Exposició fotogràfica País Valencià

Un riu desenfocat per tothom

Malgrat que el Túria sempre ha format part de l'imaginari col·lectiu dels valencians, el nou llit del riu es troba deshabitat i és gairebé desconegut pe a la majoria. L'exposició "El riu invisible" de Francisco Llop Valero exposa al MuVIM les conseqüències de la desocupació i la falta de manteniment del Pla Sud.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’aigua ha estat sempre sinònim de vida. No fou casualitat que la primera civilització coneguda sorgira en Mesopotàmia, terra entre dos rius. Fins i tot en la modernitat, l’urbanisme ha estat supeditat als elements orogràfics, que han servit de frontera entre territoris. No obstant això, el creixement de les ciutats ha incorporat els rius com un paratge natural distingit dins de les metròpolis. València és un exemple singular. Malgrat estar al costat de la mar, la ciutat la mira de reüll. I hi ha entre els valencians un sentiment de pertinença sobre un riu que, tanmateix, no existeix.

La riuada de 1957 tingué com a conseqüència una transformació de la ciutat, un canvi urbà i també identitari. Com explica el poeta valencià, Antonio Méndez Rubio, la reconducció del riu per fora del cap i casal creà un significant de “riu”, el significat del qual era la seua pròpia absència. El riu desaparegué, però les més de 110 hectàrees que travessaven la ciutat s’ompliren de verd. Els Jardins del Túria dotaren València no tan sols d’un espai per jugar, córrer o descansar, sinó també d'un nou pulmó per respirar aire net en una ciutat contaminada. “El riu” es convertí en una metàfora per denominar els jardins que, igual que l’aigua, revitalitzaven la ciutat.

Tanmateix, els valencians anomenen riu a allò que no té aigua, ja que el llit fou traslladat al sud de la ciutat. En l’actualitat, i gairebé des de la seua construcció, el nou llit del Túria s’ha configurat com un espai deshabitat i ben bé desconegut. Així, tan sols aquells que viuen a les localitats a la vora del Pla Sud conceben aquest com un espai d’oci natural per als valencians.

Amb el propòsit de fer reflexionar els valencians sobre el deshabitatge del Pla Sud, el fotògraf Francisco Llop Valero inaugura al MuVIM l’exposició “El riu invisible”. Es tracta d’un assaig fotoperiodístic d’algú que, com el fotògraf nascut a Paterna (Horta), han vist la seua vida influïda pel nou llit del Túria. “El riu invisible” pretén generar en el visitant una reflexió crítica sobre el paratge natural del Pla Sud. A banda d’assenyalar el desconeixement de la zona, Llop Valero tracta de denotar els problemes que el territori ha patit per la falta de manteniment. “Volia documentar l’entorn en un moment en què s’ha oblidat l’ambient que crea el riu”, explica el Llop Valero.

“El riu invisible” mostra els esforços que fa l’home per dominar l’entorn natural i les conseqüències que aquestes accions tenen en el desenvolupament de la vida quotidiana. De fet, segons el mateix fotògraf, el nom de “riu invisible” és la conseqüència de la poca estima que la societat ha mostrat pel Pla Sud. Des de 2013, el fotògraf capturà i edità un total de 45 fotografies que materialitzen la seua visió sobre el tema, un treball que li ha valgut la Beca Fragments impulsada per la Unió de Periodistes Valencians.

La Unió porta des de 2003 posant en marxa el Projecte Fragments per valorar i dinamitzar la pràctica del periodisme gràfic al País Valencià. La precarització del fotoperiodisme s’ha agreujat als darrers anys. Segons un informe realitzat per la Unió de Periodistes Valencians, entre els anys 2004 i 2016, els fotògrafs amb contracte en un mitjà de comunicació en el País Valencià han disminuït de 60 a només 15. A més, “el mercat de l’edició fotogràfica no dóna oportunitat a tractar temes més interpretatius i enfocats en el País Valencià, perquè no són comercials”, segons el comissari de l’exposició Pablo Brezo. Amb la predisposició de canviar això, Fragments busca creat nous llenguatges narratius al mateix temps que construeixen la memòria visual valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.