Eleccions internes

El candidat de Més per Mallorca

Els ecosobiranistes mallorquins iniciaran aquest cap de setmana el procés per elegir el futur cap de llista a les eleccions autonòmiques de 2019.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca /  Autor: Isaac Buj

 

Els militants i simpatitzants de Més triaran aquesta pròxima primavera qui ha de ser el candidat número 1 al Parlament per Mallorca a les pròximes eleccions autonòmiques, que s’han de celebrar l’any que ve.


Tot augura que, si no hi ha un acord previ per fer una candidatura única, serà un procés mogut. Així ho sembla almenys a hores d’ara. Perquè, a pesar que ni tan sols estan convocats els comicis interns, ja s’han presentant en públic dos candidats de molt de pes polític. El primer a fer-ho fou Miquel Ensenyat, que és el president del Consell de Mallorca i, més tard, Fina Santiago, consellera de Serveis Socials del Govern. Dos pesos pesants que s’han postulat i que a l’espera de la presentació dels projectes de cadascú —i de possibles altres aspirants—, poques coses els diferencien més enllà del natural tarannà i l’origen polític respectiu.



Assemblea
És previst que aquest cap de setmana —els dies 10 i 11 de març— Més per Mallorca celebri la seva assemblea de militants i simpatitzants, en la qual s’haurà d’aprovar iniciar el procés per triar el cap de llista a les eleccions autonòmiques. O sigui el “candidat a president del Govern”, com se sol dir, encara que és incorrecta tal denominació en un règim parlamentari que tria diputats i no directament el cap de l’Executiu.


Al contrari del que va passar el 2014, en aquesta ocasió el partit no vol elegir alhora tots els candidats amb opcions d’entrar a les principals institucions: Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca i Parlament. A pesar que no se n’ha explicat el perquè, és ben possible que la decisió estigui relacionada amb el fet que aleshores esclatà una gran polèmica quan des d’ERC —que llavors formava part de Més— s’acusà la direcció de controlar l’elecció per afavorir els candidats dels dos partits majoritaris, PSM i IniciativaVerds, contra els d’Esquerra. La disputa acabà amb la sortida d’aquest partit de Més. La direcció no vol que es repeteixi l’escàndol i pareix que intenta evitar-ho amb mesures com la citada. L’elecció del cap de llista al Parlament serà al maig o, a tot estirar, al juny, i la resta de candidats encara no tenen data per ser triats, segurament s’esperarà a la tardor.


Si no hi ha canvis sobre el que s’ha previst, doncs, aquest pròxim cap de setmana es farà el tret de sortida a la cursa per a l’elecció del cap de llista de Més al Parlament per Mallorca que substituirà Biel Barceló, qui fou el número u el 2015, el 2011 i el 2007. Si una cara ha tingut Més d’ençà el 2007 ha estat la de Barceló. Com es recordarà, anuncià fa dos anys que no repetiria com a candidat electoral i alhora deixà la secretaria general del PSM i també de ser coordinador de Més. Es mantingué en els càrrecs de vicpresident i de conseller de Turisme, però, degut als successius escàndols que assolaren la seva conselleria, acabà dimitint el passat mes de desembre.

 

Fina Santiago, consellera de Serveis Social del Govern balear / Autor: Isaac Buj



Ensenyat i Santiago
Fins que no es presentin els dos candidats, amb els programes respectius, no es podrà copsar quines són els elements que els contrasten. Ara mateix no semblen tenir diferències. Si de cas, el president del Consell es manifesta de forma més vehement que Santiago a l’hora d’assegurar que vol disputar al PSOE la presidència del Govern. No debades, ell és nou en la política autonòmica —prové del món municipal— i l’altra és molt més veterana i sap que en una futura negociació els socialistes no acceptaran mai, si tenen més vots i escons tal com diuen les enquestes que passarà, cedir la presidència de l’Executiu.


En allò que no hi ha ni hi haurà cap divergència és respecte al paper que ha de continuar jugant Més. Tots dos diuen que els partits que el formen, PSM i IniciativaVerds, han d’anar deixant pas progressivament a la nova marca. De fet, tots els dirigents asseguren que ja no hi ha diferències entre els militants de les dues formacions. Però no és del tot segur que sigui així.


La formació va nàixer en un congrés celebrat l’octubre de 2013 en el qual la militància del PSM i d’IniciativaVerds, així com independents que hi participaren, aprovà convertir la coalició entre les dues formacions —que ja existia— en un sol nou partit polític, amb direcció única. La història compartida es remuntava a 2010 quan les dues formacions, juntament amb una altra ja desapareguda —perquè s’integrà en el PSM—, Entesa per Mallorca, s’aliaren per presentar-se a les futures eleccions autonòmiques de 2011 i, més tard, a les generals del mateix any. El 2015 hi va concórrer ja amb el nou nom. Des del congrés de 2013 i, en especial, a partir dels bons resultats d’ara fa tres anys, tots els dirigents orgànics i institucionals asseveren que únicament hi ha militants de Més i que no importa l’origen orgànic de cadascú.


