Thermalia. Termes romanes de Caldes de Montbui
Plaça de la Font del Lleó, 6
08140 Caldes de Montbui
Telèfon 938 654 140
El Museu de Caldes de Montbui, denominat Thermalia, acull diversos edificis i mostres que detallen com va ser la localitat en el passat, des de l’època romana amb les termes fins el segle XVIII amb una casa de l’època, passant també per una capella romànica o un edifici gòtic civil.
De fet, Thermalia té la seu central en un edifici gòtic de finals del segle XIV, l’antic Hospital de Santa Susanna –que acollia pobres–, que rep el nom per la vella capella homònima del segle XI a la qual es va incorporar i del qual es conserven fragments originaris. En aquesta capella es pot consultar la projecció multimèdia dedicada al patrimoni i a la història del municipi explicada a través del fil conductor que el connecta amb el termalisme i amb les peces arqueològiques trobades.
L’altra seu del museu és l’edifici de Can Delger, una casa que la família que tenia aquest cognom va cedir a l’Ajuntament de la localitat a finals dels anys cinquanta.
Possiblement, allò més destacat d’aquest equipament cultural són les termes romanes, considerades Bé Cultural d’Interès Nacional i que constitueixen l’edifici més característic de Caldes de Montbui. Dos mil anys s’amaguen en aquesta instal·lació i donen sentit a la localitat, que sempre ha disposat d’aquestes infraestructures que han convertit Caldes de Montbui en un indret de visita obligada. Aquest conjunt termal, de tipus medicinal, és una de les instal·lacions millor conservades d’Europa de les que corresponen a l’època clàssica.
El museu adjacent a aquest equipament està dedicat al termalisme i s’hi poden veure termes romanes o objectes i obres d’art relacionats, com ara les de l’escultor noucentista Manolo Hugué –qui precisament va arribar a Caldes per a beneficiar-se de les aigües medicinals– o les peces de ceràmica del cèlebre Pablo Picasso. Disposa, alhora, d’una exposició permanent, “L’efervescència balneària”, així com de diversos tallers didàctics relacionats amb el termalisme. La Font del Lleó, que dona nom a la plaça que acull aquest equipament, fa brotar aigües termals i simbolitza la importància d’aquest element històric de la localitat, que respira història a cada racó.
Museu Arxiu Tomás Balvey
Carrer Dr. Daurella, 1
08440 Cardedeu
Telèfon 938 713 070
El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, conegut també amb les sigles MATBC, es troba albergat dins d’una casa d’estiueig de la família Daurella, una de les primeres residències de temporada que va ser construïda al municipi el 1848 i que va ser promoguda per la burgesia de l’època. Aquesta família, que posseïa el casal on ara hi ha el museu, va adquirir la casa a través del catedràtic de Filosofia Josep Daurella, que va acabar potenciant Cardedeu com una referència de l’estiueig.
El fundador del museu, Tomàs Balvey, és membre d’una nissaga d’apotecaris de Cardedeu, que consta des del segle XVII, i l’espai de les classes benestants del municipi s’ha acabat convertint en un museu visitable per a tothom.
Diverses col·leccions integren el fons del MATBC. Hi destaca una farmàcia rural antiga de la nissaga Balvey, que és una de les més antigues d’Europa amb la farmàcia Esteve de Llívia, a la Baixa Cerdanya. Aquesta farmàcia, amb mobles de fusta pintada i amb prestatgeries i armaris coronades per un entaulament corregut sostingut per columnetes, emana història de manera continuada amb pots cilíndrics, decoració, ampolletes i productes de l’època Alhora, el mobiliari, de finals del XVIII, es troba acompanyat de més de dos-cents pots de ceràmica imperial, del primer terç del segle XIX.
Col·leccionisme, farmàcia i l’ofici dels apotecaris, els qui antigament preparaven els medicaments, són els elements al voltant dels quals gira el MATBC. El jardí del museu, ubicat a la planta baixa –on també hi ha les exposicions temporals–, està dedicat a les plantes remeieres distingides per l’origen i la utilitat, compta amb espècimens d’aprofitament medicinal i està presentat com una sala d’exposicions a l’aire lliure que complementa la temàtica nuclear de l’exposició, que és el benestar, la salut i els remeis.
