Eleccions

La Itàlia més temuda i ingovernable

Itàlia ha votat i, a falta del resultat definitiu, s’albira un escenari fins i tot més complex que el d’Alemanya. Amb quasi tot l'escrutini fet, la coalició de centredreta, amb el 36,7%, dels vots passaria a estar dominada per la Lliga de Matteo Salvini, que va més enllà de la dreta convencional, amb discurs antiimmigració i euroescèptic. La Lliga superaria la Forza Italia de Berlusconi. Si es compleix aquest resultat, Salvini, amb el 18% els vots (Forza Italia en tindria el 13,9% i tot el centredreta el 37%), hauria de buscar el suport d’un Partit Demòcrata hostil i en davallada, que tindria el 19% dins d’una coalició de centreesquerra amb el 23% dels vots entre els sis partits que la formen. Tot per anul·lar el partit més votat, el populista Moviment 5 Estrelles, una força antiestablishment que esglaia Europa i que en solitari és la més votada amb el 302% dels sufragis.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Itàlia ha viscut una de les jornades electorals més estranyes que es recorden. Els motius han estat diversos. Primer, per la batalla que s’ha lliurat en el sector del centre-dreta.

La coalició centredretana estava formada per quatre partits entre els quals destaquen dos: la Forza Italia de Silvio Berlusconi, inhabilitat per la justícia però tan present durant la campanya que semblava el candidat real; i la Lliga, nom actual de l’antiga Lliga Nord, que ja no vol separar-se del sud i que es mostra més euroescèptica que mai i tan antiimmigració com sempre, amb Matteo Salvini al capdavant. Per part dels de Berlusconi, per contrarestar l’euroescepticisme de la Lliga, es va proposar com a candidat el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani. Un polític polèmic, de l’escola d’Il Cavaliere. Aquesta coalició comptava amb garanties per imposar-se. Des de les institucions europees se somiava amb la victòria de Tajani. De moment, però, tot apunta que Salvini serà el guanyador dins la coalició i, per tant, qui haurà de buscar la formació de Govern.

A falta d'acabar l'escrutini, la coalició centredretana arreplegaria e 37% dels vots. A dins, la Lliga quasi es faria amb el 18% mentre que els de Berlusconi no arribarien al 14%.

Resultats parcials del centredreta, amb la Lliga al capdavant. Il Corriere della Sera publica les dades del Ministeri italià d'Interior

Enfront d’aquesta coalició centredretana hi ha l’emergent Moviment 5 Estrelles, el partit euroescèptic i antiestablishment temut per Europa i que partia, segons moltes enquestes, amb possibilitats de ser el més votat. Així sembla que serà, ja que amb el marge escrutat esmentat frega el 32% dels vots. Amb un candidat renovat, el jove Luigi di Maio, de només 31 anys, donava un tret de moderació a aquest partit populista fundat el 2009 per Beppe Grillo, que governa en moltes grans ciutats –com ara Roma o Torí– i que va estrenar-se amb molta força en les eleccions de 2013.

El Moviment 5 Estrelles, que es defineix com a antiestablishment, que vol acabar amb la política tradicional i professional –han arribat a rebutjar finançament públic que els corresponia com a partit–, que aposta per la participació directa de la ciutadania en les decisions polítiques i que anhela la digitalització electoral, no s’ha estat tampoc de mostrar-se bel·ligerant contra els immigrants i contra els sindicats. De fet, di Maio nega que el seu partit se situe en l’esquerra. Tampoc en la dreta: rebutgen la divisió tradicional en la política.

Resultats parcials del centreesquerra. Il Corriere della Sera publica les dades del Ministeri italià d'Interior

Després del recompte arribarà el moment de les negociacions. El president de la República Italiana, Sergio Mattarella, haurà de ser l’encarregat de cridar el candidat que considere que té més possibilitats per formar Govern per convidar-lo a iniciar les negociacions. El Moviment 5 Estrelles va insistir en campanya que no buscaria pactes: fruit del seu esperit antisistema, no considera coherent buscar el govern amb l’ajut de les forces tradicionals. El centredreta hauria de ser qui busque la formació de Govern amb un desgastat Partit Demòcrata, que encapçalava la coalició del centreesquerra. Amb Matteo Renzi al capdavant, el PD es va encarregar d’alertar contra un possible triomf de Matteo Salvini, qui era ubicat en l’extrema dreta per Renzi. Si bé Renzi hauria obtingut més vots que Salvini i Tajani (19%), la coalició centreesquerra no superaria la del centredreta: 23,3% front a 37%.

Malgrat que durant la campanya tothom s’ha encarregat de descartar pactes, només amb l’entesa entre coalicions es podrà formar govern a Itàlia. Caldrà veure si el centredreta, els qui tenen la clau, són cridats pel president de la República perquè pacten amb el centreesquerra, tal com ha passat a Alemanya després de les dues darreres eleccions. Amb aquests resultats, només es contempla aquest final si no volen repetir comicis. El problema, però, és que l’entesa de Renzi amb un Govern dominat per Salvini no s’albira gens fàcil. La socialdemocràcia estaria donant la clau de Govern a la dreta antieuropea.

Conjura del centre alemany

Mentrestant, a Alemanya, les bases de l’SPD han beneït la reedició de la gran coalició que es va viure durant l’anterior legislatura. Han estat sis mesos de dubtes en què els socialdemòcrates, amb una crisi evident de lideratge que es va agreujar amb la dimissió de Martin Schulz, semblaven negar-se a facilitar el govern a Angela Merkel. Però han estat les bases d’aquest partit en caiguda lliure les que han desbloquejat la situació. El 66% dels militants han preferit que Merkel governe abans que repetir eleccions i, en conseqüència, viure l’enèsima caiguda de suport de l’SPD.

Aquesta decisió, però, tindrà conseqüències. D’un costat, Merkel allargarà a 16 anys el seu mandat. Una prolongació sense precedents quan la premsa alemanya insisteix a destacar que la seua popularitat també està en davallada. Alguns analistes pronostiquen fins i tot un possible trencament del pacte abans que acabe la legislatura.

D’altra banda, l’emergència de la ultradretana Alternativa per Alemanya és una de les conseqüències més greus i evidents de la pèrdua de confiança dels electors en els partits tradicionals, que al setembre obtingueren els seus pitjors resultats des de tot just després de la Segona Guerra Mundial. Ara, aquesta coalició establishment, garantirà quatre anys més de centrisme a Alemanya, però possiblement també alimentarà el descontent i, en conseqüència, la pujada de la ultradreta, que en altres estats europeus no ha parat de créixer. De fet, amb aquest pacte, Alternativa per Alemanya es converteix en la primera força de l’oposició al país.

A Europa, els partits de l’establishment respiren parcialment. Però temen que la seua caducitat siga inevitable, malgrat que hagen tornat a sobreviure en dos comicis fonamentals. I en un d’ells, els d’Itàlia, queda per saber si de les negociacions podrà sorgir un Govern estable. Un objectiu que en Alemanya ha costat sis mesos, el bloqueig polític més llarg dels darrers anys.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.