Tot i així, en el moment d’haver de substituir Biel Barceló en el Govern se suscitaren diferències ostensibles —àmpliament recollides per la premsa local— entre el PSM i IniciativaVerds a l’hora de decidir qui seria el relleu. Es publicà que Fina Santiago seria la vicepresidenta, i que el PSIB-PSOE hi estava d’acord. Però des del PSM la secretària general —elegida el març de 2016 en substitució de Barceló—, Bel Busquets, es plantà i anuncià en roda de premsa que ella seria la nova vicepresidenta i consellera de Turisme. El PSOE, després d’un cap de setmana de negociacions, acabà acceptant-la, a l’últim. Des de Més s’intentà fer veure que no havia passat res i que no existien diferències importants entre PSM i IniciativaVerds, però almenys s’havien reunit un pic per separat per afrontar aquell relleu, la qual cosa deixava en evidència que les sigles no estan tan ben mesclades com els seus dirigents pretenen, en públic.


Tant Ensenyat com Santiago aposten decididament per intensificar el segell únic i anar deixant enrere els partits que formen Més. Però, a pesar d’aquest discurs, s’intueix que les diferències d’origen orgànic entre tots dos poden pesar en el moment de l’elecció interna.


Fina Santiago milita en IniciativaVerds i, anteriorment, havia estat afiliada a Esquerra Unida (EU). EU formà part el 2007 de la coalició Bloc per Mallorca amb PSM, Els Verds i ERC, i participà en el segon Pacte de Progrés (2007-2011), del Govern del qual Santiago fou consellera. El 2010 abandonà EU després que les seves tesis perdessin una assemblea interna, però decidí mantenir-se en el càrrec institucional. Tot seguit fundà Iniciativa per Balears i aquesta formació tot d’una es fusionà amb els pocs ecologistes que quedaven d’Els Verds, i així nasqué IniciativaVerds. Formació que immediatament s’alià amb el PSM. Gràcies a aquesta coalició, Santiago fou diputada el 2011 i, des de 2015, consellera de Serveis Socials del Govern.


Miquel Ensenyat ha fet tota la seva carrera política en el PSM, primer com a regidor del poble on viu, Esporles, des de 2007 com a batlle de la mateixa localitat, a partir de 2011 també va ser elegit membre del Consell i des de 2015 president de la mateixa institució insular.


En el si de Més el pes orgànic del PSM és molt superior al d’IniciativaVerds, perquè disposa de molta més estructura territorial i sense cap dubte aporta el gruix dels vots, a pesar que no es pot menystenir la bona imatge que té Fina Santiago entre bosses de votants que antigament foren d’Esquerra Unida i que anaren a parar el 2015 a Més gràcies, sobretot, a ella.


Per una altra banda, cal tenir present que en el PSM ha existit des de la creació de Més un grup de militants molt sensibles a les crítiques que des del sobiranisme extern s’han fet contra la nova formació per ser massa d’esquerres i poc o gens sobiranista, a pesar que així es declara. Aquest sentiment es va exacerbar amb motiu de les últimes eleccions generals, quan Més no s’hi presentà a canvi del tercer lloc a la candidatura de Podem al Congrés per Balears. El fet que des de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca es forcés aleshores la candidatura Sobirania per les Illes perquè “no hi ha cap candidatura sobiranista”, en directa crítica a Més, segons explicà en aquell moment a EL TEMPS el seu número u, Mateu Xurí, va caure com un tro entre aquells afiliats del PSM que no entenien l’estratègia seguida per la direcció. Aquest sentiment es deixà notar de nou quan s’hagué de substituir Barceló a la vicepresidència del Govern. La direcció del PSM reaccionà i evità que Santiago, que no hi milita, assumís el principal càrrec institucional de Més i imposà que fos la seva secretària general, Busquets, qui l’ocupés.


Tornarà a passar res de semblant? S’activarà el PSM per tenir un candidat “a president” de Més que sigui propi, Ensenyat, i no d’IniciativaVerds, Santiago? Per ventura és exagerat plantejar-ho en aquests termes exclusivament —tot i que ja s’han fet anàlisis a la premsa local que talment ho asseguren— però sí que és possible que l’origen orgànic diferent pesi entre una part dels afiliats del PSM, perquè, al contrari del que asseguren els dirigents, encara no s’ha assolit la plena mescla entre les militàncies d’ambdós partits.


Amb tot, no cal donar per feta la victòria d’Ensenyat, perquè Santiago compta amb molt de predicament entre les bases de votants de Més que no són del PSM i que, si s’activessin per votar a l’assemblea que ha de triar el candidat, doncs qui sap què podria passar.


Tot això, és clar, sempre que hi hagi confrontació. Perquè podria ser que s’evités. Que Ensenyat i Santiago arribessin a un acord per formar part tots dos d’una sola candidatura. Alguns càrrecs dels dos partits estan pressionant per aconseguir-ho. Així ho vol, per exemple, el batlle de Palma, Antoni Noguera. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.