el 75 aC. Aquesta comunitat mostra importants evidències de romanitat en tot allò relacionat amb la quotidianitat, tant en l’esfera pública como privada, així com en l’estructura.
Pel que fa a l’àmbit militar, el Camp de les Lloses sembla que oferia diversos serveis, constatats arqueològicament: tallers destinats a la fabricació i reparació d’armes, construcció i manteniment de la calçada presentada en aquestes ratlles i, probablement, seria responsable, també, del reclutament d’auxiliars locals i de l’encunyació de moneda per a l’exèrcit en trànsit.
El jaciment del Camp de les Lloses va ser museïtzat el 2006, però la tradició arqueològica a Tona ve de lluny: el 1916 es va descobrir prop del Camp de les Lloses una important estela ibèrica, amb la imatge d’una escena de lluita, les excavacions de l’any 1943 a l’església de Sant Andreu del Castell van mostrar la seqüència cronològica de la història del pla del Castell —prop d’on es troba el Camp de les Lloses—. S’iniciava així la formació d’una important col·lecció arqueològica, origen del Museu Municipal de Tona, l’any 1972, el qual formarà part del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses a partir de la seua inauguració l’any 2006.
Museu Comarcal de Manresa
Via de Sant Ignasi, 36-40
Manresa
Tel. 938 741 155
http://museudemanresa.cat
A/e: museu@ajmanresa.cat
De dilluns a divendres: de 10:00 h a 14:00 h
El Museu Comarcal de Manresa ve de lluny: va nàixer el 2 de setembre de 1896, amb el nom de Museo Arqueológico, Biblioteca Pública y Exposición Artístico Industrial Permanente, en una de les sales de l’edifici de l’Ajuntament. I va crèixer gràcies a les donacions de particulars, i als treballs del Centre Excursionista de la Comarca de Bages des de l’any 1905, i del Centre Excursionista de Montserrat des de l’any 1922 els quals, fruit de les seues activitats, aplegaran diverses col·leccions d’objectes d’interès artístic, etnològic o arqueològic.
Després de l’impasse de la Guerra Civil, el 1941 tornà a obrir les portes, aquesta vegada a les dependències del Col·legi de Sant Ignasi. Es presentava llavors el nou Museu de Manresa, que estava adscrit al Museu Arqueològic de Barcelona. La institució local anirà incrementant el seu patrimoni per mitjà de noves donacions i nou material arqueològic.
Després d’un temps tancat al públic per a la seua reordenació, l’any 1977, s’obria de nou, estrenant una nova presentació del seu fons i convertint-se en l’actual Museu Comarcal de Manresa.
Actualment el museu consta de diverses sales, atesa la seua naturalesa pluridisciplinària. Entre elles, destaquen la col·lecció de ceràmica medieval del segle XIV, la col·lecció d’obres de talla policromada d’època barroca dels segles XVII i XVIII, una mostra arqueològica d’objectes des del neolític fins a la romanització, així com diversos objectes religiosos dels segles X al XVI. També disposa d’un espai dedicat a l’art modern i contemporani on es troba un important fons de diorames i pintures de Josep Mestres Cabanes, escenògraf del Gran Teatre del Liceu, i pintures i gravats d’Alfred Figueras. Igualment s’ha habilitat una nova sala, per ubicar-hi les obres artístiques de la Fundació Arts Garriga-Mir.
El Museu Comarcal de Manresa dedica, a més, fil conductor de caire temàtic sobre la història de la capital del Bages. Al llarg del recorregut per les sales del museu diversos elements aproximen el visitant a la història de Manresa i del Bages i de les persones que hi han viscut. Explicar aquesta història amb objectes i obres d’art que n’han estat protagonistes és un dels objectius de l’exposició. Al llarg d’aquest relat, un àmbit expositiu presenta dos moments puntuals i significatius d’aquesta història: l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa l’any 1522 —que alhora marca el pas cap al món del renaixement— i les batalles del Bruc del juny de 1808, en el context de les guerres napoleòniques, tota una fita en el trànsit del segle XVIII cap al XIX.
Finalment, una sala se centra en la formació del paisatge: un acostament a l’entorn natural de la comarca del Bages, aportant dades sobre la formació geològica del paisatge i la vida animal i vegetal prèvia als primers testimonis de la presència humana. Dues vitrines il·lustren aquest espai, una amb mostres paleontològiques i la segona amb recull de minerals.