A la primera planta del museu es pot trobar l’arxiu i la sala de consultes, a la segona hi ha l’exposició permanent “Farmàcia Balvey” i les temporals, mentre que a la tercera hi ha l’aula didàctica, el taller, la galeria i l’exposició permanent “Tomàs Balvey, col·leccionista: col·lecció de col·leccions”.
Aquest museu, a més, compta amb una llarga tradició territorial, amb un fort arrelament i amb una clara vocació de ressaltar els valors culturals i històrics de la localitat de Cardedeu, que s’explica a través dels qui l’han condicionat dotant-la d’alternatives econòmiques i d’un patrimoni preservat en aquest equipament. El fons històric, etnogràfic i artístic de la vila de Cardedeu s’observa en aquest museu, que en reflecteix la història local i la posa en valor.
Més enllà del museu, Cardedeu també exhibeix torres modernistes d’estiueig, art i una arquitectura singular –promoguda sobretot per Manuel Joaquim Raspall– que es pot visitar a través dels itineraris organitzats al mateix municipi a través del personal que treballa en el museu citat.
Museu de Granollers
Carrer Anselm Clavé, 40-42
08401 Granollers
Telèfon 938 426 840
Aquest museu és l’ens dinamitzador de la cultura de la capital del Vallès Oriental i un lloc en què es potencien debats, activitats participatives i que serveix també com a espai de coneixement. Les troballes arqueològiques, les obres d’art, l’etnografia i la numismàtica es poden trobar en aquest espai, que cedeix obres a altres museus o a centres d’altres països per a divulgar el patrimoni local.
Aquest museu conserva, també, un ric i variat fons en col·leccions. La documentació dels fons i de les col·leccions respon a unes metodologies de treball concretes i el Museu de Granollers inventaria i documenta el seu fons amb un programari que organitza tota la diversitat de dades i d’informació al voltant d’un objecte.
El fons d’art és la pedra angular d’un museu que acull obres del segle XIII fins l’actualitat, i que s’exposen de manera desigual, amb una gran diversitat de corrents artístics.
Obres d’art religiós de l’època medieval fins el segle XIX, com ara taules, retaules, teles i relleus, són algunes de les que figuren en aquest museu i que en alguns casos són de procedència desconeguda.
Sí que és coneguda l’autoria d’artistes com Eliseu Meifrén, J. M. Tamburini, Baixeras i Rossend Nobas, així com les de Manolo Hugué, Puig i Perucho o Hernández Pijoan, tots a cavall entre el segle XIX i el XX, que compten amb obres exposades en aquest museu que també dona rellevància a artistes locals com ara Francesc Serra o Hilarió Brugarolas. També va contribuir a l’arribada d’obres a aquest museu el Premi Pintura de Granollers, impartit a inicis dels anys seixanta del passat segle i que va reconèixer obres d’artistes com Magda Bolumar, Yago Pericot o Josep M. De Sucre. També hi ha obres guanyadores del Concurs d’Escultura de Granollers, celebrat a finals dels noranta, o alguns exemplars que es van incorporar al museu a través d’adquisicions i d’altres iniciatives culturals.
Si algun artista destaca entre tots els exposats en aquest museu és Antoni Cumella, especialista i referència internacional en el tractament de la ceràmica i de qui es pot consultar la seua trajectòria a través de diverses peces, plafons i obres.
Pel que fa al fons arqueològic, Granollers és, en bona mesura, un jaciment de dimensions importants i que ha sigut testimoni de l’arribada de civilitzacions al territori al llarg de la història. Des de l’època neolítica, a la qual pertanyen les restes més antigues trobades al subsol de la ciutat, hi ha mostres del pas d’éssers humans per Granollers. Per exemple, està molt ben documentada la vil·la romana establerta a la ciutat a través de les restes materials que encara es preserven i que serveixen per a parlar de l’existència d’una part residencial, d’una zona termal o dels espais d’enterrament en època romana.
Les excavacions, que es van dur a terme al cor de la ciutat a inicis del segle XXI, també han servit per a aprofundir en el context medieval i de l’època moderna de Granollers, sobretot a través del traçat de la muralla, un sistema defensiu amb torres i fossat que serveixen per a interpretar aquesta època en l’actualitat.
