Explica la història entre una tenista professional i el seu entrenador però no és un drama esportiu, encara que hi hagi molts cops de raqueta i suor a la pista. Perquè la relació que mantenen els dos personatges està marcada per una relació afectiva i també per una acusació: ella decideix acusar-lo a ell d’haver abusat de la seva posició de poder per involucrar-la en una sèrie d’intercanvis amorosos i sexuals consentits quan ella només era una adolescent. Ell, per suposat, nega rotundament tota la història. Així, inicialment Golpe de revés, estrenada recentment a Movistar+, s’articula com un duel entre els dos relats, amb la intenció d’obligar l’espectador a creure un dels dos personatges. Ella està explicant la veritat o potser es tracta d’una mentida producte del ressentiment pel fet que la carrera d’ella com a tenista hagi acabat estroncada i, en canvi, la d’ell com a entrenador passi pel seu millor moment? Que ens obliguin a triar i per tant, a comprometre’ns amb un dels dos és un fet crucial que després ens retornarà demanant-nos explicacions. També crea una adherència en l’espectador que vol quedar-se fins al final de la sèrie per comprovar si el seu judici ha estat correcte. Afortunadament, la sèrie no s’endinsa en aquest tema de forma lleugera sinó que té molt a dir al respecte. Així que mentre el trencaclosques se soluciona va traçant idees amb substància.
Parla, sobretot, del consentiment, clau de volta tant per la interpretació del cas que en fa l’espectador, com per la interpretació que en fan les persones al voltant de la protagonista després de l’acusació. El fet que fossin relacions consentides, en el cas que haguessin existit, sembla anular per a molts personatges la coerció que ell podia exercir des de la seva posició d’entrenador i d’adult. L’actriu que interpreta el personatge, Ella Lyly Hyland, expressa molt bé tots els estats d’ànim de la tenista, que sovint semblen contradictoris, especialment si pretenem fer-ne un judici ràpid. Se sent abandonada per l’entorn, se sent també ressentida, tal i com diu l’entrenador, encara se sent enamorada d’ell, malgrat l’acusació, i pateix amb el dol d’una relació que ja no existeix i que per ella continua sent important i que a més està relacionada amb el seu lloc en el món. L’actriu, repeteixo, fa una feina excel·lent transmetent totes les cares d’un personatge complex i gens amable, i ha estat tot un descobriment. L’acompanya, en el paper de l’entrenador, Aidan Turner, còmode en el rol del seductor que és controlador.
El guió té temps per entrar en tots els aspectes del cas com ara el paper que tenen les institucions (en aquest cas l’acadèmia de tenis) i fa pensar en casos reals recents, sobretot els vinculats amb el món de l’esport. També alterna amb encert passat i present per fer avançar la història. En l’últim tram de la sèrie hi ha algunes situacions molt convenients per al guió però poc versemblants i també solucions ràpides i poc curoses. Però tot el que té a veure amb la protagonista i la naturalesa de la relació amb l’entrenador continua estan molt ben explicat. A partir d’aquí, spoilers: que al final hi hagués una agressió sexual va en contra d’una premissa inicial que era més arriscada i incòmoda, però d’altra banda, ho lliga tot i condueix de forma orgànica a un desenllaç poderós. El fet que es pugui dur a terme la denúncia, però que no totes les afectades en vulguin formar part perquè no volen aquest pes en les seves vides, és una idea potent i més realista que la sororitat absoluta que havíem vist en altres sèries afins i que tanca de forma agredolça una de les sèries més interessants estrenades aquest any.
Golpe de revés
Creadors: Steve Martin i John Hoffman
Repartiment: Steve Martin, Martin Short i Selena Gómez
Temporades: 3
Plataforma: Disney+