El museu, que també té vocació comarcal, també exposa peces d’altres localitats del Vallès Oriental, tal com porta fent des de la seua fundació ara fa quasi un segle.
Cal destacar, per descomptat, el fons numismàtic del Museu de Granollers, que compta amb una de les col·leccions més abundants, amb quasi 2.500 exemplars acumulats gràcies a aportacions de col·leccionistes i a les troballes de les excavacions arqueològiques. En aquest fons destaca en numerari antic, amb exemplars de la sèrie grega, la ibèrica i sobretot la romana, concretament de l’època imperial, tot i que també hi ha monedes de l’època moderna.
Des d’aquest immoble cultural destaquen, això sí, la moneda de Lauro, que es considera representativa del Vallès Oriental perquè pertany a la ciutat ibèrica homònima que va encunyar moneda entre els anys 150 i 90 abans de crist. Lauro correspon a l’actual Llerona, en aquests moments nucli de formació de les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental, que en la documentació medieval és distingida com Laurona. Aquesta ciutat ibèrica es podria identificar amb el poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús, ubicat a Cànoves i Samalús, segons els estudis de dispersió monetària.
Pel que fa al fons etnogràfic, el Museu reagrupa en diferents col·leccions de material d’aquest tipus que serveix per a interpretar la història artística del municipi a través del col·leccionisme i d’elements com ara armes, morters de bronze, rajoles, claus, panys, camafeus o ventalls. La família Canut va donar una col·lecció completa d’eines de baster, tot i que n’hi ha d’altres relacionades amb activitats artesanals com ara taulers o eines d’antics tallers de fusteria que evoquen els inicis industrials del municipi.
Per últim hi ha també l’Adoberia dels Ginebreda, un jaciment arqueològic i centre d’interpretació històrica del Granollers medieval que serveix per a redescobrir aquesta història pretèrita a través d’un tram de la muralla que encerclava la vila i de les restes de les torres de defensa. També hi ha l’antiga adoberia, l’única que es conserva a Granollers i que explica, per si mateixa, l’evolució de la localitat des de l’època medieval fins la moderna.
Aquesta adoberia és l’única que s’ha conservat de les sis que constaven a Granollers gràcies als estudis historiogràfics. L’adoberia és visible i visitable, s’hi identifiquen un pou, un fogó, clots i basses que servien per a remull i assaonar la pell, i esdevé un dels pocs exemples d’arqueologia industrial a la zona. L’adoberia també acull un programa d’activitats per a ressaltar el seu valor històric i promoure’n el coneixement, també de forma lúdica i per a tots els públics.
Assentament romà Mons Observans
Via Nord, 8B
98170 Montornès del Vallès
Telèfon 935 721 166
Es tracta d’un dels jaciments romans més antics i importants del país. Té el seu origen als segles II i I d’abans de l’era actual, i va ser declarat Bé d’Interès Nacional en la categoria de zona arqueològica l’any 2008. Quatre anys més tard s’obriria al públic com a assentament visitable, i el 2003 va guanyar la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, en la categoria de Ciutat i Paisatge.
Els visitants podran recórrer aquest jaciment a través dels diferents punts. Hi ha l’antic praesidium, amb dues grans cisternes romanes que conserven enlluïts originals. Hi ha, també, les sales nobles de l’edifici decorades amb pintures murals del primer estil pompeià, conservades també al Museu de Montmeló. Al jaciment , que s’aixeca sobre un petit turó de 120 metres d’altitud sobre el nivell del mar, també es poden realitzar tallers d’excavació a l’aire lliure i es pot observar una explanada amb graderies i una font.
Pel que fa al Museu de Montmeló, ubicat a la plaça Joan Miró de la localitat, es troba dins d’una casa senyorial antiga que rep el nom de Can Caballé i que va ser construïda ara fa un segle. Aquest museu ofereix algunes de les peces i de les pintures murals romanes d’estil pompeià presents en l’assentament de Mons Observans, també conegut com Can Tacó, per la qual cosa Montmeló contribueix a aprofundir en el coneixement del jaciment citat.